Entrades etiquetades com a ‘ Memorial democràtic ’

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic

En la reunió que van mantenir el 18 de juliol, les entitats memorialistes de la lluita antifranquista van decidir fer públic un comunicat sobre l’actual situació del Memorial Democràtic arran de la Llei Òmnibus, que modifica el decret del Memorial. A més, a hores d’ara no existeixen òrgans de govern del Memorial i no han estat convocades ni la Junta de Govern ni el Consell de Participació.

Aquest comunicat posa de manifest la marginació d’aquestes entitats i la manca d’activitat dels organs de govern del Memorial Democràtic

Feu clic per veure el comunicat: De com fer passat el futur del Memorial Democràtic.

Vegeu aquí l’acta de la reunió de 18 de juliol de 2011 .

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió. Exposició al Museu d’Història de Catalunya

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió és una mostra que gira entorn del model de control i repressió de l’empresa SEAT sobre la població obrera, així com el nou sindicalisme nascut a la fàbrica, que esdevingué un model de lluita antifranquista per a la classe treballadora. L’exposició, comissariada per Josep Puigsech, inclou fotografies, objectes i plànols arquitectònics. El disseny de l’espai ha anat a càrrec de Lluís Danés. Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic i pel Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat.

L’exposició es va inaugurar a l’Espai Memorial Democràtic el 24 de febrer de 2011. El tancament de l’Espai l’endemà va impedir que fos vista pel públic interessat. El 3 de maig es va reinaugurar al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 de Barcelona), on es podrà visitar fins al 12 de juny.

En el marc de l’exposició s’han programat diverses activitats, entre elles:

Dijous, 19 de maig, a les 19 h. Projecció del curtmetratge Seat 600, símbol d’una època’ i del documental ‘El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600′
Es projectaran el curtmetratge Seat 600, símbol d’una època i el documental de TV3 El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600, de Montse Armengou i Mireia Pigrau, que parla de la importància social del 600 com a símbol del desarrollismo que va fer anar sobre rodes milers d’espanyols i el mateix règim franquista. La presentació anirà a càrrec de Francesc Prieto, historiador, Paco Ruiz, director de cinema, i Montse Armengou, periodista i realitzadora de televisió.

Dijous, 26 de maig, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposicióSeat 1950-1975. L’Arquitectura de la repressió’.
Es presentarà el catàleg de l’exposició. Hi participaran Marià Hispano, de l’empresa Dos Punts Documentació i Cultura, Josep Puigsech, comissari de la mostra i professor d’història Contemporània de la UAB, Lluís Danés, director de cinema i productor cultural i Carles Vallejo, treballador de Seat i president del Memorial Democràtic de Seat.

Més informació al web del Memorial Democràtic.

Exposició “Més de 30 anys sense defallir”, homenatge a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics

Un homenatge a al cap de 30 anys de la seva legalització.
La mostra recull l’activitat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics des de la seva fundació, durant els períodes de repressió i empresonament, fins a la seva legalització, ja en democràcia, i l’actual reconeixement social, passant per l’acte del Liceu, l’any 2002, en què es va reivindicar la creació del Memorial Democràtic.

Més de 30 anys sense defallir reuneix peces de TàpiesDíaz GilHernàndez PijoanRàfols Casamada i Artigau cedides a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, així com també objectes personals, alguns dels guardons rebuts i exemplars de la publicació Llibertat.

La inauguració tindrà lloc dimarts 3 de maig a les 18 h. al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila núm. 3).

Per a més informació vegeu la informació disponible al web del Memorial democràtic.

Contra la impunitat de la dictadura franquista. Concentració a pl. St. Jaume, 12 de març de 2011

Hem arribat ja a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.

Aquests dies ens ha colpit la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic de Catalunya oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Per tot això la Plataforma contra la impunitat promou la concentració cívica unitària de dissabte 12 de març de 2011 a les 12 h a plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat.

L’acte comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Teresa Duerto, fiscal de la Fiscalia TS de Catalunya, i David Bondía, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). A més a més hi haurà actuacions musicals i llegiran textos les actrius Carme Elías, Mariona Casanovas i Mónica López; i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de les escriptores, i membres de la Plataforma contra la impunitat, Rosa Regás i Carmen Domingo.

Les entitats convocants denunciem la paradoxal situació judicial que si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època. Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul•lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.

Flyer Plataforma contra la impunitat

Des de la Plataforma contra la impunitat i atesa la inexplicable situació judicial i el retrocés en la recuperació de la nostra memòria històrica impulsem un nou manifest per a denunciar la manca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme. Sota el títol “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón” s’ha redactat un manifest que ja han signat més d’un centenar de ciutadans i representants del món polític, social i cultural. Han donat el seu suport a la iniciativa exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i l’exmagistrat i exprofessor de l’Escola Judicial Antonio Doñate, ambdós membres del grup d’experts encarregat de la recerca de fosses comunes i la identificació de les víctimes en el sumari contra els crims del franquisme promogut pel jutge Baltasar Garzón. Així com, entre d’altres, les escriptores Rosa Regàs i Carmen Domingo; els actors i actrius Joan Potau, Jordi Dauder, Mariona Casanovas i Rosa Nicolás; múltiples professionals del món universitari com ara Alejandro Andreassi, professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB; Joan Baucells, professor titular de Dret penal i coordinador de l’ensenyament de Dret i ADE+Dret de la UAB; Joaquim Lleixà, professor titular de ciència política de la UB; José Luis Gordillo, professor de Filosofia del dret de la UB; Juan Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del dret, moral i política de la UB; o Neus González, professora de Didàctica de les Ciències socials de la UAB.

També s’hi han adherit diverses associacions, principalment de l’àmbit de la recuperació de la memòria, republicanes o sindicals, com l’Amical de Mauthausen, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), l’Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, l’Associació Sabadell per la República, Ciutadans per la República, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, el Memorial Democràtic Treballadors de SEAT i l’associació argentina H.I.J.O.S. Barcelona.

Tant el manifest com el llistat de signataris s’enviaran al Tribunal Suprem per tal de fer palesa la nostra disconformitat amb una acusació de prevaricació que només podria argumentar-se jurídicament en contra del TS pel seu menyspreu a les víctimes del franquisme.

Així mateix volem comunicar-vos que gràcies a la predisposició i suport desinteressats de nombroses persones i associacions recentment s’ha formalitzat la Plataforma contra la impunitat com a associació després d’un any de treball per mitjà de la seva inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat mitjançant resolució de 26 de gener de 2011.

 

Nota de premsa, en català.

Nota de prensa, en castellano.

Xerrada-debat “Els combats per la memòria social i democràtica”. Barcelona, 4 de març de 2011

El proper divendres 4 de març a les 19 h. tindrà lloc una xerrada debat de presentació del número 113 de Viento Sur “Su memoria, su dignidad, su lucha: la nuestra” per la recuperació de la memòria històrica a la sala d’actes de la EAPC  (c/ Girona, 20, Barcelona), organitzada per Viento Sur.

Hi participaran: Montse Armengou, documentalista a TV3; Xavier Domènech, professor d’història contemporània a la UAB; i Pepe Gutiérrez, vicepresident de la Fundació Andreu Nin.

Presentació del Documental “Diferents”. Barcelona, 2 de març

Acte de presentació del documental “DIFERENTS” que tindrà lloc el proper dimecres 2 de març de 2011 a les 19 h a la sala d’actes de la seu del Memorial Democràtic, situada a Via Laietana, número 69 de Barcelona.

DIFERENTS és una iniciativa audiovisual on els protagonistes són les pròpies persones amb discapacitat intel·lectual, la qual té per objectiu reflexionar sobre el tractament actual que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental, i ho fa remuntant-se a dos moment claus en la nostra història recent: l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista.

DIFERENTS és el resultat de més de 14 mesos de treball del Grup Caliu, de documentació, entrevistes a experts, i gravacions en diferents localitzacions (Catalunya, Madrid i Alemanya) i ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació TMB.

Per a assistir-hi heu d’enviar un correu electrònic a: documentaldiferents@gmail.com i rebreu una invitació.

Més informació a: http://documentaldiferents.blogspot.com/

Jornades “El camp de la Bota”, 3 i 4 de novembre de 2010 a St. Adrià de Besòs

Les Jornades de treball “El camp de la Bota: història, art i memòria”, organitzades pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, se celebraran els dies 3 i 4 de novembre de 2010 a l’Auditori del Centre Cultural Font de la Mina, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs.

Presentació

El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952.

Alhora que espai de repressió també era un important nucli barraquista, dividit en dos barris o sectors: el de Pequín, que s’estenia al voltant del castell de les Quatre Torres o caserna militar, al costat de Barcelona, i el del Parapet al costat adrianenc, just al indret on s’executaven les víctimes del règim.

Així doncs, trobem al Camp de la Bota dues tipologies ben diferenciades de grups socials exclosos per la dictadura: els presos condemnats a mort i els barraquistes. Dues categories de persones expressament abocades a la violència directa estatal i a la violència estructural, sotmesos a la mort i a la repressió els uns, i a l’explotació i la marginació els altres. Dos col·lectius desocialitzats, que constituïen un conjunt de ciutadans i ciutadanes de 2ª categoria a l’Espanya de Franco.

Aquesta doble condició de violència (directa i estructural) exercida pel règim al Camp de la Bota, i legitimada per la violència cultural, que emprava de forma tendenciosa llengua i religió, converteix aquest lloc en un dels més importants espais de memòria que des de Catalunya podem retornar a la ciutadania com un indret des del qual la memòria pugui treballar, bloquejant l’efecte de l’oblit i retent homenatge a les seves víctimes.

Cal convertir aquest indret en un exemple de Memòria Democràtica, anorreant qualsevol vestigi de violència que hi pugui quedar encara ara.

Però el repte no deixa de ser notable: al costat barceloní del Camp de la Bota, on fins a principis dels anys setanta s’alçaven els murs militars del castell, ara hi tenim el Fòrum de les Cultures, i al costat adrianenc, on hi havia el Parapet ara es troba el Port Fòrum-Sant Adrià. Fins i tot el litoral es troba a més de cinquanta metres d’on estava als anys quaranta.

Els dos ajuntaments han senyalitzat llurs extrems del Camp de la Bota, i mantenen amb comptades marques (una cartellera explicativa on era el Parapet, i un monument a la plaça del Fòrum) certs puntals de dignificació, ubicats a espais on ara es transita quotidianament. Però amb això no n’hi ha prou perquè el Camp de la Bota esdevingui un autèntic Espai de Memòria, un indret on la memòria pugui assolir materialitat i es transformi en un vehicle al servei del treball subjectiu i de l’acció col·lectiva, un lloc doncs, material i simbòlic, on la memòria pugui cristal·litzar en un seguit d’eines contra l’oblit al servei de tothom.

Encara resta molta feina per fer, i és per això que proposem aquestes Jornades de treball, el títol de les quals és “El Camp de la Bota: història, art i memòria”. Està previst que es celebrin els dies 3 i 4 de novembre d’enguany, al Centre Cultural Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, dins el mateix barri que va reallotjar la majoria dels barraquistes del Camp de la Bota entre els anys setanta i noranta del segle passat.

Programa

3/11/2010. Història del Camp de la Bota (1885-1989). De l’acadèmia d’artilleria als afusellaments, les barraques i la por.

10.00 – 10.30 h. / Inauguració
Jesús Mª Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs
Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

10.30 – 11.15 / Història del Camp de la Bota (1885-1989)
Manel Risques, professor titular d’Història Contemporània a la UB

11.15 – 11.45 / Pausa Cafè

11.45 – 12.30 / Els Consells de Guerra sota el franquisme
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i exfiscal en cap de la Fiscalía especial anticorrupció

12.30 – 14.00 / Taula rodona: Del Camp de la Bota al Fossar de la Pedrera: mort, repressió i dol
Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Fernando Hernández (per confirmar), historiador
Moderador: Ricard Conesa, historiador

16.00 – 16.45 / Immigració i barraquisme al Camp de la Bota
Imma Boj, directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs

16.45 – 17.30 / Lluita veïnal i pedagogia social a El Camp de la Bota
Montse Pujol, mestra i pedagoga a l’antic Patronato de Suburbios
Josep Mª Monferrer, mestre, pedagog i veí de la Mina

17.30 – 18.00 / Pausa Cafè

18.00 – 20.00 / Taula rodona: Viure al Camp de la Bota
Judit Pujadó, historiadora i escriptora
Adela Villena, antiga barraquista al Camp de la Bota
Maria Antonia Reyes, antiga barraquista al Camp de la Bota
Rafael Perona, director del Centre Cultural Gitano de la Mina
Moderador: Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

4 / 11/ 2010. El Camp de la Bota: art i memòria

9.30 – 11.30 / Taula rodona: L’art com a eina pedagògica de memòria
Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Gernika Gogoratuz (Centre d’Investigació de la Pau de Gernika)
Ana Marín Gálvez, escultora i especialista en escultura tàctil
Josep Cerdà, escultor i catedràtic d’Escultura a la UB
José Luis Montero, artista i músic, cofundador de l’associació Proamina
Mª Angels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes
Moderadora: Mila Lozano, pintora i gestora cultural

11.30 – 12.00 / Pausa Cafè

12.00 – 14.00 / Taula rodona: Museografia inclusiva als Espais de Memòria
Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Gernika
Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera
Xavier Ros, director del Museu del Traginer-Col·lecció Antoni Ros d’Igualada
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria al Memorial Democràtic
Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs
Moderador: Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya

16.00 – 17.00 / L’audiovisual com a compromís
Coni Docolomansky i Laura Arau, realitzadores d’audiovisuals
(Inclou el passi d’un documental)

17.00 – 17.30 / Pausa Cafè

17.30 – 19.30 / Teatre de l’oprimit: El Camp de la Bota
Aida de Prada i Manuela Fernández, directores del taller l’Aranya Creació
(Inclou una sessió de teatre de l’oprimit en directe)

19.30 – 20.00 / Cloenda
Mª Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria (Memorial Democràtic)
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Procés d’inscripció: Les Jornades són gratuïtes, però les places són limitades. Cal, doncs, que les persones que hi vulguin assistir s’inscriguin, abans del 31 d’octubre, enviant un correu electrònic a campdelabota@gmail.com on hi consti el seu nom, edat, lloc de procedència i professió.

Podeu consultar el programa complet en el següent enllaç.

%d bloggers like this: