Entrades etiquetades com a ‘ Memorial democràtic ’

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic

En la reunió que van mantenir el 18 de juliol, les entitats memorialistes de la lluita antifranquista van decidir fer públic un comunicat sobre l’actual situació del Memorial Democràtic arran de la Llei Òmnibus, que modifica el decret del Memorial. A més, a hores d’ara no existeixen òrgans de govern del Memorial i no han estat convocades ni la Junta de Govern ni el Consell de Participació.

Aquest comunicat posa de manifest la marginació d’aquestes entitats i la manca d’activitat dels organs de govern del Memorial Democràtic

Feu clic per veure el comunicat: De com fer passat el futur del Memorial Democràtic.

Vegeu aquí l’acta de la reunió de 18 de juliol de 2011 .

2011
07/21
CATEGORIES
Memorial democràtic
Deixa un comentari

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió. Exposició al Museu d’Història de Catalunya

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió és una mostra que gira entorn del model de control i repressió de l’empresa SEAT sobre la població obrera, així com el nou sindicalisme nascut a la fàbrica, que esdevingué un model de lluita antifranquista per a la classe treballadora. L’exposició, comissariada per Josep Puigsech, inclou fotografies, objectes i plànols arquitectònics. El disseny de l’espai ha anat a càrrec de Lluís Danés. Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic i pel Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat.

L’exposició es va inaugurar a l’Espai Memorial Democràtic el 24 de febrer de 2011. El tancament de l’Espai l’endemà va impedir que fos vista pel públic interessat. El 3 de maig es va reinaugurar al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 de Barcelona), on es podrà visitar fins al 12 de juny.

En el marc de l’exposició s’han programat diverses activitats, entre elles:

Dijous, 19 de maig, a les 19 h. Projecció del curtmetratge ‘Seat 600, símbol d’una època’ i del documental ‘El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600′. 
Es projectaran el curtmetratge Seat 600, símbol d’una època i el documental de TV3 El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600, de Montse Armengou i Mireia Pigrau, que parla de la importància social del 600 com a símbol del desarrollismo que va fer anar sobre rodes milers d’espanyols i el mateix règim franquista. La presentació anirà a càrrec de Francesc Prieto, historiador, Paco Ruiz, director de cinema, i Montse Armengou, periodista i realitzadora de televisió.

Dijous, 26 de maig, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició ‘Seat 1950-1975. L’Arquitectura de la repressió’.
Es presentarà el catàleg de l’exposició. Hi participaran Marià Hispano, de l’empresa Dos Punts Documentació i Cultura, Josep Puigsech, comissari de la mostra i professor d’història Contemporània de la UAB, Lluís Danés, director de cinema i productor cultural i Carles Vallejo, treballador de Seat i president del Memorial Democràtic de Seat.

Més informació al web del Memorial Democràtic.

2011
05/04
CATEGORIES
exposicions
Memorial democràtic
Memorial Democràtic de Seat
Deixa un comentari

Exposició “Més de 30 anys sense defallir”, homenatge a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics

Un homenatge a al cap de 30 anys de la seva legalització.
La mostra recull l’activitat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics des de la seva fundació, durant els períodes de repressió i empresonament, fins a la seva legalització, ja en democràcia, i l’actual reconeixement social, passant per l’acte del Liceu, l’any 2002, en què es va reivindicar la creació del Memorial Democràtic.

Més de 30 anys sense defallir reuneix peces de Tàpies, Díaz Gil, Hernàndez Pijoan, Ràfols Casamada i Artigau cedides a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, així com també objectes personals, alguns dels guardons rebuts i exemplars de la publicació Llibertat.

La inauguració tindrà lloc dimarts 3 de maig a les 18 h. al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila núm. 3).

Per a més informació vegeu la informació disponible al web del Memorial democràtic.

2011
05/02
CATEGORIES
Associació catalana d'expresos polítics del franquisme
exposicions
Deixa un comentari

Contra la impunitat de la dictadura franquista. Concentració a pl. St. Jaume, 12 de març de 2011

Hem arribat ja a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.

Aquests dies ens ha colpit la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic de Catalunya oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Per tot això la Plataforma contra la impunitat promou la concentració cívica unitària de dissabte 12 de març de 2011 a les 12 h a plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat.

L’acte comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Teresa Duerto, fiscal de la Fiscalia TS de Catalunya, i David Bondía, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). A més a més hi haurà actuacions musicals i llegiran textos les actrius Carme Elías, Mariona Casanovas i Mónica López; i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de les escriptores, i membres de la Plataforma contra la impunitat, Rosa Regás i Carmen Domingo.

Les entitats convocants denunciem la paradoxal situació judicial que si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època. Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul•lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.

Flyer Plataforma contra la impunitat

Des de la Plataforma contra la impunitat i atesa la inexplicable situació judicial i el retrocés en la recuperació de la nostra memòria històrica impulsem un nou manifest per a denunciar la manca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme. Sota el títol “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón” s’ha redactat un manifest que ja han signat més d’un centenar de ciutadans i representants del món polític, social i cultural. Han donat el seu suport a la iniciativa exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i l’exmagistrat i exprofessor de l’Escola Judicial Antonio Doñate, ambdós membres del grup d’experts encarregat de la recerca de fosses comunes i la identificació de les víctimes en el sumari contra els crims del franquisme promogut pel jutge Baltasar Garzón. Així com, entre d’altres, les escriptores Rosa Regàs i Carmen Domingo; els actors i actrius Joan Potau, Jordi Dauder, Mariona Casanovas i Rosa Nicolás; múltiples professionals del món universitari com ara Alejandro Andreassi, professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB; Joan Baucells, professor titular de Dret penal i coordinador de l’ensenyament de Dret i ADE+Dret de la UAB; Joaquim Lleixà, professor titular de ciència política de la UB; José Luis Gordillo, professor de Filosofia del dret de la UB; Juan Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del dret, moral i política de la UB; o Neus González, professora de Didàctica de les Ciències socials de la UAB.

També s’hi han adherit diverses associacions, principalment de l’àmbit de la recuperació de la memòria, republicanes o sindicals, com l’Amical de Mauthausen, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), l’Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, l’Associació Sabadell per la República, Ciutadans per la República, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, el Memorial Democràtic Treballadors de SEAT i l’associació argentina H.I.J.O.S. Barcelona.

Tant el manifest com el llistat de signataris s’enviaran al Tribunal Suprem per tal de fer palesa la nostra disconformitat amb una acusació de prevaricació que només podria argumentar-se jurídicament en contra del TS pel seu menyspreu a les víctimes del franquisme.

Així mateix volem comunicar-vos que gràcies a la predisposició i suport desinteressats de nombroses persones i associacions recentment s’ha formalitzat la Plataforma contra la impunitat com a associació després d’un any de treball per mitjà de la seva inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat mitjançant resolució de 26 de gener de 2011.

 

Nota de premsa, en català.

Nota de prensa, en castellano.

2011
03/11
CATEGORIES
actes
Plataforma Contra la impunitat
Un comentari

Xerrada-debat “Els combats per la memòria social i democràtica”. Barcelona, 4 de març de 2011

El proper divendres 4 de març a les 19 h. tindrà lloc una xerrada debat de presentació del número 113 de Viento Sur “Su memoria, su dignidad, su lucha: la nuestra” per la recuperació de la memòria històrica a la sala d’actes de la EAPC  (c/ Girona, 20, Barcelona), organitzada per Viento Sur.

Hi participaran: Montse Armengou, documentalista a TV3; Xavier Domènech, professor d’història contemporània a la UAB; i Pepe Gutiérrez, vicepresident de la Fundació Andreu Nin.

2011
02/24
CATEGORIES
actes
recuperació de la memòria històrica
Viento Sur
Un comentari

Presentació del Documental “Diferents”. Barcelona, 2 de març

Acte de presentació del documental “DIFERENTS” que tindrà lloc el proper dimecres 2 de març de 2011 a les 19 h a la sala d’actes de la seu del Memorial Democràtic, situada a Via Laietana, número 69 de Barcelona.

DIFERENTS és una iniciativa audiovisual on els protagonistes són les pròpies persones amb discapacitat intel·lectual, la qual té per objectiu reflexionar sobre el tractament actual que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental, i ho fa remuntant-se a dos moment claus en la nostra història recent: l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista.

DIFERENTS és el resultat de més de 14 mesos de treball del Grup Caliu, de documentació, entrevistes a experts, i gravacions en diferents localitzacions (Catalunya, Madrid i Alemanya) i ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació TMB.

Per a assistir-hi heu d’enviar un correu electrònic a: documentaldiferents@gmail.com i rebreu una invitació.

Més informació a: http://documentaldiferents.blogspot.com/

2011
02/12
CATEGORIES
documentals
recuperació de la memòria històrica
Deixa un comentari

Jornades “El camp de la Bota”, 3 i 4 de novembre de 2010 a St. Adrià de Besòs

Les Jornades de treball “El camp de la Bota: història, art i memòria”, organitzades pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, se celebraran els dies 3 i 4 de novembre de 2010 a l’Auditori del Centre Cultural Font de la Mina, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs.

Presentació

El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952.

Alhora que espai de repressió també era un important nucli barraquista, dividit en dos barris o sectors: el de Pequín, que s’estenia al voltant del castell de les Quatre Torres o caserna militar, al costat de Barcelona, i el del Parapet al costat adrianenc, just al indret on s’executaven les víctimes del règim.

Així doncs, trobem al Camp de la Bota dues tipologies ben diferenciades de grups socials exclosos per la dictadura: els presos condemnats a mort i els barraquistes. Dues categories de persones expressament abocades a la violència directa estatal i a la violència estructural, sotmesos a la mort i a la repressió els uns, i a l’explotació i la marginació els altres. Dos col·lectius desocialitzats, que constituïen un conjunt de ciutadans i ciutadanes de 2ª categoria a l’Espanya de Franco.

Aquesta doble condició de violència (directa i estructural) exercida pel règim al Camp de la Bota, i legitimada per la violència cultural, que emprava de forma tendenciosa llengua i religió, converteix aquest lloc en un dels més importants espais de memòria que des de Catalunya podem retornar a la ciutadania com un indret des del qual la memòria pugui treballar, bloquejant l’efecte de l’oblit i retent homenatge a les seves víctimes.

Cal convertir aquest indret en un exemple de Memòria Democràtica, anorreant qualsevol vestigi de violència que hi pugui quedar encara ara.

Però el repte no deixa de ser notable: al costat barceloní del Camp de la Bota, on fins a principis dels anys setanta s’alçaven els murs militars del castell, ara hi tenim el Fòrum de les Cultures, i al costat adrianenc, on hi havia el Parapet ara es troba el Port Fòrum-Sant Adrià. Fins i tot el litoral es troba a més de cinquanta metres d’on estava als anys quaranta.

Els dos ajuntaments han senyalitzat llurs extrems del Camp de la Bota, i mantenen amb comptades marques (una cartellera explicativa on era el Parapet, i un monument a la plaça del Fòrum) certs puntals de dignificació, ubicats a espais on ara es transita quotidianament. Però amb això no n’hi ha prou perquè el Camp de la Bota esdevingui un autèntic Espai de Memòria, un indret on la memòria pugui assolir materialitat i es transformi en un vehicle al servei del treball subjectiu i de l’acció col·lectiva, un lloc doncs, material i simbòlic, on la memòria pugui cristal·litzar en un seguit d’eines contra l’oblit al servei de tothom.

Encara resta molta feina per fer, i és per això que proposem aquestes Jornades de treball, el títol de les quals és “El Camp de la Bota: història, art i memòria”. Està previst que es celebrin els dies 3 i 4 de novembre d’enguany, al Centre Cultural Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, dins el mateix barri que va reallotjar la majoria dels barraquistes del Camp de la Bota entre els anys setanta i noranta del segle passat.

Programa

3/11/2010. Història del Camp de la Bota (1885-1989). De l’acadèmia d’artilleria als afusellaments, les barraques i la por.

10.00 – 10.30 h. / Inauguració
Jesús Mª Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs
Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

10.30 – 11.15 / Història del Camp de la Bota (1885-1989)
Manel Risques, professor titular d’Història Contemporània a la UB

11.15 – 11.45 / Pausa Cafè

11.45 – 12.30 / Els Consells de Guerra sota el franquisme
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i exfiscal en cap de la Fiscalía especial anticorrupció

12.30 – 14.00 / Taula rodona: Del Camp de la Bota al Fossar de la Pedrera: mort, repressió i dol
Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Fernando Hernández (per confirmar), historiador
Moderador: Ricard Conesa, historiador

16.00 – 16.45 / Immigració i barraquisme al Camp de la Bota
Imma Boj, directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs

16.45 – 17.30 / Lluita veïnal i pedagogia social a El Camp de la Bota
Montse Pujol, mestra i pedagoga a l’antic Patronato de Suburbios
Josep Mª Monferrer, mestre, pedagog i veí de la Mina

17.30 – 18.00 / Pausa Cafè

18.00 – 20.00 / Taula rodona: Viure al Camp de la Bota
Judit Pujadó, historiadora i escriptora
Adela Villena, antiga barraquista al Camp de la Bota
Maria Antonia Reyes, antiga barraquista al Camp de la Bota
Rafael Perona, director del Centre Cultural Gitano de la Mina
Moderador: Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

4 / 11/ 2010. El Camp de la Bota: art i memòria

9.30 – 11.30 / Taula rodona: L’art com a eina pedagògica de memòria
Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Gernika Gogoratuz (Centre d’Investigació de la Pau de Gernika)
Ana Marín Gálvez, escultora i especialista en escultura tàctil
Josep Cerdà, escultor i catedràtic d’Escultura a la UB
José Luis Montero, artista i músic, cofundador de l’associació Proamina
Mª Angels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes
Moderadora: Mila Lozano, pintora i gestora cultural

11.30 – 12.00 / Pausa Cafè

12.00 – 14.00 / Taula rodona: Museografia inclusiva als Espais de Memòria
Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Gernika
Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera
Xavier Ros, director del Museu del Traginer-Col·lecció Antoni Ros d’Igualada
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria al Memorial Democràtic
Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs
Moderador: Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya

16.00 – 17.00 / L’audiovisual com a compromís
Coni Docolomansky i Laura Arau, realitzadores d’audiovisuals
(Inclou el passi d’un documental)

17.00 – 17.30 / Pausa Cafè

17.30 – 19.30 / Teatre de l’oprimit: El Camp de la Bota
Aida de Prada i Manuela Fernández, directores del taller l’Aranya Creació
(Inclou una sessió de teatre de l’oprimit en directe)

19.30 – 20.00 / Cloenda
Mª Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria (Memorial Democràtic)
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Procés d’inscripció: Les Jornades són gratuïtes, però les places són limitades. Cal, doncs, que les persones que hi vulguin assistir s’inscriguin, abans del 31 d’octubre, enviant un correu electrònic a campdelabota@gmail.com on hi consti el seu nom, edat, lloc de procedència i professió.

Podeu consultar el programa complet en el següent enllaç.

2010
10/14
CATEGORIES
jornades
Memorial democràtic
Un comentari

Presentació del llibre TRAUMAS (Niños de la guerra y del exilio), Cornellà de Llobregat 23 d’octubre

L’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat organitza, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cornellà i el Memorial Democràtic de Catalunya, la presentació del llibre TRAUMAS (Niños de la guerra y del exilio) que tindrà lloc el dissabte 23 d’octubre de 2010 a les 19 h. al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat (Barcelona). c/ Mossèn Jacint Verdaguer, 52.

L’acte de la presentació del llibre Traumas anirà a càrrec de l’historiador Jordi Guixé del Memorial Democràtic i serà conduït per Josefina Piquet, nena de l’exili, excomponent de les Dones del 36 i sòcia de l’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat. Comptarà també amb l’actuació del cantautor Paco Ibáñez.

El llibre “Traumas (Niños de la guerra i del exilio)” té com a finalitat el reconeixement i homenatge dedicat a tots els nens que van patir els horrors de la guerra civil per la sublevació feixista de juliol de 1936 contra la legalitat de la II República Espanyola i molt especialment a la gran majoria d’ells que es van veure obligats, amb els seus familiars, a traspassar a peu la frontera amb França a principi del 1939 davant la caiguda de Barcelona per les tropes feixistes on van ser internats i separats dels seus pares per les autoritats franceses en camps de concentració on s’estima que uns 8.000 van morir de fam, de fred i de disenteria. Els que van quedar en territori francès van patir així mateix les conseqüències de la invasió nazi de la II Guerra Mundial. Molts altres van ser evacuats i es troben disseminats per diferents països del continent europeu o americà: França, Bèlgica, URSS, Anglaterra, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Nord d’Àfrica i altres molts països. Avui dia els que sobreviuen tenen edats entre 75 a 82 anys. És prologat per Miquel Caminal Director del Memorial Democràtic de Catalunya i la introducció és d’Anna Miñarro de la Fundació Congrés Català de Salut Mental.

Més informació a: http://www.memoria-antifranquista.com/traumas.html

2010
10/09
CATEGORIES
actes
llibres
Deixa un comentari

XI Jornadas El Maquis en Santa Cruz de Moya. Crónica rural de la guerrilla española. Memoria Histórica Viva. 1, 2 i 3 d’octubre de 2010

L’Associació sociocultural La Gavilla Verde organitza les XI Jornadas El Maquis a Santa Cruz de Moya (Cuenca), una iniciativa que va començar l’any 2000 i que ara arriba a la seva onzena edició consolidada com a una plataforma de reflexió, divulgació, coneixement i reconeixement de l’Espanya oblidada.

Un dels eixos temàtics de les jornades seran les polítiques públiques de la memòria en què es tractaran les experiències del programa aragonès “Amarga memoria” i del Memorial Democràtic de Catalunya.

Com ja és habitual es presentaran els treballs d’exhumació portats a terme per la Secretaría de Desaparecidos de La Gavilla Verde en col·laboració amb el Grupo Paleolab i es presentarà l’informe tècnic de les exhumacions realitzades a Albalat dels Taronjers i Benagéber.

Les jornades comptaran amb la participació de juristes per tal d’analitzar la situació actual de la justícia en relació als crims realitzats durant la dictadura, i en concret de la incomprensible imputació del jutge Garzón per tractar d’investigar-los.

Els espais especialitzats se centraran en la presència de les associacions franceses que treballen en mantenir viva la memòria de la participació dels espanyols en l’alliberament de França i els treballs que es realitzen en l’actualitat des de diversos fronts, des de la recerca a la reivindicació.

El cas de Catalunya es tractarà en profunditat atès el seu interès tant per la seva proximitat a la frontera i la seva immersió en les rutes emprades per a la infiltració d’homes des de França, com per la gènesi del moviment reivindicatiu de postguerra que s’hi va conformar i que esdevingué de la fugida de milers de persones dels seus pobles que varen trobar acollida en el desenvolupament industrial.

La tarda del dissabte es presentaran diverses investigacions que s’estan duent a terme, la majoria d’elles noves i que abasten el territori peninsular.

Per a més informació cliqueu en el següent enllaç.

Podeu veure el programa provisional clicant aquí.

Nuestra propuesta será la de reflexionar sobre las políticas públicas de la memoria. Dos experiencias nos han parecido especialmente enriquecedoras. El programa aragonés Amarga memoria y el catalán Memorial Democràtic. Hemos invitado a sus directores para que puedan venir y darnos a conocer qué son esos programas, sus objetivos y el desarrollo de ellos durante estos años.Seguiremos contando con los espacios ya tradicionales como la presentación de los trabajos de exhumación realizados por la Secretaría de Desaparecidos de La Gavilla Verde en colaboración con el Grupo Paleolab, encargado de llevarlas a cabo. El equipo de Manuel Polo podrá presentarnos el informe técnico de las exhumaciones de Albalat dels Taronjers y Benagéber. Estarán presentes los responsables de la Gavilla Verde encargados de la documentación e investigación de estos enterramientos y los familiares que nos brindarán su testimonio.

Otro de los encuentros que se ha afianzado en nuestro programa será el de los juristas, donde esperamos contar con aquellas circunstancias que relacionan el actual estado de la justicia en relación a los crímenes realizados durante la dictadura y entra en la discusión de aquellos apartados claves que nos llevarán a conocer con una mayor profundidad lo que nadie entiende. Estamos hablando del juez Garzón.

Los espacios especializados se centrarán en la presencia de las asociaciones francesas que trabajan en mantener viva la participación de los españoles en la liberación de Francia y los trabajos que se realizan en la actualidad desde diversos frentes, desde la investigación a la reivindicación.

Territorialmente también quisiéramos incorporar a Catalunya como lugar interesante tanto por su cercanía a la frontera y su inmersión en las rutas empleadas para la infiltración de hombres desde Francia. A su vez la génesis del movimiento reivindicativo de posguerra que se conformó en aquel país y que deviene de la huida de miles de personas de sus pueblos y encontraron acogida en el desarrollo industrial.

La tarde del sábado quisiéramos presentaros diversas investigaciones que se están llevando a cabo, la mayoría de ellas novedosas y que abastan el territorio peninsular.

2010
09/16
CATEGORIES
El Maquis
jornades
La Gavilla Verde
Deixa un comentari

“Los Consejos de Guerra bajo el franquismo” per Carlos Jiménez Villarejo

Ponència presentada per Carlos Jiménez Villarejo al II Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic sobre “La represió franquista i la revisió jurídica de les dictadures” celebrat a Barcelona els dies 9, 10 i 11 de juny de 2010.

El presente análisis parte de un presupuesto fundamental. La Constitución de 1931 proclamaba que “La Justicia se administra en nombre del Estado” y que “Los jueces son independientes en su función” (Art. 94). En el Art. 95, establecía que “La jurisdicción penal militar quedará limitada a los delitos militares, a los servicios de armas y a la disciplina de todos los institutos armados”. […]

Ya nadie duda del significado y alcance de la represión en la estrategia del golpe militar de julio de 1936, represión que se materializó inmediatamente desde aquella fecha en los territorios ocupados y, sobre todo, desde el 1 de abril de 1939 cuándo se implantó la Dictadura bajo la forma de un Estado fascista. Cuando decimos represión, decimos la planificación y ejecución de una política de exterminio que, allí donde resultó imposible la resistencia civil y militar al golpe, se impuso inmediatamente. Estrategia represiva que se llevó a cabo paralelamente a la destrucción sistemática de las instituciones republicanas y de los derechos democráticos.El rasgo definitorio de la nueva situación quedó expresado en el D.L. de 16/2/1937,sobre el régimen jurídico de “las provincias ocupadas por el Ejército”, en el que se disponía “la subordinación estrecha y obligada de las Autoridades civiles a los mandos militares superiores”.

En el ámbito de la represión en Cataluña, el profesor Borja de Riquer ha definido con toda claridad los significados y rasgos de la represión franquista. Además de afirmar que la “repressió esdevingué una necessitat política per a mantenir i consolidar el seu projecte dictatorial i contrarevolucionari”, la definió “pel seu carácter d’exemplaritat i de càstig, de totalitat i massivitat , i de continuitat”. Sólo un dato expresa de forma estremecedora el alcance de la represión en Barcelona. Los Consejos de Guerra entre 1939 y 1952 aplicaron la pena de muerte y ordenaron el fusilamiento de 1.717 personas. […]

Accediu al text complet en aquest enllaç.

2010
06/29
CATEGORIES
Carlos Jiménez Villarejo
Deixa un comentari

II Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic “La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures”

LogoEl II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, que va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de juny a Barcelona, respon a un dels objectius preferents del Memorial Democràtic i de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates: la recerca sobre la repressió franquista i, alhora, la revisió jurídica de les actuacions judicials de la dictadura contràries a l’Estat de dret, als drets fonamentals i a les llibertats públiques.

Amb la convocatòria d’aquest II Col·loqui s’ha pretès avançar en l’anàlisi interdisciplinària de l’acció repressiva de la dictadura i en la comparació amb la fi d’altres règims dictatorials, particularment pel que fa a la revisió jurídica i l’exigència de responsabilitats.

Podeu trobar tota la informació sobre les ponències i les activitats d’aquest esdeveniment, al Bloc del Col·loqui!

2010
06/15
CATEGORIES
actes
Memorial democràtic
Deixa un comentari

Quaderns del Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic edita una nova revista de periodicitat anual, l’objectiu de la qual és actuar com a espai de diàleg rigorós i participatiu sobre diferents aspectes relacionats amb la memòria, la història, els drets humans i la democràcia, amb les aportacions de diversos especialistes en la màteria. Així com a ser el mitjà de comunicació del Memorial Democràtic per a explicar les activitats que porta a terme.

Aquest primer número de Quaderns del Memorial Democràtic compta amb:

  • Un editorial del director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal.
  • Una introducció del cap de Projectes i Espais de Memòria, Jordi Guixé.
  • La secció “Debats de memòria” inclou sengles articles del jurista i exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i de l’historiador italià Enzo Traverso.
  • La secció “Passat i present” conté diversos articles escrits pels historiadors Manel Risques i Montserrat Duch, per la filòsofa Fina Birulés i per Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili.

Aquesta es publica i distribueix a través de L’Avenç. Podeu consultar en línia el primer volum al web del Memorial.

2010
05/06
CATEGORIES
Memorial democràtic
Deixa un comentari

Fosses comunes: un passat no oblidat

El 29 d’abril, a les 19 h, s’inaugurà a l’Espai Memorial Democràtic aquesta mostra itinerant, produïda pel Memorial Democràtic, que vol recuperar la memòria dels desapareguts a la guerra. Es podrà veure pels municipis del COMEBE fins el 30 de maig de 2010.

L’exposició comissariada per la historiadora Queralt Solé i l’antropòloga Assumpció Malgosa és, per damunt de tot, un homenatge a tots aquells que van morir i als seus familiars.

On?

  • La inauguració de l’exposició tindrà lloc a l’Espai Memorial Democràtic: Via Laietana, 69 – Barcelona
  • L’exposició serà itinerant pels municipis del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
2010
05/01
CATEGORIES
exposicions
Deixa un comentari

Traduce / Translate

Qui som?

Perquè creiem que investigar crims de lesa humanitat no és delicte i que Falange española no hauria de ser legal ni s'haurien d'admetre a tràmit les seves querelles, els ciutadans indignats ens auto-convoquem a través de les xarxes socials d’Internet. Per això es va convocar una concentració unitària a les principals ciutats arreu de l’Estat espanyol, Por la verdadera Justicia, i en aquest marc s’inscriu la concentració convocada a Plaça Sant Jaume de Barcelona i el naixement de la plataforma ciutadana Contra la impunidad.
Si defensem el jutge Baltasar Garzón és perquè la seva imputació ha despertat la consciència col·lectiva de què no s’ha reparat el dany a les víctimes i s’ha volgut deixar els fets en l’oblit. Els ciutadans tenim dret a expressar la nostra opinió de manera lliure, pacífica i democràtica, perquè la sobirania l’exerceix el poble i qualsevol ens de l’Estat deriva d’aquesta i per tant pot ser subjecte de crítica per part de la ciutadania.

Podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu electrònic contralaimpunitat@gmail.com