Entrades etiquetades com a ‘ El Camp de la Bota ’

Homenatge als 1717 republicans afusellats a El Camp de la Bota, 16 d’octubre al Fossar de la Pedrera, Barcelona

La Plataforma contra la impunitat fa extensiva la invitació de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Us convidem a l’homenatge que tradicionalment venim celebrant cada any a la memòria dels 1717 homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, que foren condemnats a la pena de mort per ordre d’uns tribunals militars il·legals i afusellats a el Camp de la Bota, sense el dret universal a poder-se defensar dels fets pels que foren jutjats, i que després de més de trenta – cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco, autor de tots aquells crims contra la humanitat, amb la col·laboració directa i venjativa de l’Església catòlica; la actual democràcia els hi continua negant la rehabilitació jurídica amb l’aprovació de la covarda Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, per les Corts Generals espanyoles a proposta del Govern espanyol.

Sentim INDIGNACIÓ per la manifesta manca de coratge polític i de voluntat en no voler tancar unes ferides que encara estan obertes, malgrat tenir una suposada democràcia, i que cada dia que passa són més profundes.

Se celebrarà el proper diumenge dia 16 d’octubre a les 12 hores del matí, al FOSSAR DE LA PEDRERA del Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

La Junta Directiva

Anuncis

Jornades “El camp de la Bota”, 3 i 4 de novembre de 2010 a St. Adrià de Besòs

Les Jornades de treball “El camp de la Bota: història, art i memòria”, organitzades pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, se celebraran els dies 3 i 4 de novembre de 2010 a l’Auditori del Centre Cultural Font de la Mina, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs.

Presentació

El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952.

Alhora que espai de repressió també era un important nucli barraquista, dividit en dos barris o sectors: el de Pequín, que s’estenia al voltant del castell de les Quatre Torres o caserna militar, al costat de Barcelona, i el del Parapet al costat adrianenc, just al indret on s’executaven les víctimes del règim.

Així doncs, trobem al Camp de la Bota dues tipologies ben diferenciades de grups socials exclosos per la dictadura: els presos condemnats a mort i els barraquistes. Dues categories de persones expressament abocades a la violència directa estatal i a la violència estructural, sotmesos a la mort i a la repressió els uns, i a l’explotació i la marginació els altres. Dos col·lectius desocialitzats, que constituïen un conjunt de ciutadans i ciutadanes de 2ª categoria a l’Espanya de Franco.

Aquesta doble condició de violència (directa i estructural) exercida pel règim al Camp de la Bota, i legitimada per la violència cultural, que emprava de forma tendenciosa llengua i religió, converteix aquest lloc en un dels més importants espais de memòria que des de Catalunya podem retornar a la ciutadania com un indret des del qual la memòria pugui treballar, bloquejant l’efecte de l’oblit i retent homenatge a les seves víctimes.

Cal convertir aquest indret en un exemple de Memòria Democràtica, anorreant qualsevol vestigi de violència que hi pugui quedar encara ara.

Però el repte no deixa de ser notable: al costat barceloní del Camp de la Bota, on fins a principis dels anys setanta s’alçaven els murs militars del castell, ara hi tenim el Fòrum de les Cultures, i al costat adrianenc, on hi havia el Parapet ara es troba el Port Fòrum-Sant Adrià. Fins i tot el litoral es troba a més de cinquanta metres d’on estava als anys quaranta.

Els dos ajuntaments han senyalitzat llurs extrems del Camp de la Bota, i mantenen amb comptades marques (una cartellera explicativa on era el Parapet, i un monument a la plaça del Fòrum) certs puntals de dignificació, ubicats a espais on ara es transita quotidianament. Però amb això no n’hi ha prou perquè el Camp de la Bota esdevingui un autèntic Espai de Memòria, un indret on la memòria pugui assolir materialitat i es transformi en un vehicle al servei del treball subjectiu i de l’acció col·lectiva, un lloc doncs, material i simbòlic, on la memòria pugui cristal·litzar en un seguit d’eines contra l’oblit al servei de tothom.

Encara resta molta feina per fer, i és per això que proposem aquestes Jornades de treball, el títol de les quals és “El Camp de la Bota: història, art i memòria”. Està previst que es celebrin els dies 3 i 4 de novembre d’enguany, al Centre Cultural Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, dins el mateix barri que va reallotjar la majoria dels barraquistes del Camp de la Bota entre els anys setanta i noranta del segle passat.

Programa

3/11/2010. Història del Camp de la Bota (1885-1989). De l’acadèmia d’artilleria als afusellaments, les barraques i la por.

10.00 – 10.30 h. / Inauguració
Jesús Mª Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs
Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

10.30 – 11.15 / Història del Camp de la Bota (1885-1989)
Manel Risques, professor titular d’Història Contemporània a la UB

11.15 – 11.45 / Pausa Cafè

11.45 – 12.30 / Els Consells de Guerra sota el franquisme
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i exfiscal en cap de la Fiscalía especial anticorrupció

12.30 – 14.00 / Taula rodona: Del Camp de la Bota al Fossar de la Pedrera: mort, repressió i dol
Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Fernando Hernández (per confirmar), historiador
Moderador: Ricard Conesa, historiador

16.00 – 16.45 / Immigració i barraquisme al Camp de la Bota
Imma Boj, directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs

16.45 – 17.30 / Lluita veïnal i pedagogia social a El Camp de la Bota
Montse Pujol, mestra i pedagoga a l’antic Patronato de Suburbios
Josep Mª Monferrer, mestre, pedagog i veí de la Mina

17.30 – 18.00 / Pausa Cafè

18.00 – 20.00 / Taula rodona: Viure al Camp de la Bota
Judit Pujadó, historiadora i escriptora
Adela Villena, antiga barraquista al Camp de la Bota
Maria Antonia Reyes, antiga barraquista al Camp de la Bota
Rafael Perona, director del Centre Cultural Gitano de la Mina
Moderador: Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

4 / 11/ 2010. El Camp de la Bota: art i memòria

9.30 – 11.30 / Taula rodona: L’art com a eina pedagògica de memòria
Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Gernika Gogoratuz (Centre d’Investigació de la Pau de Gernika)
Ana Marín Gálvez, escultora i especialista en escultura tàctil
Josep Cerdà, escultor i catedràtic d’Escultura a la UB
José Luis Montero, artista i músic, cofundador de l’associació Proamina
Mª Angels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes
Moderadora: Mila Lozano, pintora i gestora cultural

11.30 – 12.00 / Pausa Cafè

12.00 – 14.00 / Taula rodona: Museografia inclusiva als Espais de Memòria
Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Gernika
Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera
Xavier Ros, director del Museu del Traginer-Col·lecció Antoni Ros d’Igualada
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria al Memorial Democràtic
Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs
Moderador: Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya

16.00 – 17.00 / L’audiovisual com a compromís
Coni Docolomansky i Laura Arau, realitzadores d’audiovisuals
(Inclou el passi d’un documental)

17.00 – 17.30 / Pausa Cafè

17.30 – 19.30 / Teatre de l’oprimit: El Camp de la Bota
Aida de Prada i Manuela Fernández, directores del taller l’Aranya Creació
(Inclou una sessió de teatre de l’oprimit en directe)

19.30 – 20.00 / Cloenda
Mª Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria (Memorial Democràtic)
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Procés d’inscripció: Les Jornades són gratuïtes, però les places són limitades. Cal, doncs, que les persones que hi vulguin assistir s’inscriguin, abans del 31 d’octubre, enviant un correu electrònic a campdelabota@gmail.com on hi consti el seu nom, edat, lloc de procedència i professió.

Podeu consultar el programa complet en el següent enllaç.

El Camp de la Bota: un espacio del genocidio, Carlos Jiménez Villarejo

Durante el pasado mes de Julio, la Plataforma contra la Impunitat, que se constituyó con el objetivo de denunciar la injustificable persecución penal del Juez Garzón, convocó en el actual espacio del Forum de Barcelona un  acto en memoria y reivindicación de los fusilados por la dictadura a escasos metros de ese espacio; en el Camp de la Bota, en lo que se llamaba el “parapeto”, allí donde los militares de un cuartel próximo hacían prácticas de tiro. Fue una muestra de memoria, reivindicación y afecto para quienes sufrieron tan brutal como continuadamente el terror de la dictadura. Mientras tanto, el Tribunal Supremo persigue penalmente, en uno de los procesos más injustos de la democracia, al Juez que trató de investigar los miles de casos de hombres y mujeres desaparecidos por haber sido fieles a la legalidad de la República y  conceder a sus descendientes el derecho a saber dónde se encuentran y a darles digna sepultura.

El acto de El Camp de la Bota y la defensa del juez Garzón guardan una profunda unidad. Son modos de defender a las víctimas de la dictadura, abandonadas por quienes debían ser sus protectores, los Jueces, y preservar, fortalecer y dignificar nuestra joven y frágil democracia, cuando ha quedado claro que somos el único país del mundo democrático que no sólo se niega a limpiar los crímenes de su propio pasado sino que tampoco es capaz de condenarlos.

Por todo ello, fue convocado dicho acto. Sabemos que la violencia fundacional y permanente del golpe militar de 1936 y de la dictadura fue aceptada sin más durante la transición controlada por los franquistas. Basta leer la obra de Martín Villa “Al servicio del Estado”.La consecuencia fue una amnistía que, además de conseguir la libertad de los presos políticos, fue interpretada y asumida como un perdón generalizado de todos los crímenes cometidos por militares, jueces, fiscales y policías al servicio de la dictadura. Como consecuencia de ello, el Estado español y sus Instituciones no han reconocido, como solicitó el Consejo de Europa, la totalidad de dichos crímenes, no han pedido perdón por ellos y ahora rechazan investigar las desapariciones forzadas de más de 100.000 personas.

La política de exterminio practicada por los golpistas y la dictadura franquista se aplicó especialmente por la denominada “justicia militar expeditiva”, los Consejos de Guerra, a través de procesos que solo pueden ser calificados como juicios radicalmente injustos y sus partícipes como asesinos. Una expresión de ellos fueron los que funcionaron más activamente en la Barcelona ocupada desde 1939 hasta 1953. Aplicaban las penas de muerte de forma mecánica y vengativa, llevando al fusilamiento, según los datos hoy disponibles, sólo en El Camp de la Bota, de 1.717 personas, asesinados  por ser republicanos de las mas variadas tendencias.

Fusilamientos practicados a pocos metros de aquel lugar, en madrugadas de intenso terror vividas por vecinos y familiares. Para reavivar su recuerdo, como homenaje y recuerdo simbólico de todas las víctimas y proclamar su incuestionable inocencia y dignidad se leyeron  los nombres de 400 de ellas. Algunos de sus hijos y familiares estaban emocionadamente presentes.

Los Consejos de Guerra responsables de tal genocidio fueron constituidos desde el 18 de Julio de 1936, con la participación de jueces y fiscales ordinarios; en modo alguno podían calificarse como Tribunales de Justicia. Eran, pura y simplemente, una parte sustancial del aparato represor implantado por los facciosos y posteriormente por la dictadura. Los militares miembros de dichos tribunales carecían radicalmente de cualquier atributo de independencia, propio de un juez, en cuanto eran estrictos y fieles servidores de los jefes de que dependían y compartían plenamente los fines políticos y objetivos represivos de los sublevados. Basta la lectura de cualquier sentencia de las dictadas por esos Tribunales en las que destaca su absoluta falta de objetividad e imparcialidad. Y era incompatible su posible independencia con la disciplina castrense impuesta por los jefes. Procesos, todos ellos, incoados tras meses de detenciones policiales bajo tortura y en un régimen que negaba a los perseguidos todos, absolutamente todos los derechos sometiéndolos a un grado total de indefensión. Procesos en los que en muchos casos estaban presentes como Secretarios Judiciales  falangistas de renombre, una ilegalidad más qué importaba, que así participaban más eficazmente en la represión. Esa era, esa fue siempre la Justicia de Franco para los republicanos y demócratas.

Con independencia de que las responsabilidades penales,hoy, fueran o no exigibles, sí es exigible que el Estado, los Gobiernos y otras instituciones democráticas reconozcan que son herederos de un régimen totalitario que impuso el exterminio y el genocidio como forma de gobierno; es la condición para vivir en una democracia sólida y digna.

Esperamos que mas temprano que tarde, estén escritos todos los nombres en un lugar cercano a aquel para que queden  siempre presentes en la memoria  de toda la ciudadanía, contribuyendo a la conciencia permanente de nuestro pasado totalitario sin olvidar nunca a sus víctimas.

Carlos Jiménez Villarejo
Exfiscal anticorrupció i membre de la comissió d’experts per a l’investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme

Homenatge als afussellats a El Camp de la Bota, aquest dijous 22 de juliol de 2010

Convocatòria Camp de la BotaUs volem recordar que aquest dijous 22 de juliol de 2010 se celebrarà un homenatge a les víctimes dels afussellaments a El Camp de la Bota.

L’acte consistirà en la lectura dels noms dels afusellats i una encesa d’espelmes en el seu record, i a més:

  • una actuació teatral del grup catorzedabril
  • actuacions musicals del Taller de músics, Alba Guerrero interpretarà un martinete i un cante jondo
  • dansa amb Les filles Föllen, Ruth Enriquez Alhambra i Ana Pérez
  • llegiran poemes els actors i actrius Quico RomeuJordi DauderCarme Sansa, Mariona Casanovas, Carles SalesJosep Minguell i Enric Majó
  • i la participació de Rosa Regàs, Carlos Jiménez Villarejo i Jordi Vilalta

Un indret a la platja, el Camp de la Bota, barri marginal sembrat de barraques fins l’any 89 i objecte de l’especulació urbanística arran del Fòrum Universal de les Cultures 2004, fou el lloc on s’executaren gairebé  dos milers de republicans entre els anys 1939 i 1952. La brutalitat de la repressió franquista no s’acabà amb l’extermini per raons ideològiques, ja que els cossos sense vida foren traslladats al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc impedint als seus familiars donar-los una digna sepultura. És de total justícia rescatar de l’oblit aquestes 1.717 persones afusellades en aquest paratge i no permetre que un extermini com aquest entri en el perillós camp de la desmemòria històrica.

Esperem comptar amb la vostra participació, us hi esperem!

“A El Camp de la Bota al menys van afussellar 1.717”, article de Carmen Domingo al diari Público del 16/06/2010

Sembla mentida, però som molt a prop de complir els mateixos anys de democràcia que de dictadura. I, malgrat això. encara es nega el govern espanyol a seguir investigant totes les desaparicions –moltes- i els assassinats –moltíssims- que van tenir lloc aquells funestos anys a l’Estat Espanyol. Arribats a aquest punt, tampoc podem oblidar que han passat 70 anys des de la guerra civil i que Espanya és el segon país del món amb major nombre de desapareguts a un conflicte bèlic intern, només situada rere Cambodja. Gens malament la nostra posició al rànking.

Per sort sembla que això només s’oblida aquí, però que la resta del mon no ho oblida. Aquest maig passat, a l’Examen Periódico Universal d’Espanya, un mecanisme existent a l’ONU per vigilar el respecte de la totalitat dels Drets Humans, al qual els seus membres han de sotmetre’s una vegada cada quatre anys, va instar a Espanya de la següent manera: “De conformidad con sus obligaciones internacionales (España debe) investigar, sancionar y reparar delitos de desaparición forzada de personas, sin importar el tiempo en que haya iniciado su comisión en atención al carácter continuo del delito”. Es pot dir més alt, però no més clar. També es pot fer cas o no. Quina penseu que ha estat la resposta del Govern espanyol?: postergar fins al setembre el seu pronunciament sobre les recomanacions de l’ONU.

Per això nosaltres, els espanyols d’estar per casa, des de la Plataforma contra la Impunitat, creiem que hem de donar una resposta popular, sense esperar que els governs reaccionin, per veure si, entre tots, els ajudem una mica a no oblidar-se del que va passar a Espanya no fa tants anys, a no deixar en l’oblit aquells que van sofrir la repressió franquista. Aquest va ser el germen de les manifestacions de l’abril passat a tota Espanya, i de les lectures de noms dels afusellats als cementiris del l‘Almudena a Madrid o a Granada, per això des de Barcelona vam pensar, entre d’altres llocs d’assassinats massius del franquisme, en recordar el afusellat a El Camp de la Bota.

Allà on ara es troba el Fòrum de les cultures, on es va a passar una estona de diversió amb amics o amb la família, un lloc a prop del mar i a prop de la desembocadura del riu Bessos, lloc de concerts i festivals, durant els anys més durs del franquisme va agafar una trista fama. De fet, la seva ubicació, a les rodalies de la ciutat va facilitar molt que duguessin a terme la seva feina més que tranquil·lament. Un lloc que l’amnèsia de modernez de la Barcelona del 2004 va esborrar del mapa i on només queda un monument i una placa que recordi les víctimes. Allà hi havia un arenal amb un parapet de tres metres d’alt per quaranta de llarg –que ja havien posat els francesos fa un parell de segles- que va ser utilitzar com a lloc d’afusellament pels franquistes. Allà arribaven els camions militars de matinada, plens de persones lligades amb cordes de dos en dos, els tiraven a terra i una vega allà eren afusellats. Sense més embolics.

Allà van ser afusellats 1.717 persones, de les quals al menys onze van ser dones: Carme Claramunt, Eugenia Ramos, Cristina Fernández, Ramona Peralba, Dolors Giorla, Magdalena Nolla, Elionor Malich, Virginia Amposta, Assumpció Puigdelloses, Inés Giménez i Neus Bouza. Totes (com els seus companys) amb un certificat de defunció en el qual es llegia: “hemorragia interna”. Sarcasme?, doncs no, era una fórmula legal establerta a partir de 1870, segons la qual al Registre Civil havia de figurar tan sols la causa immediata de la mort, però no la mediata ni la inicial. Feta la llei…?

Dit això només resta preguntar-nos si encara queden còmplices del franquisme, i sí, n’hi ha molts –per la falta d’implicació política que es veu- però també hi ha molts defensors dels drets humans i de la democràcia i la prova de que la memòria històrica segueix viva són les diferents reivindicacions. Per això us convidem a tots i a totes, des de la Plataforma contra la Impunitat (https://contralaimpunitat.wordpress.com) a acompanyar-nos a l’acte d’homenatge a aquells 1.717 afusellats pel franquisme el 22 de juliol a les 19,30 de la tarda aEl Camp de la Bota. Perquè entre tots aconseguirem que la memòria de tots els que van ser impunement assassinats pel franquisme continuï viva fins que recuperin la seva dignitat. Han passar molts anys, sí, però no podem deixar-los en l’oblit.

Carmen Domingo

Podeu accedir a la notícia al blog de Carmen Domingo.

“Contra l’oblit” concentració a El Camp de la Bota i homenatge als afusellats, dijous 22 de juliol

Un indret a la platja, el Camp de la Bota, barri marginal sembrat de barraques fins l’any 89 i objecte de l’especulació urbanística arran del Fòrum Universal de les Cultures 2004, fou el lloc on s’executaren gairebé  dos milers de republicans entre els anys 1939 i 1952. La brutalitat de la repressió franquista no s’acabà amb l’extermini per raons ideològiques, ja que els cossos sense vida foren traslladats al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc impedint als seus familiars donar-los una digna sepultura. És de total justícia rescatar de l’oblit aquestes 1.717 persones afusellades en aquest paratge i no permetre que un extermini com aquest entri en el perillós camp de la desmemòria històrica.

És per això que des de la Plataforma volem retre homenatge a les víctimes dels afusellaments feixistes a El Camp de la Bota amb una concentració ciutadana que se celebrarà dijous 22 de juliol de 2010. Es llegiran els noms de les víctimes, s’encendran espelmes en el seu record, es llegiran poemes i comptarem amb actuacions teatrals, dansa… Us convidem a tots a participar-hi.

Projecció de films i xerrada “Els afusellaments feixistes a El Camp de la Bota i la repressió al Besòs”, 13 de juliol

La Plataforma organitza una projecció i una xerrada sota el títol “Els afusellaments feixistes a El Camp de la Bota i la repressió al Besòs” que tindrà lloc dimarts 13 de juliol de 2010 a les 19 h. a l’Ateneu Adrianenc (c/ Andreu Vidal, 7 de Sant Adrià de Besòs).

Es projectaran el curtmetratge “Els anys del silenci” dirigit per Marcel Leal i el documental “Els afusellats del Fòrum” de Francesc Abad que es complementaran amb una xerrada amb els directors. També comptarem amb la participació de Jordi Vilalta, coordinador del refugi antiaeri de placeta Macià de Sant Adrià de Besòs.

Un indret a la platja, el Camp de la Bota, barri marginal sembrat de barraques fins l’any 89, fou el lloc on s’executaren gairebé  dos milers de republicans entre els anys 1939 i 1952. És de total justícia rescatar de l’oblit aquestes 1.717 persones afusellades en aquest paratge i no permetre que un extermini com aquest entri en el perillós camp de la desmemòria històrica. Tant els films de Marcel Leal i Francesc Abad, com la tasca de Jordi Vilalta en el refugi antiaeri, actuen com a catarsi per a despertar la consciència col·lectiva, per a la restitució de la nostra memòria.

%d bloggers like this: