Estrena del documental “El Retratista”, de Sergi Bernal i Alberto Bougleux, a Barcelona. Us hi esperem!

retratista_A3_def_difussio_27

Presentació oficial de El Retratista, documental que mostra la vida del mestre Antoni Benaiges, realitzat entre 2011 i 2013  gràcies a una campanya Verkami amb la participació de 184 micro-mecenes i rodat entre Catalunya, les fosses comunes del nord de Burgos, Espanya i Mèxic. Aprofitaran l’ocasió per repartir les recompenses…i per descomptat: entrada lliure per als mecenes! Us hi esperem!!
Projecció: Cines Girona, c/Girona 175, M Verdaguer, Barcelona, 19,30h
_______________________________________________________________________________________________________________
Presentación oficial en cines de El Retratista,  documental sobre el maestro Antoni Benaiges, realizado entre 2011 y 2013 gracias a una campaña Verkami con la participación de 184 micro-mecenas y rodado entre Catalunya, las fosas comunes del norte de España y  México. En esa ocasión se repartirán las recompensas… y por supuesto: entrada libre para los mecenas! Os esperamos!!
Proyección: Cines Girona, c/Girona 175, M Verdaguer, Barcelona, 19,30h

Confirmació de la participació de Montserrat Armengou al acte del dia 19 de desembre, Golferichs

DocuMA
En el marc de l’exposició que s’està realitzant sobre les fosses del franquisme al Centre Cívic Casa Golferichs, el proper dia 19 de desembre a les 19h, es projectarà el documental “La voz a ti debida” d’Antonio Girón.
Aquesta pel-lícula recull una visió global sobre el debat entorn la memòria històrica, amb testimonis personals, i reportatges d’exhumacions científiques de fosses amb restes de represaliats pel franquisme.

Presenta: Enric Cama, Associació Catalana d’Expresos Polítics del franquisme.
Intervenció de:
Manel Risques, Professor Titular d’Història Contemporànea a la UB.
Montse Armengou, Periodista i Directora de documentals històrics.

Casa Golferichs, Gran Via, 491, Barcelona. Metro: Urgell.

Les entrades gratuïtes han de recollir-se a recepció el mateix dia del acte a partir de les 18h30.

Documental “La voz a ti debida”, d’Antonio Girón, 19 de desembre a les 19h

19122012 Documental Golferichs

En el marc de l’exposició que s’està realitzant sobre les fosses del franquisme al Centre Cívic Casa Golferichs, el proper dia 19 de desembre a les 19h, es projectarà el documental “La voz a ti debida” d’Antonio Girón.
Aquesta pel-lícula recull una visió global sobre el debat entorn la memòria històrica, amb testimonis personals, i reportatges d’exhumacions científiques de fosses amb restes de represaliats pel franquisme.

Presenta: Enric Cama, Associació Catalana d’Expresos Polítics del franquisme.
Intervenció de: Manel Risques, Professor Titular d’Història Contemporànea a la UB.

Casa Golferichs, Gran Via, 491, Barcelona. Metro: Urgell.

Desenterrem el silenci al Castell de Montjuic, Sergi Bernal

Sergi Bernal
Inaugurem la mostra el dimarts dia 11 de desembre a les 11 hores, organitza el Memorial Democràtic , la mostra romandrà exposada fins al 22 de març i serà visitable de dilluns a diumenge de 10 a 18:30 h.

Una exposició fotogràfica en memòria de les víctimes de la repressió franquista.
Agost de 2010, el Grup de Ciències Aranzadi localitza uns casquets de bala i unes restes humanes a un indret dels “Montes” de La Pedraja. Es tracta d’una fossa comuna de desapareguts l’any 36. En exhumar la fossa, hi van trobar 104 restes. Sergi Bernal va documentar fotogràficament aquell treball. A peu de fossa, gràcies a un testimoni, es recupera la figura d’un mestre català desaparegut l’any 36 en aquelles terres, l’Antoni Benaiges, mestre d’escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. Bernal va seguir la pista a aquest mestre progressista i innovador, molt estimat pels seus alumnes, que va ser torturat i assassinat pocs dies després de la sublevació feixista.
L’exposició consta de 32 fotografies, una reproducció de part de la fossa de 20 m2, facsímils i un audiovisual. L’exposició és gratuïta i l’entrada és lliure.
En contra de la política de l’oblit de l’actual Govern d’Espanya: Desenterrem el silenci. + informació del projecte.

Presentació del llibre: “Jueces, pero parciales. La pervivencia del franquismo en el poder judicial”.

juecesparciales

Organitza: Comissió de la Memòria Històrica.

El dilluns dia 10 de desembre, a les 19 hores, a la 8a planta de la Seu del Col-legi d’Advocats de Barcelona, C/Mallorca, 283, Barcelona.

L’ Excm. Sr. Pedro Yúfera Sales, Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, donarà la benvinguda a l’acte.
PRESENTACIÓ:
· Sr. Jose Maria Mena, Ex-Fiscal superior de Catalunya
· Sr. Josep Fontana, Catedràtic Emèrit de la Universitat Pompeu Fabra
PONENTS:
· Sr. Carlos Jimenez Villarejo, coautor del llibre
· Sr. Antonio Doñate Martín, coautor del llibre
MODERA: · Sr. Antonio Martín Martín. Membre de la Comissió de la Memòria Històrica

 

La memoria inexcusable: exposición fotográfica sobre las fosas del franquismo y mesa redonda de inauguración

Exhumando fosas, recuperando dignidades, proyecto fotográfico llevado a cabo por la Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH).
Del 7 de noviembre al 29 de diciembre de 2012 en la Casa Golferichs.

Se inaugurará la exposición con una Mesa Redonda el 7 de noviembre, a las 19h, en la que intervendrán:
– Carlos Jiménez Villarejo, ex-fiscal anticorrupción y miembro de la Plataforma contra la Impunitat.
– Manel Perona, presidente de la Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica de Cataluña.
– René Pacheco, arqueólogo director de las exhumaciones de la ARMH.

Casa Golferichs
Gran Via, 491
08015 Barcelona
<Metro> Urgell

El Retratista, de Sergi Bernal

Proyecto de Crowdfunding

EL RETRATISTA documental, 25′, España, 2012 Una escuela rural republicana de los años ’30. Un mundo perdido visto con los ojos de niños que aprenden a escribir. La utopía de un maestro truncada por la guerra y la dictadura. Un documental y un reto colectivo en memoria de las víctimas de la represión franquista. Continua llegint

Concentració Cívica Contra la impunitat del franquisme i Contra la corrupció. Barcelona, 25 de febrer

 

El proper dissabte 25 de febrer, un conjunt d’entitats hem convocat una Concentració Cívica Contra la impunitat del franquisme i Contra la corrupció, a les 17 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per reivindicar justícia per a les víctimes i l’absolució del jutge Garzón.

Es demana als participants que portin espelmes, flors i pancartes.

Entre d’altres, les entitats convocats d’aquesta Concentració Cívica son:
Assocciació Catalana d’Expresos Polítics, Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Asociación de la Memoria Social y Democràtica, Associació ProMemòria als Immolats per la LLibertat a Catalunya, ARMHC, ATTAC-ACordem, CTD, FAVB, Fundació Alfonso Comin, Fundació Cipriano Garcia-CCOO de Catalunya, Fundació l’Alternativa, Fundació Nous Horitzons, IDHC, Memorial Democràtic Treballadors de SEAT, Plataforma contra la imppunitat, Terra de fraternitat-Brigades Internacionals, UGT

També podeu adherir-vos al manifest 2012.

 

Contra la impunitat del franquisme, contra la corrupció “Justícia per a les víctimes, absolució de Garzón!”. Barcelona, 7 de febrero

Xerrada-debat, el proper dimarts 7 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de CCOO (via Laietana, 16, Barcelona).

Amb:
Miquel Caminal i Badia,  catedràtic de ciència política de la UB
Montserrat Armengou, periodista i directora de documentals històrics
José María Mena, ex fi scal del TSJC

CONVOCANTS: Associació Catalana d’Expresos Polítics-Associació Catalana de Juristes Demòcrates-Asociación de la Memoria Social y Democrática-Associació ProMemòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya-ARMHC-ATTAC/ACORDEM-CTD-FAVB-Fundació Alfonso Comín-Fundació Cipriano García/CCOO de Catalunya-Fundació l’Alternativa-Fundació Nous Horitzons-IDHC-Memorial Democràtic Treballadors de SEAT-Justicia i Pau-Plataforma contra la impunitat-Terra de fraternitat/Brigades Internacionals-UGT

4 de Diciembre de 2011: 70 aniversario de la ley de desapariciones infantiles de Franco, por Miguel Ángel Rodríguez Arias

4 diciembre 2011 por emigro

En el caso argentino denunciado por las Abuelas de Plaza de Mayo se trató de una instrucción secreta de la cúpula militar de aquel País.
En el caso español, en cambio, como en el caso australiano de las “generaciones robadas”, o desapariciones forzadas de niños aborígenes entre 1910 y 1970, se trató de toda una legislación publicada en el Boletín del Estado la que articuló el sistema de desaparición de miles de niños, y selló su destino bajo falsos pretextos.
Ese fue el caso de la “Ley de 4 de Diciembre de 1941 sobre inscripción de niños repatriados y abandonados”, (BOE n. 350 de 16/12/1941, pág. 9819-9820), que habría de suponer la pieza de cierre del sistema de desaparición previamente iniciado por Orden de 30 de marzo de 1940 dictando normas sobre la permanencia en las prisiones de los hijos de las reclusas (BOE n. 97 de 6/4/1940, pág. 2354) y Decreto de 23 de noviembre de 1940 sobre protección a huérfanos de la revolución y de la guerra (BOE n. 336 de 1/12/1940, pág. 8253- 8255).
La ley franquista de 4 de diciembre es de una crueldad y una hipocresía verdaderamente siniestra propia de otras actuaciones de esos responsables para encubrir sus actos, en un día como hoy de hace 70 años el régimen franquista selló el sistema de cambio de apellidos de miles de niños robados a sus madres – detenidas masiva y sistemáticamente ilegalmente y sin otro “cargo penal” que su parentesco familiar – en los “Conventos-Prisión”, en muchos casos arrebatados de sus brazos inertes, golpeadas hasta la inconsciencia para poder arrancarselos de sus brazos, como muchos testimonios recogen y entregados a “piadosas monjitas-guardianas” sin que se volviera a saber de ellos.
Pero también selló el destino de los cientos de niños robados en los paritorios a los familiares de guerrilleros antifranquistas, como en el caso de Emilia Girón y otros, o los cientos de niños de las colonias infantiles de Victoria Kent, secuestrados por toda Europa y América por encargo directo del Gobierno de Franco.
“La resolución del Consejo de Europa de 17 de marzo de 2006 condenó todo ello sin paliativos pero hasta la fecha el Gobierno de España no ha reconocido nada ni ha emprendido ni una sola medida para buscar a esos niños, a diferencia del australiano cuyo Primer
Ministro Kevin Rudd pidió perdón a todas esas familias en un acto solemne en el parlamento de aquel país.
Dicha importante resolución internacional de Condena del “Balance de Crímenes” de Franco y  de la que se ha hablado más fuera de España que dentro era taxativa en sus más de 100 puntos:
“72. Los “niños perdidos” son también parte de las víctimas del franquismo se trata de hijos de presas cuyos apellidos fueron modificados para permitir su adopción por familias adictas al régimen. (…).
73. Varios miles de hijos de obreros fueron también enviados a instituciones del Estado porque el régimen consideraba su familia republicana como “inadecuada” para su formación.
74. Niños refugiados fueron también secuestrados en Francia por el servicio exterior de “repatriación” del régimen y situados posteriormente en instituciones franquistas del Estado.
75. El Régimen franquista invocaba la “protección de menores”, pero la idea que aplicaba de esta protección no se distinguía de un régimen punitivo. Los niños debían expiar activamente los “pecados de su padre” y se les repetía que ellos también eran irrecuperables. Frecuentemente, eran separados de las demás categorías de niños internados en las instituciones del Estado y sometidos a malos tratos físicos y psicológicos.[1]
Esos eran los niños perdidos “abandonados” o “repatriados” de la ley de 4 de Diciembre de 1941 de la que hoy se cumplen 70 años, y que había que inscribir en los registros bajo un nombre falso y entregárselos a las “familias adecuadas”, señala Rodríguez Arias.
Todo ello resulta mucho más chocante todavía, cuando tan solo 3 días después de un día como hoy de hace 70 años, el 7 de Diciembre de 1941, Hitler dictaba la Conocida orden de desapariciones forzadas “Noche y Niebla”, para que las SS hiciesen desaparecer “en la noche y la niebla” a toda persona sospechosa de colaborar con la resistencia en el este de Europa, cuando no existiese la certeza de quede ser sometidos a un Consejo de Guerra iban a poder ser condenados a muerte. Y ese mismo Decreto nazi, del que en sólo tres días cumpliremos el 70 aniversario también, sí que fue enjuiciado en Nuremberg, condenándose al Mariscal Keitel por ello.
En España se nos ha pretendido decir que los crímenes de nuestra dictadura están fuera del alcance temporal de la jurisprudencia de Nuremberg, con solo tres días de diferencia. Es inaceptable jurídica y democráticamente.
En España, el circulo de la desaparición se cerraría con esta ley de 4 de Diciembre de 1941, que es necesario que sea recordada hoy, porque además una vez creados los mecanismos de la impunidad, inicialmente con fines de persecución de los vencidos, continuaría posteriormente con fines cambiados, igualmente espureos, de “tráfico o compra-venta de personas”; en uno y otro caso, incontestablemente, “crímenes contra la humanidad” imprescriptibles e inamnistiables, en tanto que unas y otras son conductas sistemáticas llevadas a cabo bajo la promoción y la aquiescencia de la dictadura. No existen distinción entre unos y otros, ni niños robados A y niños robados B, unos y otros, y sus familias que continúan esperando que nuestro país cumpla sus deberes internacionales y los busque a todos, son víctimas de “crímenes contra la humanidad”.

Vint-i-quatrena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació de la Mesa de Catalunya. Barcelona, 26 de novembre

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 24a concentració per exigir veritat, justícia i reparació sota el lema de “No a les lleis d’impunitat”. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 26 de novembre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

24a concentració per la veritat la justícia i la reparació, Mesa de Catalunya

Us convoquem a una nova concentració amb les mateixes reivindicacions de Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de que van optar per posar rostres i veus a les nostres demandes en forma de concentració pública les coses no han deixat d’empitjorar per a la Memòria per culpa del canvi de rumb dels diferents governs. La nostra tasca és i continuarà sent necessària perquè és una exigència de democràcia i de respecte pels drets humans sense la defensa del quals cap estat pot posar-se l’etiqueta de democràtic. El fet de que políticament hi hagi hagut un gir a posicions que no respecten, sinó que més aviat menyspreen, la memòria històrica democràtica i antifeixista, ens encoratja a continuar amb aquesta tasca de denúncia pública. Denúncia de les actituds vulneradores de les diferents administracions i poders de l’estat. Perquè és a la vida real, al carrer, als espais públics comuns on ens hem d’apropar a la gent per donar les lliçons d’història, de democràcia i de drets bàsics que no es donen a les escoles, instituts, ni universitats, ni als mitjans de comunicació, ni per part de les institucions públiques. Molta gent se n’assabenta els finals de mes a Sant Jaume de que el franquisme viu i perviu barrant-nos el pas a la justícia, i es queden bocabadats perquè donaven per fetes i satisfetes les nostres reivindicacions. Aquestes persones ens donen suport i les gràcies per la nostra tasca de difusió.

I per què hem d’estar a la plaça amb la pancarta i les fotos dels nostres familiars que esperen justícia? Per què no satisfer les nostres peticions emparades en la universalitat dels drets humans? Per què a altres països es fa i aquí no és possible?

Aquí no és possible perquè no hi voluntat política per part d’una classe de polítics, que majoritàriament encara diuen que la transició va ser modèlica i no una trampa per a la democràcia. Polítics ancorats en un passat de naftalina que veneren la Constitució com un llibre sagrat, que puja als altars la figura d’un monarca que està per sobre de qualsevol súbdit, figura indiscutible i no jutjable per cap instància. Llibre que en un article et pot emparar per desemparar-te al següent, que menteix quan diu que tenim dret a treball, habitatge digne quan els que més aferrissadament defensen el seu articulat neguen aquesta realitat al poble. La Constitució conjuntament amb la Llei d’Amnistia són un blindatge de la impunitat del feixisme i dels seus crims de lesa humanitat. Blindatge també de la figura d’un rei, que va presidir consells de ministres durant el franquisme, que va jurar lleialtat a una dictadura sagnant i va ser ordenat successor a un Regne d’Espanya creat pel cap del criminal nacionalcatolicisme. (Ley de la Sucesión en la Jefatura del Estado (1947): Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”)

Ens van dir per activa i per passiva que aquesta Constitució no es podia modificar, però quan va venir la supraestructura financera, únic poder real, sí es va fer. Així no s’havia gosat modificar ni per abolir la llei Sàlica, ni per treure el punt del servei militar quan ja no existia des de feia molt de temps, totalment ridícul. Si no es podia fer perquè quedava oberta la capsa de Pandora, s’ha demostrat que el món no s’enfonsa per modificar el llibre on dorm la nostra democràcia el somni etern. Si no posem sobre la taula la transició, la constitució i la monarquia i posem en evidència que no són cap avenç democràtic no podrem arribar a satisfer les nostres reivindicacions de veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. No podrem donar per honorada la seva memòria fins que aquella fita per la qual les lluitadores i lluitadors antifeixistes van donar el millor de si mateixos no es faci realitat, perquè l’actual realitat és un obstacle per a les nostres demandes i el panorama s’enfosqueix cada dia més als diferents parlaments. Pel contrari, cada dia brillen més les peticions de justícia i democràcia als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, i allà estarem nosaltres amb les cares dignes i valents de les nostres víctimes mirant als ulls dels que encara protegeixen els seus botxins.

El 20-N de 1975, per un moment, el món va ser un lloc millor, va morir l’assassí Franco. Amb el seu enterrament al Valle de los Caídos, aixecat amb el suor i la sang dels seus esclaus físics, no va ser enterrat el seu llegat, que va deixar lligat i tan ben lligat que encara ens barra el pas. Amb el dictador es va soterrar encara més dolorosament la nostra Memòria, perquè es feia en nom de futures democràcies, de reconciliacions i progrés. En un acte sàdic la memòria antifeixista va ser enterrada viva, quan una vegada mort Franco, que no el franquisme, començava a treure el cap de la terra buscant la llum de la veritat. Ara s’apropa un altre 20-N, fita electoral, on la Memòria té presència només als programes dels considerats petits partits d’esquerra. Passi el que passi el 21-N no llençarem la tovallola, per això el dissabte 26 t’esperem a la plaça Sant Jaume per plantar cara a tanta injustícia i per a dir que per sobre de la nostra lluita i la nostra dignitat: No passaran!

Jornades “Catalunya iItàlia. Memòries creuades, experiències comunes (1936-1977)”. Barcelona, 25 i 26 de novembre

Les jornades “Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes.  Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la Transició (1936-1977)” organitzades pel Grup Memòria Històrica, Associació AltraItalia, volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques de Catalunya i Itàlia. L’objectiu és cercar l’enfortiment mutu en l’articulació dels necessaris camins de memòria dins l’àmbit europeu compartit. Tindrán lloc els dies 25 i 26 de novembre al Museu d’Història de Catalunya.

cartell

Entre d’altres, hi participaran els historiadors Giovanni Cattini, Marco Puppini, Claudio Venza, Andy Durgan, Lucia Ceci, Javier Tébar, Andrea Tappi, Flavio Guidi, Paola Lo Cascio, Laura Zenobi, Xavier Domènech i Giuseppe Aragno; els escriptors Xavier Vinader, Saverio Ferrari, l’exdiputat Alberto Tridente, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, l’advocat Jaume Asens i el president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, Carles Vallejo. La conferència inaugural la impartirà l’historiador Joan Villarroya.

 Programa en pdf:  Jornades_Catalunya_Italia / a Facebook / descarregueu fullet

Més informació al web del Grup Memòria Històrica, Associació AltraItalia http://www.altramemoria.org/

Desenterrant el silenci. Explicar-ho després de l’oblit: les fosses de Franco. Barcelona, 3 de novembre

En el marc de l’exposició “Desenterrant el silenci” del fotògraf Sergi Bernal, sobre l’exhumació de 104 cossos de la fossa de la Pedraja (Burgos), tindrà lloc el proper dijous 3 de novembre la xerrada “Explicar-ho després de l’oblit: les fosses de Franco” al Centre Cívic Can Basté (Pg. Fabra i Puig, 274, de Barcelona). Hi intervindran Sergi Bernal, autor del projecte, Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, i Delphine Crespo, familiar d’assassinats per la repressió, i aquests dos últims membres de la Plataforma contra la impunitat.

Xerrada Desenterrant el silenci, explicar-ho després de l'oblit: les fosses de Franco

L’exposició “Desenterrant el silenci”, que pot visitar-se fins al 12 de novembre, és de rabiosa actualitat, ja que durant aquest pont es realitzarà l’exhumació d’una de les altres fosses que es troben en la zona on s’esperen trobar una treintena de desapareguts més.

Desenterrant el silenci i Almazuela from TERRA de NINGÚ on Vimeo.

Per a més informació al respecte, vegeu el web del Centre Cívic Can Basté .

Congrés Internacional de l’Antifeixisme combatent, des de les brigades internacionals a la “Resistència”. Barcelona, 27, 28 i 29 d’octubre

Del 27 al 29 d’octubre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Internacional de l’Antifeixisme combatent,  des de les brigades internacionals a la “Resistència”, que ha organitzat la Fundació Cipriano García per a commemorar el 75e aniversari de la creació de Brigades Internacionals (1936-2011) i  del 70e  aniversari de la creació de la Lluita Armada Antifeixista dels republicans espanyols a França i Europa  (1941-2011).

Cartell

Sota la direcció de Josep Sánchez Cervelló (URV) i amb la participació d’especialistes de primer ordre en la matèria, de Catalunya, Espanya i diversos països europeus, el Congrés investigarà el que va suposar la creació de les Brigades Internacionals i el  que  va  succeir amb aquests Brigadistes i amb els republicans espanyols  en acabar la Guerra Civil Espanyola.

El congrés tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 d’octubre, a CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16 (Sala d’actes) de Barcelona.

Coincidint amb el Congrés, es celebra l’acte d’Homenatge a les Brigades Internacionals que tindrà lloc a Barcelona el dissabte 29 d’octubre a les 11 del matí, a la boca nord del túnel de la Rovira/Rambla del Carmel.

En commemoració del 75è aniversari

 Per tenir més informació podeu consultar el web de la Fundació Cipriano García:  www.fciprianogarcia.ccoo.cat

Vint-i-tresena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació “Companys de lluita”. Barcelona, 29 d’octubre de 2011

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 23a concentració per exigir veritat, justícia i reparació per homenatjar les víctimes, i entre elles el president Companys. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 29 d’octubre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

veritat justícia reparació anul·lació judicis

Octubre és un mes de revolució, mort i dignitat, de gran significat polític al nostre país, és el mes Companys, és el mes del reconeixement a totes les víctimes sepultades al Fossar de la Pedrera, lloc de memòria per excel·lència a Barcelona. Al Fossar està el president Lluís Companys esperant l’anul·lació del seu judici i també els dels seus companys de lluita. Allà no descansen, perquè no poden, els anònims defensors de la legalitat republicana, totes les seves vides importants per a la nostra història, de la primera a l’última, mereixedores d’homenatges i honors però sobretot de justícia i reparació.

L’octubre de 1934 va esclatar una revolució contra la injustícia de segles d’opressió. Repressió sobre els nous ciutadans i sobre els pobles de la República durant el bienni negre, avantsala del feixisme que més tard donaria un cop d’estat contra la democràcia. Una revolució esclafada per la força de les armes: morts al carrer i milers d’empresonats fins l’amnistia del Front Popular dos anys després.
Gent valenta i polítics valents, que arriscaven la seva llibertat i la vida per les llibertats del poble, uns polítics dels que ja no en queden. Avui es pensen que estan per sobre de tots nosaltres com una casta d’intocables que manen i no reten comptes, alguns encara emparats en l’escut d’impunitat de la llei de punt final del 77. Fins ara els diferents governs han sentit però no han escoltat les legítimes reivindicacions de les víctimes del franquisme, ni la de les seves hereves i hereus. S’ha fet una política de memòria de mínims dins de l’esperit d’una reconciliació nacional construïda amb materials febles i defectuosos sobre la renúncia de les víctimes i el perdó als botxins. Ara el nou govern de Catalunya dóna un pas enrere en aquesta política fins ara insuficient per espoliar-nos els drets adquirits, ignorant a associacions i protagonistes de la defensa de la legalitat republicana, basant-se en la mateixa cançó que porta des de la mort del dictador sonant dins el nostre cap: tot sacrifici és poc per a un nou futur, que passa com sempre per sobre del passat dels més febles, dels perdedors, com piconadora que esclafa els ossos dels nostres morts i que ens vol lligar les mans per barrar l’aspiració a la veritat, la justícia i la reparació. Volen que ens autocensurem, que claudiquem tot col·locant-nos l’etiqueta de rancuniosos, revengistes, obsessionats amb un temps que molts volen superar, però això sí, que el preu ho pagui el de sempre, com passa amb les crisis, el més necessitat, en aquest cas de justícia. Mentre quedi una espurna del foc d’esperança, que van alimentar els combatents per les llibertats en els seus néts o besnéts no ens deixarem trepitjar per aquest discurs, no els deixarem passar.

L’octubre és també el més dels companys de lluita internacionals, dels joves brigadistes que van venir d’arreu del món a defensar la democràcia, la República. Gent que va pagar molt cara la seva solidaritat i generositat perquè van deixar la seva vida a les terres dels pobles de l’estat espanyol lluitant contra el feixisme. Visionaris que van veure que la república era la primera víctima de les forces feixistes que assolarien Europa. Dones i homes, alguns del quals després van lluir amb nom propi, altres van morir, sense nom, a camps de batalla més llunyans, a camps de concentració o en mans dels seus compatriotes quan van tornar als seus països, cosa que no tots van poder fer, convertits en apàtrides. El 28 d’octubre de 1938 Barcelona va retre un emotiu i multitudinari homenatge a les Brigades Internacionals, nosaltres també ho fem. Ells cantaven el seu himne:

Els germans d’Espanya són a les barricades,
els germans d’Espanya són pagesos i obrers.
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!

Nosaltres buscarem aires de llibertat i justícia on fer onejar aquesta bandera de solidaritat antifeixista.

Per a recordar i honorar les víctimes del franquisme des del president Companys a l’última de les víctimes del feixisme espanyol i la transició monàrquica. Per a reivindicar i exigir els drets d’aquestes víctimes, que van patir tot tipus de vulneració dels drets humans i van ser víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Per a continuar difonent la dignitat dels lluitadors antifeixistes seguim amb les nostres concentracions per la veritat, la justícia i la reparació. Per a denunciar l’atac que està patint la Memòria Democràtica de Catalunya ens reunirem a la plaça Sant Jaume el proper 29 d’octubre a les 12 del migdia.

Us convidem a aquest exercici de memòria i dignitat.

Homenatge als 1717 republicans afusellats a El Camp de la Bota, 16 d’octubre al Fossar de la Pedrera, Barcelona

La Plataforma contra la impunitat fa extensiva la invitació de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Us convidem a l’homenatge que tradicionalment venim celebrant cada any a la memòria dels 1717 homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, que foren condemnats a la pena de mort per ordre d’uns tribunals militars il·legals i afusellats a el Camp de la Bota, sense el dret universal a poder-se defensar dels fets pels que foren jutjats, i que després de més de trenta – cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco, autor de tots aquells crims contra la humanitat, amb la col·laboració directa i venjativa de l’Església catòlica; la actual democràcia els hi continua negant la rehabilitació jurídica amb l’aprovació de la covarda Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, per les Corts Generals espanyoles a proposta del Govern espanyol.

Sentim INDIGNACIÓ per la manifesta manca de coratge polític i de voluntat en no voler tancar unes ferides que encara estan obertes, malgrat tenir una suposada democràcia, i que cada dia que passa són més profundes.

Se celebrarà el proper diumenge dia 16 d’octubre a les 12 hores del matí, al FOSSAR DE LA PEDRERA del Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

La Junta Directiva

Vint-i-dosena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparacio. Barcelona, 17 de setembre de 2011

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 22a concentració per exigir veritat, justícia i reparació, per tal de protestar contra el tancament del Memorial democràtic. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 17 de setembre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

No al Memorial Democràtic al castell. No a l’equiparació de víctimes i victimaris, que tants anys de gloria han tingut i que van ser tan ben pagats. No a la tergiversació de la història. No a la discriminació de les víctimes antifeixistes i la seva divisió en acceptables i criminals. Per això el 17 de setembre ens concentrarem a la plaça Sant Jaume i us convidem a totes i a tots per a mostrar la nostra indignació i continuar exigint veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes del franquisme.

No al tancament del Memorial Democràtic

Més informació al bloc de la Mesa.

Desenterrant el silenci, inauguració de l’exposició de Sergi Bernal. Mataró, 9 de setembre de 2011

El proper divendres 9 de setembre, a les 20 h., tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, un mestre català a una fossa de Burgos” al Casal de barri Les Esmandies (Ronda O’Donnell, 94 de Mataró).

Exposició Sergi Bernal Mataró setembre 2011

“Desenterrant el silenci “ és un projecte fotogràfic del fotògraf documental i de viatges Sergi Bernal que comença a cobrar vida el juny de 2010, després que el georadar del Grup de Ciències Aranzadi localitzés uns casquets de bala i unes restes humanes en una zona de les Muntanyes de la Pedraja, a Burgos.

Es tracta d’una fossa comuna que ha estat amagada durant 74 anys, els familiars i alguns veïns sabien que en aquell lloc hi havia centenars d’assassinats pel feixisme, assassinats per ser persones reinvindicatives, d’esquerres, sindicalistes, republicans…

Entre ells hi havia un mestre, un mestre català, Antoni Benaiges, fundador de l’escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. El 25 de juliol del 36 va ser assassinat i enterrat a La Pedraja pels seguidors del cop feixista que va posar en el poder al general Franco, allà es va quedar oblidat durant massa temps, ara s’exhuma aquesta fossa comuna i al seu costat s’hi han trobat 104 represaliats més.

Aquesta història intenta rescatar una vella memòria, una veritat amagada per la por i per les represàlies és la història d’Antonio Benaiges, mestre, però també les d’en Rafael, en Segundo, en Damián, en Plácido, n’Andrés i de tants d’altres abandonats a les cunetes de les carreteres i que esperen ser recuperats pels seus familiars abans que morin tots aquells que els van conèixer.

Més informació a http://www.obtura.org/sergi-bernal-desenterrando-el-silencio/.

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic

En la reunió que van mantenir el 18 de juliol, les entitats memorialistes de la lluita antifranquista van decidir fer públic un comunicat sobre l’actual situació del Memorial Democràtic arran de la Llei Òmnibus, que modifica el decret del Memorial. A més, a hores d’ara no existeixen òrgans de govern del Memorial i no han estat convocades ni la Junta de Govern ni el Consell de Participació.

Aquest comunicat posa de manifest la marginació d’aquestes entitats i la manca d’activitat dels organs de govern del Memorial Democràtic

Feu clic per veure el comunicat: De com fer passat el futur del Memorial Democràtic.

Vegeu aquí l’acta de la reunió de 18 de juliol de 2011 .

Concentració en record de les víctimes de la guerra civil a Barcelona, 19 de juliol

El proper dimarts 19 de juliol del 2011 farà 75 anys de l’esclat de la guerra civil a Barcelona. Diverses entitats de la ciutat han convocat una concentració al Cinc d’Oros per recordar les víctimes de la guerra civil i fer un exercici de memòria col·lectiva per fer visible aquella tràgica situació.

S’ha previst fer diverses ofrenes de flors, que es dipositaran en aquell mateix indret.

Dia i hora: dimarts 19 de juliol del 2011 a les 19.36 h

Punt de trobada: Còrsega/Passeig de Gràcia (davant del Palau Robert).

Entitats organitzadores: Associació Cultural Roig, Associació catalana d’expresos polítics del franquisme, Consell d’Associacions de Barcelona, Coordi­nadora d’Entitats del Poble Sec, Coordinadora d’Entitats de Nou Barris, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, Moviment Laic i Progressista, Plataforma Contra la impunitat, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Unió d’Entitats de la Marina.

Cartell de la convocatòria

LA Nit de la Memòria Històrica 2011i Premis Dignitat 2010. Barcelona, 14 de juliol de 2011

El proper dia 14 de juliol a les 19,30 h es celebrarà a la sala d’actes de lOrfeó Martinenc, Avgda Meridiana 97 de Barcelona la Nit de la Memòria Històrica 2011, organitzada per la Comissió de la Dignitat, en reivindicació del retorn definitiu i immediat de tots els papers de Salamanca que després de cinc anys de l’aprovació de la llei encara no s’ha completat.

Cartell Nit de la Memoria Historica i Premis Dignitat 2010

En el transcurs de l’acte s’atorgaran els premis Dignitat 2010  a Josep Pàmies i Bertran, espoliat, Teresa Rovira i Comes, filla d’Antoni Rovira i Virgili, espoliat i Odina Capo Parera, filla de Nicolás Capo, espoliat. També a la revista “Sàpiens”  per la seva contribusió a la divulgació de la nostra història.

En el transcurs de l’acte es farà públic el manifest “Cinc anys d’escarni, ja n’hi ha prou!” pel retard injustificable del retorn a Catalunya dels Papers de Salamanca.

En l’acte actuarà el cantant PEP SALA  Entrada lliure.

Podeu confirmar t’assistència a comunicacio@comissiodeladignitat.cat o al tel. 934537207. Transports. Estació Clot Metro línies L1  i Rodalies de Catalunya.

Vint-i-unena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació. Barcelona, 2 de juliol de 2011

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 21a concentració per exigir veritat, justícia i reparació, per a demanar l’anul·lació dels judicis del franquisme i per homenatjar els resistents que van sobreviure i aquells a qui van robar la seva vida un estiu de fa 75 anys. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 2 de juliol a trobar a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Cartell 21a concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació

Juliol de resistència a Barcelona, juliol de resistència a Catalunya. El poble català va guanyar aquell 19 de juliol de 1936, va plantar cara al cop d’estat feixista dels generals deslleials a la República i va guanyar. Va ser una victòria dels antifeixistes, dels lluitadors defensors de la legalitat republicana que van continuar resistint fins el seu darrer alè a les trinxeres, fins al seu darrer sospir davant dels escamots de afusellament, fins a la seva última ullada al món abans de ser tirotejat en un voral del camí. Resistents fins a l’últim pensament abans de creuar la frontera a camps de malaltia, fam i mort. Resistents en les garjoles, a l’exili, en l’estigmatització i la gana, en la lluita clandestina. Resistents alguns encara avui en dia. A totes aquestes i aquests resistents honorem cada vegada que exigim veritat, justícia i reparació, també les seves famílies i els seus amics.

Aquell juliol victoriós a Catalunya va ser un mes de foc, sang, dolor, terror i mort a Ceuta, Melilla, Galicia, Navarra i altres punts de l’estat on va triomfar l’exèrcit traïdor del general més criminal de la nostra història. Aquest personatge no era només totalitari, aquest seria un adjectiu modest senyor Suárez i senyors de la Real Acadèmia de la Història. Franco va ser un dictador, un assassí, un aliat del nazisme alemany i del feixisme Italià, tan culpable de crims de lesa humanitat, ell i els seus comandaments, com Hitler amb la seva SS i la Gestapo, que tan bé va ensenyar als futurs repressors de la dictadura franquista com Melitón Manzanas, condecorat per Aznar. 40 anys de dictadura i desenes i desenes de milers d’assassinades i assassinats (els últims el 27 de setembre de 1975), de desaparegudes i desapareguts, de torturades i torturats, de preses i presos avalen que aquest colpista va ser i continua sent després de mort un dictador culpable de crims que mai prescriuran.

Nosaltres resistim i continuem lluitant. Alguns ho fem en nom dels que ja no tenen veu, d’altres ho fem per ells i en nom propi. Ho fem en nom dels nostres pares i mares, avis i avies, dels nostres familiars, perquè la dignitat que a elles i ells els sobrava és equivalent a la nostra indignació, que és molta. Estem indignats per la manca de respecte d’unes institucions i estaments lligats a una constitució monàrquica, que va propiciar un dictador. Un sistema fill de lo atado y bien atado que ha donat l’esquena a la legitimitat i legalitat de la República i que es nega a donar el que per dret pertoca a aquelles i aquells que si coneixien el significat de la paraula democràcia. Resistim i resistirem fins que siguin reparades totes les víctimes del franquisme sense excepció, des del 1936 fins el 1975, i les víctimes de la transició fins el 1978. Fins que siguin anul·lats els judicis dels il·legals tribunals franquistes i fins que el franquisme sigui condemnat sense pal·liatius pel govern de l’estat espanyol. Fins que no deixin d’establir comparacions i equiparacions grolleres entre els colpistes i els defensors de la llibertat i per part de totes aquelles i aquells que es consideren representants democràtics del nostre poble.

Proposición de Ley de modificación de la Ley 52/2007 de 26 de diciembre mediante la que se reconoce y amplía derechos y se establecen medidas a favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

El reciente Auto del Tribunal Supremo, de fecha 21/02/2011, por el que se rechaza la solicitud de revisión y la anulación de la Sentencia que condenó a pena de muerte a Miguel Hernández y que fue dictada en 1940 por los Tribunales creados tras el golpe de estado encabezado por el dictador Francisco Franco, pone de nuevo de manifiesto la necesidad democrática de una clara declaración de nulidad de todas las Sentencias que conllevaron las condenas declaradas injustas e ilegítimas por la Ley 52/2007.

El mencionado Auto judicial,  dictado por la Sala Militar del Tribunal Supremo, viene a otorgar la condición de acto de derecho en favor de la Sentencia que condenó a Miguel Hernández, al igual que ha ocurrido con todas las resoluciones judiciales precedentes que han negado sistemáticamente la revisión de las “sentencias” infames, mediante las que aquellos tribunales ilegítimos condenaron a los defensores de la legalidad democrática y de las libertades.

La declaración de nulidad de las ilegítimas e injustas Sentencias dictadas por los tribunales que aplicaron las normas e instrucciones de un gobierno y de unas instituciones ilegítimas, se convierte en un requisito para avanzar en el máximo resarcimiento posible a las víctimas del franquismo. No es suficiente con la obvia afirmación de que las Sentencias ilegítimas e injustas identificadas en la Ley 52/2007 ya no tienen vigencia jurídica. En muchos casos la muerte de los condenados agotó los efectos directos de las sentencias.

Lo que se pretende con la anulación de estas resoluciones judiciales es el reconocimiento expreso de que las mismas no pueden ser consideradas en ningún caso como actos de derecho, por lo que debe ser explícita su expulsión del ámbito de la justicia, para reubicarlas en el ámbito de la memoria histórica, como un ejemplo de las barbaridades que se cometen cuando se parte de las premisas de la intolerancia, del dogma infalible, del odio hacia el oponente político, del desprecio hacia la voluntad popular y de la venganza. La declaración vigente de ilegitimidad e injusticia respecto de las resoluciones judiciales y tribunales que impusieron condenas por motivos políticos, ideológicos o de creencia religiosa ha de considerarse como una premisa para la declaración de nulidad de dichas resoluciones judiciales y no como un cerrojo para evitar tal declaración.

La declaración de nulidad es una asignatura pendiente para la reparación de los inconmesurables daños causados por ese fanatismo intolerante que acabó violentamente con muchas vidas, que liquidó las libertades y derechos ciudadanos y que supuso una impresionante regresión política, social,  moral, cultural y económica, cuyos efectos todavía podemos encontrarlos en nuestra situación económica y social.

El principio de seguridad jurídica que sirve de bandera a quienes se han venido oponiendo a la revisión y anulación de los juicios injustos, no puede prevalecer sobre el principio de la justicia proclamado tanto por el artículo 1 de nuestra Constitución como por el conjunto de normas internacionales que protegen los derechos fundamentales de las personas. La seguridad jurídica nunca puede predicarse de actos que nunca han estado en el campo del derecho, puesto que han sido dictados a partir de la ruptura del estado de derecho diseñado por la Constitución y las leyes de la Segunda República Española. Lo que es ilegal en su raíz no puede resultar protegido por el principio de seguridad jurídica sobre la base del transcurso del tiempo.

Es cierto que la Ley de la Memoria Histórica supuso un importante paso adelante al reconocer y declarar expresamente “el carácter radicalmente injusto de todas las condenas, sanciones y cualesquiera formas de violencia personal producidas por razones políticas, ideológicas o de creencia religiosa, durante la Guerra Civil, así como las sufridas por las mismas causas durante la Dictadura”. Esta declaración es consecuencia del reconocimiento por la misma Ley de que los Tribunales franquistas eran “contrarios a Derecho”, es decir, ilegales en cuanto sustituyeron por la fuerza a la legalidad y las instituciones republicanas. Y eso significa también que los procesos y las sentencias eran “ilegítimas”, en cuanto radicalmente contrarias a los derechos fundamentales y a los más elementales Principios de Justicia.

Pero, pese a este nuevo instrumento legal, todos los procesos que se incoaron por los tribunales franquistas conservan aún su validez, que no su vigencia. Mientras todas esas sentencias no sean anuladas, los condenados no serán formalmente inocentes.

Queda pendiente, en consecuencia, la plena rehabilitación jurídica de las víctimas del franquismo, con declaraciones judiciales de «inocencia» de los condenados y la anulación de las sentencias que los condenaron injustamente. La respuesta del Estado debería consistir, precisamente, en proclamar legalmente la anulación de las sentencias dictadas en los procesos penales de los tribunales franquistas a través de los que se impusieron condenas de toda clase a los republicanos y demócratas españoles.

Se contiene también en esta proposición de ley la modificación del artículo 11 de la Ley 52/200/, al considerar que el Estado debe asumir un papel más activo en la localización e identificación de las víctimas y desparecidos a partir del golpe de estado de 1.936. La localización e identificación de las personas que murieron a partir de ese momento es un deber público que no puede dejarse ni única ni principalmente, a la iniciativa y esfuerzo de la ciudadanía, con independencia de la colaboración que, en todo momento, debe existir entre los poderes públicos y las personas o entidades más preocupadas y dedicadas a la recuperación de la memoria histórica.

Por todo ello se presenta la siguiente,

 PROPOSICIÓN DE LEY

Si no puedes visualizarlo correctamente puedes descargar el texto completo en el siguiente enlace.

Villarejo define a Franco: “Criminal de guerra y dictador sanguinario” (via Público)

El exfiscal jefe Anticorrupción presenta junto a IU una iniciativa para reforma la Ley de Memoria Histórica.

PÚBLICO.ES / EFE Madrid 06/06/2011 13:48 Actualizado: 06/06/2011 14:18

Si ex fiscal jefe Anticorrupción Carlos Jiménez Villarejo tuviera que redactar la entrada sobre Francisco Franco en el Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia tendría muy clara la definición: “Lo llamaría criminal de guerra y dictador sanguinario, como mínimo, que fue lo que fue”.

Jiménez Villarejo, que ha participado en el Congreso de los Diputados junto con el portavoz de IU en la Cámara Baja, Gaspar Llamazares, para presentar una iniciativa parlamentaria para reformar la Ley de Memoria Histórica, ha defendido que no puede haber equidistancia entre la legalidad de la democracia republicana o la actual monárquica y la “ilegalidad manifiesta” del franquismo y añadió que la “la memoria democrática es la memoria de las víctimas” de aquella dictadura.

La proposición de ley, impulsada conjuntamente por Llamazares y por la portavoz de ICV en el Congreso de los Diputados, aspira a que se declaren nulas de pleno derecho las sentencias del franquismo dictadas por motivos políticos y para que las adminitraciones públicas asuman las labores de localización e identificación de las víctimas del franquismo.

Durante su intervención, Jiménez Villarejo ha cargado  contra el Tribunal Supremo porque, cuando no existía la Ley de Memoria Histórica, rechazaba aceptar recursos de revisión de sentencias franquistas alegando que no había normas jurídicas nacidas al mundo del Derecho que se lo permitieran y, ahora que lo tienen, dijo, afirma que tampoco porque esa norma ha privado de vigencia jurídica aquellos fallos. “¡Basta ya de artimañas de leguleyos!“, se ha quejado.

“¿Qué queda a los familiares de las victimas del franquismo, qué queda a los familiares de los condenados y ejecutados a muerte o privados largamente de libertad durante muchos años, sometidos a toda clase de privaciones, humillaciones, torturas?”, se preguntó este ex fiscal jefe Anticorrupción, para quien “es obvio” que fueron “injustamente condenados”, pues lo fueron por un sistema que se levantó contra una democracia.

Jiménez Villarejo criticó también al PSOE por su incoherencia, al apoyar en proposiciones no de ley ideas o iniciativas que luego no ha llevado a la práctica, cuando el “tiempo corre”. “Basta con mirar lo que ha pasado en Portugal para que se den cuenta del tiempo que les queda”, advirtió, en referencia a la victoria de los conservadores en el país luso.

Publicat a Público dia 6 de juny de 2011, podeu accedir a l’article aquí.

Franquisme i antifranquisme en la memòria democràtica. València, 30 i 31 de maig de 2011

Què li deu la nostra democràcia, en termes simbòlics i discursius, a l’antifranquisme i què al franquisme residual? Pot una democràcia nascuda d’una transició pactada revisar els termes del pacte? Pot construir-se una cultura política democràtica duradora sobre la base d’aquell pacte? Són molt diferents els nostres dèficits de memòria d’aquells que afligeixen als europeus del segle XXI? Com s’haurien d’afrontar avui?

En el marc del cicle “La memòria a debat”, el Fòrum de Debats de la Universitat de València organitza  una sèrie de  conferències, amb el subtítol de “El dèficit de memòria en la construcció de la cultura política democràtica” que se celebraran dilluns 30 i dimarts 31 de maig de 2011, a les 19 h. a l’Edifici La Nau de la UV.

Franquisme i antifranquisme

Hi intervindran Julio Aróstegui, de la Càtedra de la Memòria de l’Universitat Complutense de Madrid; Jaime Ruiz, president de l’Associació per a la Memòria Social i Democràtica (AMESDE); Alfons Cervera, escriptor; Matías Alonso, del Grup per a la recuperació de la memòria històrica de la Fundació Societat i Progrés; Dolores Sánchez Durá, Fundació d’estudis i iniciatives sociolaborals (FEIS – CCOO); Justo Serna, Catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de València; i Pedro Ruiz Torres, catedràtic d’Història Contemporànea.

Per a més informació vegeu el web de la Universitat de València.

Vintena concentració per a la Veritat, la Justícia i la Reparació. Barcelona, 28 de maig

El proper dissabte 28 de maig de 2011 la Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza, a la plaça de Sant Jaume a les 12 hores,  una concentració per a continuar amb les nostres dignes exigències de Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme i l’anul·lació dels judicis de la dictadura franquista.

20a concentració per a la Veritat, la Justícia i la Repació a plaça St. Jaume

Aquesta reivindicació de justícia és un deure moral democràtic de tota la societat i és un homenatge imprescindible per a honorar la memòria dels nostres lluitadors antifeixistes i la seva defensa, fins les darreres conseqüències, de la legalitat democràtica republicana, així com la seva valenta i compromesa actuació per a combatre el feixisme a Europa.

Per ells, per nosaltres, pel compliment dels drets humans, us hi esperem!

Acte de presentació de l’Associació Nou Barris per la República. Barcelona, divendres 13 de maig de 2011

El proper divendres 13 de maig a les 19 h., a Via Favència 288, tindrà lloc l’acte de presentació de l’Associació Nou Barris per la República. Hi intervindran, per part de l’Associació, Pere Fernàndez, que presentarà de l’acte i l’Associació, i Luísa Blanco, presentant el manifest fundacional; i com a convindats Ángel Crespo, secretari general de CCOO del Barcelonès, Pep Ortíz, portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, i una delegació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del franquisme.

L’acte també inaugurarà l’exposició de cartellsRepública. Memòria històrica, valors de futur” per a celebrar el 80è aniversari de la proclamació de la II República, organitzada per l’Associació amb la col·laboració de CCOO del Barcelonès, la qual es podrà visitar des del dilluns 16 de maig al divendres 20 de maig, de 17 a 20 h.

Exposició de cartells 80è aniversari de la República

Per a més informació vegeu la invitació.

Acte d’homenatge a la figura de Miguel Núñez, presentació del còmic “Mil vidas más” i extracte del documental “Al final de l’escapada”. Barcelona, 12 de maig de 2011

CCOO de Catalunya i la Fundació Cipriano García organitzen un homenatge a la figura de Miguel Núñez,  la seva memòria, la nostra herència: de la República a la globalització,  que se celebrarà el proper dijous, 12 de maig, a les 18.30 h, a les sales 11,12 i 13  (primera planta) de la seu del sindicat a Barcelona (Via Laietana, 16).

En l’acte hi haurà la presentació del còmic Mil vidas más de Pepe Gálvez, Alfons López i Joan Mundet, i un extracte del documental Al final de la escapada, d’Albert Solé  i les intervencions següents:
  • Pepe Gálvez, Alfons López i Joan Mundet, autors del còmic Mil vidas más, Premi Nacional de Catalunya 2011
  • Dra. Montserrat Figuerola, expresidenta d’ACSUR-Las Segovias
  • Albert Solé, cineasta i director del documental Al final de la escapada
  • Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya
  • Presenta: Clara Drudis, Àrea de Cultura de CCOO de Catalunya
Invitació homenatge Miguel Núñez

Per a més informació vegeu el web de la Fundació Cipriano García.

Es presenta el mapa de fosses de la Guerra civil i la repressió del franquisme

El Ministeri de Justícia va fer públic el passat divendres 6 de maig el mapa de fosses comunes al territori espanyol en les quals es troben enterrades les restes mortals de persones desaparegudes durant la Guerra civil espanyola i la posterior repressió.El mapa conté més 2.246 fosses classificades en diverses categories: no intervingudes, desaparegudes, traslladades al Valle de los Caídos i exhumades totalment o parcialment. De les dades es desprèn que hi ha fosses en totes les comunitats autònomes, de les quals gairebé la meitat es troben al territori d’Aragó, amb 594 fosses, i Andalusia, amb 492. Si bé es cert que la comunitat amb més fosses exhumades és Castella i Lleó.

Les dades incloses han estat aportades per les administracions autonòmiques que han signat convenis de col·laboració, i per les associacions o entitats de recuperació de la memòria històrica que han rebut subvencions del Ministeri de la Presidència per a aquesta tasca d’investigació.

El lloc web www.memoriahistorica.gob.es té com a objectiu acomplir la Llei de la Memòria Històrica pel que fa a la reparació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, i incorpora, a més del mapa de fosses, uns cercadors de fosses i de víctimes.

Les dades incloses sobre els llocs d’enterrament, alguns ja desapareguts, però dels quals es coneix la localització,  són bàsiques per la qual cosa aquells ciutadans que desitgin accedir a una informació més completa s’han d’adreçar a l’Administració o a l’Entitat que ha proporcionat la informació.

La informació incorporada a hores d’ara és una primera aproximació o versió inicial del mapa, i aquest s’anirà emplenant de manera continuada i dinàmica, ja que encara falten per indicar llocs d’enterrament ja localitzats, i que estarà subjecte tant a la incorporació de noves localitzacions com a una actualització constant de les dades incloses en fosses ja localitzades. Cal advertir que la localització dels llocs d’enterrament al mapa no es correspon amb les seves coordenades geogràfiques reals, atès que els símbols es troben a sobre del nucli de població en què es troben ubicades les fosses.

Mapa de fosas en España

A Catalunya el Memorial Democràtic, en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fou pionera a l’Estat espanyol, ja que va presentar el 9 de novembre de l’any passat el Web de fosses i repressió que inclou el mapa web de les fosses comunes a Catalunya, el qual amplia i detalla fins a 237 el nombre de restes geolocalitzades.

Mapa de fosses a CatalunyaEn fi, no podem estar més d’acord amb el titular del diari Público de dia 5 de maig, el mapa de fosses dibuixa una Espanya repleta d’història sense justícia.

Itineraris per la memòria històrica a Sant Adrià de Besòs, dissabte 7 de maig

El dissabte, 7 de maig de 2011, CCOO del Barcelonès Nord organitza un itinerari per la memòria històrica a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).

El punt de trobada serà l’estació de RENFE de Sant Adrià. Es visitaran el refugi antiaeri, llocs de la memòria obrera, com l’antic bar Matacàs i l’Ateneu Adrianenc, així com espais de la memòria industrial, com la fàbrica CELO o la històrica discogràfica Pulidor, entre d’altres.

Invitació

Per a assistir-hi és necessari que us inscrigueu enviant un missatge a uscob1@ccoo.cat.

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió. Exposició al Museu d’Història de Catalunya

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió és una mostra que gira entorn del model de control i repressió de l’empresa SEAT sobre la població obrera, així com el nou sindicalisme nascut a la fàbrica, que esdevingué un model de lluita antifranquista per a la classe treballadora. L’exposició, comissariada per Josep Puigsech, inclou fotografies, objectes i plànols arquitectònics. El disseny de l’espai ha anat a càrrec de Lluís Danés. Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic i pel Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat.

L’exposició es va inaugurar a l’Espai Memorial Democràtic el 24 de febrer de 2011. El tancament de l’Espai l’endemà va impedir que fos vista pel públic interessat. El 3 de maig es va reinaugurar al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 de Barcelona), on es podrà visitar fins al 12 de juny.

En el marc de l’exposició s’han programat diverses activitats, entre elles:

Dijous, 19 de maig, a les 19 h. Projecció del curtmetratge Seat 600, símbol d’una època’ i del documental ‘El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600′
Es projectaran el curtmetratge Seat 600, símbol d’una època i el documental de TV3 El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600, de Montse Armengou i Mireia Pigrau, que parla de la importància social del 600 com a símbol del desarrollismo que va fer anar sobre rodes milers d’espanyols i el mateix règim franquista. La presentació anirà a càrrec de Francesc Prieto, historiador, Paco Ruiz, director de cinema, i Montse Armengou, periodista i realitzadora de televisió.

Dijous, 26 de maig, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposicióSeat 1950-1975. L’Arquitectura de la repressió’.
Es presentarà el catàleg de l’exposició. Hi participaran Marià Hispano, de l’empresa Dos Punts Documentació i Cultura, Josep Puigsech, comissari de la mostra i professor d’història Contemporània de la UAB, Lluís Danés, director de cinema i productor cultural i Carles Vallejo, treballador de Seat i president del Memorial Democràtic de Seat.

Més informació al web del Memorial Democràtic.

Exposició “Més de 30 anys sense defallir”, homenatge a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics

Un homenatge a al cap de 30 anys de la seva legalització.
La mostra recull l’activitat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics des de la seva fundació, durant els períodes de repressió i empresonament, fins a la seva legalització, ja en democràcia, i l’actual reconeixement social, passant per l’acte del Liceu, l’any 2002, en què es va reivindicar la creació del Memorial Democràtic.

Més de 30 anys sense defallir reuneix peces de TàpiesDíaz GilHernàndez PijoanRàfols Casamada i Artigau cedides a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, així com també objectes personals, alguns dels guardons rebuts i exemplars de la publicació Llibertat.

La inauguració tindrà lloc dimarts 3 de maig a les 18 h. al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila núm. 3).

Per a més informació vegeu la informació disponible al web del Memorial democràtic.

Comunicat en resposta a la negativa del PP i del PAR de Calatayud a posar un memorial a “El Barranco de la Bartolina” (via A.R.I.C.O.)

Posted by MEMORIA ARAGONESA en 29 abril 2011

Después de leer el comunicado de prensa del ayuntamiento de Calatayud haciendo referencia a la negativa de la construcción de un memorial a las víctimas de Calatayud y su comarca asesinadas durante la guerra civil española en el barranco de la Bartolina por parte de los grupos municipales del PP y del PAR, queremos expresar nuestro más rotundo rechazo a tal resolución. Nos parece impropio de personas civilizadas y además  representantes políticos de una parte de la ciudadanía, que se niegue el derecho de los familiares a poder tener un reconocimiento por todo lo que tuvieron que sufrir y siguen sufriendo.

Nos parece impropio de personas que tanto hablan de cerrar heridas y son incapaces de poner los medios para ello.

Nos parece que esto es más propio de  personas con  mente sucia y retorcida.

Siguen quedando muchas fosas comunes en los barrancos, orillas de los caminos, campos de labor, lugares varios y también está  el valle de los caídos.  En todos estos lugares siguen enterrados los restos de la barbarie, premeditada y muy bien planeada, para la aniquilación de una parte de la sociedad de 1936. Aún hoy,  en el año 2011, los herederos ideológicos de los que vencieron en la guerra civil siguen intentando ocultar los hechos.

El gobierno a día de hoy, sigue mostrando su lado más cobarde con esta parte de la historia, echando toda la responsabilidad y trabajo a los familiares y asociaciones; se cree que con dar cuatro perras ya se lava las manos. ¿ A quien tiene miedo a estas alturas ? ¿Qué favores se deben todavía? ¿A quién se los deben?

Se están haciendo los mapas de fosas y están saliendo a la luz pública miles de ellas; se está reconociendo su existencia por los gobiernos regionales y el central, y en muchos casos se van a limitar a poner un memorial sin haber sido exhumada la fosa. Pues bien, una fosa común es un enterramiento ilegal con víctimas de asesinatos; ¿No sería obligatorio que la justicia, el gobierno o a quien corresponda exhumara esos restos los investigara, los identificara y los entregara a las familias? Si eso es lo que se hace en todo el mundo, ¿Por qué aquí no? ¿Por qué dicen nuestros políticos lo que tienen que hacer en otros países cuando aquí hacen lo contrario?, ¿Por qué se juzga al único juez que se ha atrevido a investigar estos asesinatos?

Quedan muchos familiares directos de esos asesinados desaparecidos, pero ya son muy mayores y por ley natural están muriendo. ¿Eso es lo que quiere el gobierno? ¿Que se mueran todos para que no reclamen y dejen de dar la lata?, ¿Que los nietos se cansen y dejen de molestar a sus señorías, tan importantes ellas, que no pueden perder el tiempo con los mortales? Craso error, siempre estaremos ahí para recordarles cuál es su obligación.

A.R.I.C.O., Memoria aragonesa, Asociación por la Recuperación e Investigación Contra el Olvido

Este rastro es el que dejaron y no quieren verlo. Fosa común en Cetina (Zaragoza)

fosa
Foto: A.R.I.C.O.

vía Comunicado en respuesta a la negativa del PP y del PAR de Calatayud a colocar un memorial en el barranco de la Bartolina.


Podeu enviar la vostra queixa a l’Ayuntamiento de Catalayud i als grups municipals del PP (grupo@calatayudpopular.com) i del PAR (paracalatayud@gmail.com), per deixar constància que no tolerem que una institució democràtica, com és un ajuntament, perpetri un acte que és un insult a la memòria dels assassinats pel feixisme defensant la democràcia i la República, i que  es troben desapareguts encara avui en dia. Podeu copiar aquí, al final de la pàgina, el text que us proposem per a la carta.

19a concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació. Barcelona, 30 d’abril

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la Dinovena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació que tindrà lloc el proper dissabte 30 d’abril de 2011 a les 12 h. a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

I per anar fent boca, aquí teniu un tast amb el vídeo de la lectura del manifest el passat 14 d’abril a la celebració del 80è aniversari de la proclamació de la II República.

Monarquía o República: esa es la cuestión. Francisco Ruiz Acevedo, AMHDBLL, en Ille-sur-Têt (França)

Transcrivim a continuació el discurs de Francisco Ruiz Acevedo, president de l’Associació per a la memòria històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL), a la celebració del 80è aniversari de la proclamació de la II República espanyola, que tingué lloc el 17 d’abril a Ile-sur-Têt (França).

En nombre de la asociación que presido permitirme felicitar el ejemplo unitario y plural que representa la celebración de este acontecimiento en relación con el 80º aniversario de la II República y como homenaje  a los sobrevivientes de la lucha contra el fascismo tanto en España como en Francia y Europa. Esta importante concentración republicana será un referente a tener en cuenta. Es por ello que deseo expresar algunas reflexiones sobre el contencioso Monarquía o Republica.

Desde la transición la corrupción en España esta pervirtiendo la naturaleza y los fines de la vida política. La transición es un síntoma inequívoco del cierre en falso para alcanzar un sistema político democrático sin hacer una limpieza dentro de las instituciones franquistas. El caso del Juez Garzón es evidente y por ello es imposible una reconciliación teniendo decenas de miles de cadáveres en las fosas comunes. Debemos seguir exigiendo: Verdad, Justicia y Reparación para todas las victimas del franquismo. La transición no fue más que la restauración de la Monarquía borbónica heredada del franquismo en donde el monarca juro fidelidad a los principios del Glorioso Movimiento Nacional causante de la sublevación fascista contra la legalidad republicana y de una larga y sangrienta dictadura de casi 40 años.

Estamos asistiendo a un lento pero progresivo resurgimiento republicano y es imprescindible darle contenido, una respuesta para vertebrarlo y ello solo es posible si la ciudadanía participa en un proyecto que la implique: la memoria histórica, la búsqueda de alternativas, el recuerdo de la II República, todo ello es necesario pero insuficiente ante una ciudadanía que ha sido desmotivada y conducida a la desmovilización. La transición se va agotando victima de sus propios fracasos al no resolver los problemas de fondo que aún siguen siendo latentes en España. Hoy la Constitución ni los partidos se la creen. Hay que hacer pedagogía republicana para que millones de hombres y mujeres republicanos asuman esa tarea de saneamiento político y moral de la sociedad, que ejerzan de ciudadanos, y no de súbditos, con derechos y deberes.

Hay que concebir la República del siglo XXI como una forma de gobierno y como una serie de valores cívicos que impregnen esa forma de gobierno. Una República democrática ha de partir de la igualdad entre los ciudadanos y abolir todo tipo de privilegios como en la actualidad ostentan la casa real, la Iglesia y las organizaciones políticas y sindicales, entre otros muchos. Este es un país en que la libertad, la participación y la igualdad se encuentran mediatizadas a base de importantes subvenciones. Una República en donde la riqueza esté mejor distribuida y cumpla los derechos humanos.

Nos encontramos en un proceso de decadencia sin solución. Es un problema de estructura tanto política como económica. Para implantar una República hay que abrir un proceso constituyente. Este proceso ha de fluir de abajo arriba, donde la ciudadanía sea portadora y co-creadora del proyecto, que la gente sepa qué ejes contendrá esa futura Constitución: el cumplimiento efectivo de los derechos humanos, de la paz, de la federalidad, de la laicidad, entre otros.

Si se hace de abajo arriba, si se crea esa identidad republicana, unitaria y pluralista, llegará un momento en el que aumentará el voto en blanco, o se exija un referéndum, o se actúe desde los propios ayuntamientos. Ello no será un camino fácil pero acabará invalidándose la actual legislación. Entre todos debemos plantear una República democrática. Y democracia es igualdad, pleno empleo… ¿Eso es de izquierdas? No, no es necesario ser de izquierda para estar de acuerdo con una democracia consecuente. Este país ya ha tenido demasiados consensos, y hay aspectos de principios en los que es imposible un consenso. No debemos repetir los vicios de la transición. El mecanismo previsto en la Constitución no nos debe interesar. Si se plantease llegar a la República por esa vía, sería más de lo mismo.

Con un proceso de abajo arriba, la monarquía se debilitará. Hay que abrir un proceso constituyente de la sociedad, totalmente al margen – no digo contra – del aparato del Estado.  El concepto República está ligado a un contenido: igualdad social, democracia, ética, libertad, y eso es incompatible con la presencia de un soberano.

Somos un país que nunca ha hecho las transformaciones, porque todos los cambios económicos y sociales los han promocionado las minorías. Se nos han regalado las libertades, no las hemos conquistado. Las dos repúblicas se las tuvieron que ver con los poderes fácticos de la España eterna: capitalismo, oligarquía e Iglesia. Ambas se vieron presas de una tenaza: la gente quería que se resolvieran de inmediato los problemas sociales que venían de la noche de los tiempos. Ambas eran débiles. Por ello debemos basarnos en las lecciones de la historia y promover un proceso constituyente, para que la República sea querida, asumida y traída por los ciudadanos.

El movimiento de la memoria histórica es positivo y esta siendo un revulsivo ante la pasividad de la clase política. Pero está abigarrado, atomizado. Está muy bien recordar la II República como referente, pero hay que hablar de una República para el siglo XXI, justo para que la sangre de los que murieron por la República tenga sentido. Hay que abrir un proceso de ilusión que acabe con la apatía y desconfianza del pueblo y encontrar los puntos fundamentales que debemos transmitir a todos los ciudadanos y especialmente a las nuevas generaciones. En España hay demasiados que hoy están fuera de toda ética moral y política desde 1979, viviendo de los Presupuestos del Estado de forma indecorosa. En España se está llegando a situaciones limites en la que gente tendrá, tarde o temprano, que responder. ¿Hasta cuándo van a aguantar los ciudadanos que un 20% de la población se encuentren en el umbral de la pobreza y el desempleo afecte a un 40% de nuestros jóvenes?

De la transición se hizo virtud de la necesidad, para al final convertirse en un monasterio de virtuosos atrapados en los entresijos políticos y económicos del sistema, en el que algunos se han enriquecidos y otros muchos se han  profesionalizados como medio de vida y subsistencia.

 Hay que difundir los valores que representaba la República y esta concentración republicana será una ayuda inestimable para establecer un puente entre la República de ayer y la de mañana.

Gracias: Viva la República.

Paco Ruiz Acevedo
Presidente de la Associació per a la memòria històrica i Democràtica del Baix Llobregat
Web: www.memoria-antifranquista.com

Ille-sur-Têt  a 17 de abril de 2011

Acte d’homenatge als republicans que foren represaliats pel franquisme, Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Barcelona, 14 d’abril de 2011

Acte d’homenatge a tots els republicans que foren il·legalment jutjats per aquells criminals tribunales militars i condemnats a la pena de mort per defensar la legalitat constitucional de la República, organitzada pel Parlament de Catalunya i l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que se celebrarà com cada any el 14 d’abril a les 16 h. al pati de la Biblioteca del Parlament de Catalunya, lloc on està instal·lat el Monument als Immolats.

Foto, 16 d'abril de 2010: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Siguem-hi presents per demostrar a la opinió pública que la memòria és viva  i no els oblidem.

Vegeu aquí la inivitació.

Xerrada “Educació i II República”. St. Adrià de Besòs, dimarts 12 d’abril de 2011

La Regidoria d’Educació i Solidaritat de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs organitza la xerrada “Educació i II República“, a càrrec d’Adelina Escandell, mestra, i Raimon Portell, escriptor i autor del llibre Els mestres de la República.

L’acte tindrà lloc el proper dimarts 12 d’abril a les 18:30 h. al Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor, pl. Guillem Vidaña (Sant Adrià de Besòs), vegeu mapa.

Xerrada Educació i II República, 12 de març. St. Adrià de Besòs

Presentació del llibre: “Economía franquista y corrupción”. Barcelona, 12 d’abril de 2011

La Fundació l’Alternativa i la Fundació Cipriano García organitzen conjuntament  la presentació del llibre “Economía franquista y corrupción“, una obra col·lectiva signada per Andreu Mayayo, Paola lo Cascio i José Manuel Rúa, professors de la Universitat de Barcelona, i editada en la col·lecció “Con Franco vivíamos peor“, de l’Editorial Flor del Viento.

Es tracta d’un treball acadèmic però divulgatiu  en què els autors s’oposen a la idea molt estesa en  determinats sectors de l’opinió pública que creuen  que el franquisme va ser una dictadura però que, al mateix temps, va facilitar el creixement econòmic espanyol.

Les conclusions de l’estudi són clares i contundents: la dictadura va endarrerir la modernització econòmica i social d’Espanya, va propiciar un desenvolupament amb alts costos socials i territorials, i va augmentar les desigualtats en la distribució de la renda del país.

L’acte tindrà lloc el  dimarts, 12 d’abril a les 18.30 h, a la seu de CCOO – sales 11-12-13 (1a planta) de Via Laietana, 16, de Barcelona. Vegeu el mapa al següent enllaç.

La presentació del llibre és a càrrec dels autors i l’autora:

Andreu Mayato i Artal, catedràtic d’Història a la Universitat de Barcelona
Paola lo Cascio, professora d’Història a la Universitat de Barcelona
José Manuel Rúa Fernández, professor d’Història a la Universitat de Barcelona

Presenta:
Javier Tébar, director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya

Feu clic per a descarregar-vos la invitació.

Celebració del 80è aniversari de la proclamació de la II República. Barcelona, 14 d’abril

invitació 14 d'abril de 2011

Ens tornem a convocar el proper dijous 14 d’abril a una festa reivindicativa en el 80è aniversari de la proclamació de la República. Volem compartir amb totes i tots vosaltres un acte de memòria i commemoració però sobre tot, i més important, un acte de futur i de conquesta de les llibertats robades. Una festa ciutadana oberta a tothom que senti la necessitat de moure’s per a canviar l’actual situació de desencís.

Volem viure una jornada republicana i antimonàrquica a la Plaça de la República. Una vesprada d’esclat d’ilusió i de força on totes les banderes, que representin l’esperit de lluita per arribar a una societat més justa, dibuixin un sol mar onejant d’esperança i d’unitat contra el neoliberalisme salvatge i les seves tisores retalladores de drets polítics i econòmics. Una tarda on tots els colors seran un de sol, el de l’antifeixisme. Tots som imprescindibles per a recuperar el llarg camí perdut i avançar sense por i amb empenta cap a un horitzó veritablement democràtic. Lluny d’impunitats i transicions servils al capital, prop de les ciutadanes i ciutadans que volen lluitar per unes condicions laborals i socials dignes, sense donar ni un pas enrere. Lluny del diccionari del Sistema amb paraules com mercats, parquets, crisi, atur, ajustos, reformes. Mots que només signifiquen beneficis pels que mai van pagar, ni van deixar els seus llocs de privilegi, i pels seus fills amb diferents collars però els mateixos cànids. La mateixa existència de la monarquia hereva de la dictadura és la constatació del continuisme i constitueix, en aquest estat, el paraigua on es refugien tots els mals d’una Espanya en blanc i negre.

Fem d’aquesta situació en negatiu una realitat en positiu, fem de la seva manca de respecte pels nostres drets el combustible per a guanyar aquesta partida i fer escac i mat al rei.

Republicans, progressistes, gent d’esquerra, antimonàrquics, anticapitalistes, independentistes, hem de mirar més enllà, sense por a cap paraula, al debat, a la diferència, perquè ens uneixen més coses que no ens separen. El nostre enemic és poderós, viu tranquil al sistema que ha fet a imatge seva, i que nosaltres no hem de contribuir a garantir amb la manca d’unitat. És el nou feixisme, el de sempre amb vestit i maletí, que extorsiona, reprimeix, tortura, discrimina, engarjola, trepitja, imposa la seva doctrina i espolia el dissident, a aquell que es rebel·la, continuant la seva dictatorial tradició.

Creix la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme i el poder de la jerarquia catòlica, els retalls socials, la corrupció, la indiferència, la desmobilització entre el gruix dels ciutadans progressistes proporcionalment al creixement de la mobilització dels grups de la més extrema dreta. Hem de dir prou.

Un 17 de juliol del 36 un cop d’estat sagnant i genocida ens va condemnar a viure set dècades després en la manca de democràcia i llibertats, en la pèrdua constant dels drets conquerits amb la lluita i la vida de gent que va envair dels seus somnis les places i carrers un 14 d’abril de 1931. El proper 14 d’abril fem honor a aquells somiadors i honorem-nos a nosaltres mateixos fent nostra la plaça de la República, enlairant ben fort les nostres veus amb les nostres reivindicacions en l’epicentre polític de Catalunya. Fem una festa de drets i llibertats. Celebrem República, la de la separació església-estat, la del dret inalienable a decidir de persones i pobles, la dels drets humans, la de tots els ciutadans siguin d’on siguin, la de la justícia per les víctimes del feixisme espanyol, la de la radical democràcia en la que governi el poble i no els interessos dels de sempre.

Sens dubte ens necessitem, per això ens hem de trobar i que millor punt de trobada que el 14 d’abril a les 18:45 h. a la plaça Sant Jaume, plaça de la República.

Més informació al bloc http://14abrilrepublica.blogspot.com o al correu electrònic 14abrilrepublica@gmail.com.

Et pots descarregar aquí el manifest.

Homenatge a la II República espanyola amb motiu del 80è aniversari. Ille-sur-Têt (França), 17 d’abril de 2011

El dissabte 17 d’abril de 2011 se celebra a la Illa (Ille-sur-Têt, frança) la celebració del 80è aniversari de la proclamació de la II República espanyola, a Catalunya l’organització i assistència és coordinada per l’Associació per a la memòria històrica i Democràtica del Baix Llobrega (AMHDBLL).

80è aniversari Republica Ille Sur Tet

L’any 2011 marcarà el 80 aniversari de la II República espanyola proclamada sense violència el 14 d’abril de 1931, jove República que volia ser germana de la República francesa, com a hereva del Segle de les Llums, de les Llibertats i dels Drets Humans de 1789.

Un ampli col·lectiu d’associacions memorialistes s’està constituint a França i Espanya sota iniciativa de les associacions d’antics resistents espanyols a França, perquè aquesta celebració tingui lloc el diumenge 17 d’abril de 2011 a la població de Ille-sur-Têt propera a Perpinyà. El Consell Regional de Languedoc-Roussillon i el Conseil Général Pyrénées Orientales donen suport a aquesta manifestació.

Serà un homenatge festiu dels descendents de l’exili republicà espanyol a tots aquells que van lluitar i van recolzar la Segona República i els seus ideals universals de llibertat, igualtat i fraternitat.

Tindrà una dimensió altament cultural pel que fa als llaços indissolubles que relacionen la República espanyola amb Lorca, Machado, Hernández, Alberti, Neruda, Picasso, Miró, Casals i tants altres artistes i intel.lectuals. Perquè la música, la cançó, la poesia, el teatre, la literatura van ser «armes carregades de futur» en el combat per a la defensa de la República i el restabliment de les llibertats a Espanya, i per això s’ha format un comitè de padrinatge , amb el títol: «1931 – 1939 – 2011, volem desar Espanya al cor».

Semblant a la concentració organitzada a Tolosa l’abril de 2006 té com a objectiu reunir – en un ampli esperit d’obertura – entre 2000 i 3000 persones, particularment filles i fills de Republicans espanyols refugiats a França, però també els seus amics, al voltant dels últims combatents republicans encara vius.

Les persones interessades en sortir des de Barcelona poden posar-se en contacte amb nosaltres fins dia 5 d’abril al correu electrònic contralaimpunitat@gmail.com i ens encarregarem de sol·licitar places per al viatge a l’AMHDBLL.

Més informació

La Reparación de las Víctimas del franquismo, Carlos Jiménez Villarejo

Ponencia de Carlos Jiménez Villarejo en el acto organizado por la Comisión Cívica de Alicante por la Recuperación de la Memoria Histórica, el 25 de marzo de 2011.

 

“Hablamos de las famosas sentencias que
algunos querían declarar nulas” (R. Jáuregui)

 

Introducción

Las palabras de Jáuregui muestran claramente el miedo del actual Gobierno, de todos los Gobiernos democráticos, a afrontar decididamente una política pública de la memoria democrática que garantice plenamente los derechos de las víctimas de la dictadura. Las razones de ese miedo vienen de lejos, de la transición y de los primeros Gobiernos del PSOE. En 1986, con motivo del 50 aniversario de la sublevación militar, la Presidencia del Gobierno emitió un comunicado que concluía así: “Y recuerda además con respeto a quienes desde posiciones distintas a las de la España democrática, lucharon por una sociedad diferente, a la que también muchos sacrificaron su propia existencia”. La “sociedad diferente” era el golpe militar, la dictadura franquista y la planificación del terror desde 1936 hasta 1975. Habrían de pasar más de veinte años para que un Gobierno se atreviera a llamar a la dictadura por su nombre, como lo había hecho la ONU en 1946. Así lo hizo, pese a todas sus insuficiencias, la Ley 52/2007 que, además, proclamó la “condena del franquismo”. Y, complementariamente, la Ley incluyó una disposición derogatoria que, de forma expresa, priva de vigencia jurídica a aquellas normas represoras dictadas bajo la Dictadura por ser manifiestamente contrarias a los derechos fundamentales, desde los primeros Bandos de Guerra hasta la Ley del Tribunal de Orden Público, “con el doble objetivo de proclamar su formal expulsión del ordenamiento jurídico e impedir su invocación por cualquier autoridad administrativa y judicial”. Derogación que evidencia las carencias de la Constitución democrática de 1978 en cuanto no afrontó directamente la ruptura con el régimen totalitario anterior incorporando una norma como la que se aprobó veintinueve años después.

Todo ello refleja las debilidades de nuestra democracia por razón de la pervivencia en su seno, ciudadanos e instituciones, de ciertos rasgos de una cultura autoritaria. Por ello, dicha Ley solo alcanzó unos objetivos moderados-que luego analizaremos- y dominados por una cultura privatizadora de la memoria. Dice el Preámbulo que, entre otros, es cometido de la Ley proteger “el derecho a la memoria personal y familiar como expresión de plena ciudadanía democrática”. La consecuencia de este planteamiento ha sido un progresivo abandono de las reivindicaciones en orden a la plena rehabilitación moral, económica y jurídica de los vencidos y sus descendientes.

El pasado 9 de Febrero, en CCCB de Barcelona, en el marco de una Exposición sobre “Desaparecidos”, el profesor de la Universidad de Columbia (Nueva York) Andreas Huyssen mantenía: “¿Qué sería del movimiento internacional de los derechos humanos sin memoria de los campos de exterminio del siglo XX?”. Y reclamaba la necesidad de preservar “la dignidad de las víctimas, sus luchas y su destino”. Lo mismo puede decirse del genocidio franquista, de sus responsables y sus víctimas. Sobre todo, cuando aún persisten entre nosotros consecuencias gravísimas, dolorosas y punibles del genocidio, como son los desaparecidos. Y continúan considerados como culpables los condenados por las jurisdicciones represivas franquistas por un delito que jamás cometieron, el de rebelión militar. Y siguen sin ser plenamente rehabilitados los guerrilleros contra la dictadura, como última expresión del Ejército de la República. No en vano, el dictador aprobó una Ley el 22/12/1949 para recompensar a militares y guardias civiles, como “abonos de tiempo de campaña”, por la persecución de “partidas de rebeldes” a finales de 1944 en los que se calificaban como “Hechos de Armas”. La democracia aún no ha hecho un reconocimiento similar a los guerrilleros que sufrieron dicha persecución. Las víctimas ya no pueden esperar más y el Gobierno, las Administraciones públicas y los Tribunales están obligados a la satisfacción inmediata de sus derechos.

 

 

Si no puedes visualizarlo correctamente puedes descargar el texto completo en el siguiente enlace.

El cas de les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme a debat al CCCB, 30 de març

Demà, dimecres 30 de març de 2011, a les 19:30 h. tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona  (CCCB) el debat “El cas de les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme”.

En aquesta darrera sessió del cicle, que s’emmarca en l’exposició Desapareguts de Gervasio Sánchez, Emilio Silva, president de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, i Paco Etxeberría, professor de Medicina Legal i Forense de la Universitat del País Basc, abordaran el cas de les desaparicions forçoses a Espanya, en un debat moderat pel fotoperiodista Gervasio Sánchez.

Exposición Desaparecidos de Gervasio Sánchez

Per consultar el programa complet cliqueu aquí.

La concentració contra la impunitat de la dictadura franquista a la premsa

Foto: Cristina Vaquer

Barcelona acoge una concentración en apoyo a Garzón y contra la “impunidad franquista. El Periódico, 26 de març de 2011.

Barcelona acull una concentració en suport de Garzón i contra la “impunitat franquista”. El Periódico, 26 de març de 2011.

Centenars de persones es concentren contra la impunitat del franquisme. BTV, 26 de març de 2011.

Concentración en Barcelona en apoyo a Garzón y contra la impunidad franquista. ADN, 27 de març de 2011.

El apoyo a Garzón llega a Barcelona en una protesta contra la impunidad franquista. La Vanguardia, 27 de març de 2011.

El suport a Garzón arriba a Barcelona. La malla.cat, 26 de març de 2011.

Garzón denuncia al Supremo ante el Tribunal de Derechos Humanos por su causa del franquismo

CRISTINA ÓNEGA – MADRID 25.03.2011 – 09:57h

El juez Baltasar Garzón ha denunciado al Tribunal Supremo ante el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo por el proceso abierto contra él por el Alto Tribunal por un supuesto delito de prevaricación por declararse competente para investigar los crímenes del franquismo.

En la demanda del magistrado, se expone que el Supremo ataca o perjudica la independencia de los jueces, la libertad de interpretación de la ley y, por lo tanto, al Estado de Derecho, al dejar indefensas a las víctimas.

Garzón ha presentado la denuncia a través de Interights, una organización especializada en litigio internacional de casos de derechos humanos con sede en Londres. El Partido Popular ha calificado esta decisión del juez como una “garzonada” más.

El magistrado está suspendido de sus funciones en la Audiencia Nacional desde el pasado mes de mayo por su investigación sobre los desaparecidos durante la Guerra Civil y posterior dictadura.

Actualmente está a la espera de juicio por un delito de prevaricación que, según la legislación española, permite procesar a jueces por emitir resoluciones injustas.

Según ha informado Interights en una nota, Garzón cree que su procesamiento es una “amenaza para la independencia de los jueces” y para su función de investigar la responsabilidad por crímenes sistemáticos y generalizados.

También alega que es una amenaza para la protección de las víctimas en su derecho a la justicia, la verdad y la reparación.

“España viola el Convenio Europeo de Derechos Humanos”

En su denuncia del Tribunal Supremo ante el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo, el juez Baltasar Garzón alega que el caso penal abierto contra él en España viola varias de las obligaciones del país según el Convenio Europeo de Derechos Humanos.

Según el comunicado de Interights, entre estas obligaciones está la de proteger la independencia judicial y la de proteger a los individuos de procedimientos penales sin fundamento.

En concreto, el procedimiento de Baltasar Garzón “pone de manifiesto las violaciones de la obligación de no someter a los individuos a procesos penales injustos per se”, de “someter a las personas a procesos solo sobre la base de normas penales claras y estrictamente aplicadas” y de “respetar la vida personal y el desarrollo profesional de los individuos y sus derechos a expresar opiniones judiciales”.

Una “clara amenaza” a la independencia judicial

Según expone Interights, el procedimiento de Baltasar Garzón por la causa del franquismo es un “enjuiciamiento injustificable de un juez por veredictos razonados de forma cuidadosa, y como respuesta a su intento de impartir justicia a las víctimas de las atrocidades del franquismo”.

En su demanda contra el Supremo en el Tribunal de Estrasburgo, Baltasar Garzón alega que su procesamiento “tiene múltiples repercusiones y representa una clara amenaza a la independencia judicial y a la función de los jueces a la hora de garantizar la responsabilidad por supuestos crímenes sistemáticos y generalizados”.

Font: rtve.es

Segueix tota la informació al respecte al Twitter de Cristina Ónega.

Concentració Contra la impunitat de la dictadura franquista. Barcelona, 26 de març de 2011

La Plataforma contra la impunitat  promou la concentració cívica unitària “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”, prevista pel passat 12 de març i anul·lada per la pluja, que s’ha convocat per aquest dissabte 26 de març de 2011 a les 18 h a plaça Sant Jaume de Barcelona. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat. Aquest acte inicia la campanya “Solidarios con Garzón” que ha començat amb diversos actes a Madrid i continuarà durant la celebració del judici.

L’acte serà presentat per l’actriu Rosa Andreu i comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Jaume Saura, professor titular de Dret internacional i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. A més a més hi haurà les actuacions musicals dels cantautors Lucho RoaDuffy; llegiran cartes i textos l’escriptora Rosa Regàs i les actrius Carme ElíasMariona CasanovasMónica López. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de l’escriptora i presidenta de Plataforma contra la impunitat, Carmen Domingo, i Toni Marín, locutor de Radio Nacional de España-Ràdio 4.

Volem sumar a la causa la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Així mateix des del col·lectiu de franconohamuerto estan portant a terme una convocatòria de disseny per a la recuperació de la memòria i per la fi de la impunitat del franquisme, dissenys que podeu descarregar i immprimir des del web http://www.flickr.com/photos/franconohamuerto/sets/72157626141744543/with/5531943603/ i fer-ne cartells, pancartes, etc. per participar en la concentració.

Flyer

Los muertos no callan, exhumaciones en Aguilar de la Frontera (Córdoba)

Se acerca el final del sufrimiento para medio centenar de familias que tienen un ser querido en una fosa común en Aguilar de la Frontera (Córdoba). Después de 75 años, han recuperado los cuerpos y ahora se someten a pruebas de ADN para identificar a los fusilados. Una ONG y dos laboratorios son los artífices de este proyecto costeado con dos subvenciones del Ministerio de la Presidencia.

Entre mayo y septiembre de 2010, la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Aguilar de la Frontera (Aremehisa), de Córdoba, ha conseguido exhumar cincuenta y cinco cuerpos de cinco fosas comunes en el cementerio municipal. Estos días se está acometiendo la segunda fase del proyecto: la identificación de los restos y la entrega a sus familiares. El lugar donde descansan momentáneamente los restos de los represaliados es un local en el mismo cementerio de Aguilar de la Frontera (13.000 habitantes). Es un improvisado laboratorio donde un equipo de antropólogos, arqueólogos y forenses ha logrado recomponer los esqueletos y saber a qué cuerpo pertenece cada hueso. Desde hace unos meses, las osamentas esperan en cajas de plástico a que las pruebas de ADN digan cuál es su nombre y su familia.

.. continua llegint la notícia publicada a la revista Interviu.

Font: Interviu

 

Podeu veure més informació de les exhumacions de fosses a Aguilar de la Frontera i les identificacions dels cossos mitjançant proves d’ADN al web de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Aguilar de la Frontera (Aremehisa).

Contra la impunidad, memoria, verdad y justicia. Plaça del Diamant de Barcelona, 24 de marzo de 2011

Hace 35 años un 24 de marzo de 1.976 un golpe de estado cívico-militar, tomó el poder en Argentina. Dando comienzo así a un plan sistemático de exterminio sobre la población; con el objetivo de someter a la sociedad e imponer el modelo económico neoliberal. Utilizando para este fin la herramienta del terrorismo de estado.

Siete años de dictadura, con mas de 300 centros clandestinos dejaron como saldo 30 mil desaparecidos, más de 500 niños apropiados por los asesinos de sus padres, incontables presos políticos, exiliados y desocupados además de toda una sociedad silenciada y atemorizada.

Los asesinos no nos han vencido.

Jorge Rafael Videla es quizás el hombre que sintetiza el horror en la Argentina moderna. Tirano entre 1976 y 1981, es el responsable político y militar de los 30 mil desaparecidos, de los centros clandestinos de detención, y miles y miles de sesiones de torturas, de miles de violaciones, de saqueos, de asesinatos. Fue el responsable de que los argentinos no fuéramos libres, sino esclavos y presos en nuestro propio país. Y fue, claro, la cabeza de la implantación del modelo económico liberal de José Martínez de Hoz que achicó el Estado, sextuplicó la deuda externa y produjo una feroz concentración de la riqueza y un empobrecimiento generalizado de los sectores populares. Porque Videla no fue sólo el horror, fue la cara visible de una Argentina despótica que recién ahora está siendo sepultada por la justicia. Fue el rostro de un plan político, militar, económico, cultural y social dirigido a domesticar y disciplinar a los ciudadanos. Por eso, que el 22 de diciembre del 2010 haya sido condenado a cadena perpetua en carcel comun y efectiva es el paso más importante que se haya dado en la materia después del juicio a las juntas. Y consiste en un mensaje inequívoco para la sociedad: El que quiebra el orden constiucional, el que mata, el que tortura, el que viola, tarde o temprano, indultos mediante, pese a quien le pese, termina pagando sus culpas. Esa es una lección que deberían aprender todos los golpistas: los de ayer, los de hoy y los de mañana.

Gracias a la lucha contra la impunidad de las Madres y Abuelas de la plaza de mayo, los sobrevivientes de los campos de exterminio, H.i.j.o.s. , los familiares y organismos de derechos humanos. Podemos decir con orgullo que los criminales genocidas están siendo juzgados y condenados, que más de 100 de esos niños apropiados han podido recuperar su identidad, que estamos transformando los campos de concentración en centros para la promoción de los derechos humanos y que nuestra lucha no se acabará hasta que todos los responsables hayan sido juzgados y todos nuestros hermanos apropiados hayan recuperado su identidad robada.

Este 24 de marzo los invitamos a acompañarnos. En una nueva reafirmación de nuestro compromiso en la lucha contra la impunidad allí donde estemos, en la reafirmación de la búsqueda de verdad y justicia. Porque ningún pueblo puede permitirse perder la memoria sin arriesgarse a repetir sus errores del pasado.

¡ Contra la impunidad, memoria, verdad y justicia!

 

Convocatoria en Barcelona: Plaça del Diamant en el barrio de Gracia metro Fontana.

 

Programa:

A partir de las 12 h. habrá juegos y actividades.

18 h. proyección de cortos documentales

19:30 h. Intervención de Antonio Doñate, magistrado jubidado y ex profesor de la Escola Judicial, entre otros

 

Organizado por H.I.J.O.S. Barcelona y la Plataforma contra la impunitat, con la colaboración de Fil Roig.

Presentación de La fuga en Pamplona (¡¡Abrete libro!!)

Presentación de La fuga en Pamplona (¡¡Abrete libro!!) a La Fuga de San Cristóbal.

Presentació de la novel·la La Fuga a Barcelona, 31 de març de 2011

El dijous 31 de març a les 19:30 h. a la Fnac de l’Illa Diagonal de Barcelona tindrà lloc la presentació de la novela “La Fuga”, de l’escriptora Carmen Domingo.

Acompanyaran a l’autora l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i l’escriptora Rosa Regás.

Sinopsi

El 22 de maig de 1938 es va produir la fugida de gairebé 800 presos republicans reclosos al penal de San Critóbal, a Pamplona. Aquest fet constitueix el tema central de La Fuga, una novel·la de ritme ràpid i de prosa àgil, en la qual es plasma la duresa del dia a dia al penal, es descriuen les condicions lamentables en què sobrevivien els presos: els afusellaments de matinada, la fam,  la misèria, la brutícia i els abusos. La desesperació portarà als presos a seguir a Leopoldo Pic en el seu pla de fuga.

Els 2.500 presos que hi havia allí el 22 de maig de 1938 suportaven unes condicions d’amuntegament, malnutrició i maltractaments diversos. Tots van poder escapar aquest dia de la presó però la majoria no va gosar sortir del penal.

Can ser 795 presos que van decidir jugar-se la vida i la llibertat a cara i creu. Només 3 van aconseguir escapar dels soldats franquistes. Els altres o van morir durant la fugida o van ser capturats de nou.

Més informació sobre la novel·la i sobre la fuga de San Cristóbal i els recents enderrocaments en aquest penal, denunciats per Autobús de la memoria com un intent d’emmurallar la memòria.

Homenatge als advocats laboralistes assassinats el 24 de gener de 1977

Dilluns 28 de març a les 19:30 h. se celebra un homenatge als advocats laboralistes assassinats el 24 de gener de 1977 al carrer d’Atocha, que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6 de Barcelona). L’acte l’organizen l’Ateneu Barcelonès i l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL).

Hi intervindran els advocats Francesc Casares, Montserrat Avilés i Antonio Martín; i els sindicalistes Carles Navales i Francisco Ruiz Acevedo.

Per a més informació sobre el paper dels advocats laboralistes durant el franquisme, us recomanem que llegiu el número  10 de la revista memòria històrica de l’AMHDBLL.