Entrades etiquetades com a ‘ Carmen Domingo ’

Concentració Contra la impunitat de la dictadura franquista. Barcelona, 26 de març de 2011

La Plataforma contra la impunitat  promou la concentració cívica unitària “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”, prevista pel passat 12 de març i anul·lada per la pluja, que s’ha convocat per aquest dissabte 26 de març de 2011 a les 18 h a plaça Sant Jaume de Barcelona. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat. Aquest acte inicia la campanya “Solidarios con Garzón” que ha començat amb diversos actes a Madrid i continuarà durant la celebració del judici.

L’acte serà presentat per l’actriu Rosa Andreu i comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Jaume Saura, professor titular de Dret internacional i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. A més a més hi haurà les actuacions musicals dels cantautors Lucho RoaDuffy; llegiran cartes i textos l’escriptora Rosa Regàs i les actrius Carme ElíasMariona CasanovasMónica López. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de l’escriptora i presidenta de Plataforma contra la impunitat, Carmen Domingo, i Toni Marín, locutor de Radio Nacional de España-Ràdio 4.

Volem sumar a la causa la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Així mateix des del col·lectiu de franconohamuerto estan portant a terme una convocatòria de disseny per a la recuperació de la memòria i per la fi de la impunitat del franquisme, dissenys que podeu descarregar i immprimir des del web http://www.flickr.com/photos/franconohamuerto/sets/72157626141744543/with/5531943603/ i fer-ne cartells, pancartes, etc. per participar en la concentració.

Flyer

Anuncis

Presentación de La fuga en Pamplona (¡¡Abrete libro!!)

Presentación de La fuga en Pamplona (¡¡Abrete libro!!) a La Fuga de San Cristóbal.

Presentació de la novel·la La Fuga a Barcelona, 31 de març de 2011

El dijous 31 de març a les 19:30 h. a la Fnac de l’Illa Diagonal de Barcelona tindrà lloc la presentació de la novela “La Fuga”, de l’escriptora Carmen Domingo.

Acompanyaran a l’autora l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i l’escriptora Rosa Regás.

Sinopsi

El 22 de maig de 1938 es va produir la fugida de gairebé 800 presos republicans reclosos al penal de San Critóbal, a Pamplona. Aquest fet constitueix el tema central de La Fuga, una novel·la de ritme ràpid i de prosa àgil, en la qual es plasma la duresa del dia a dia al penal, es descriuen les condicions lamentables en què sobrevivien els presos: els afusellaments de matinada, la fam,  la misèria, la brutícia i els abusos. La desesperació portarà als presos a seguir a Leopoldo Pic en el seu pla de fuga.

Els 2.500 presos que hi havia allí el 22 de maig de 1938 suportaven unes condicions d’amuntegament, malnutrició i maltractaments diversos. Tots van poder escapar aquest dia de la presó però la majoria no va gosar sortir del penal.

Can ser 795 presos que van decidir jugar-se la vida i la llibertat a cara i creu. Només 3 van aconseguir escapar dels soldats franquistes. Els altres o van morir durant la fugida o van ser capturats de nou.

Més informació sobre la novel·la i sobre la fuga de San Cristóbal i els recents enderrocaments en aquest penal, denunciats per Autobús de la memoria com un intent d’emmurallar la memòria.

Contra la impunitat de la dictadura franquista. Concentració a pl. St. Jaume, 12 de març de 2011

Hem arribat ja a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.

Aquests dies ens ha colpit la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic de Catalunya oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Per tot això la Plataforma contra la impunitat promou la concentració cívica unitària de dissabte 12 de març de 2011 a les 12 h a plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat.

L’acte comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Teresa Duerto, fiscal de la Fiscalia TS de Catalunya, i David Bondía, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). A més a més hi haurà actuacions musicals i llegiran textos les actrius Carme Elías, Mariona Casanovas i Mónica López; i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de les escriptores, i membres de la Plataforma contra la impunitat, Rosa Regás i Carmen Domingo.

Les entitats convocants denunciem la paradoxal situació judicial que si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època. Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul•lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.

Flyer Plataforma contra la impunitat

Des de la Plataforma contra la impunitat i atesa la inexplicable situació judicial i el retrocés en la recuperació de la nostra memòria històrica impulsem un nou manifest per a denunciar la manca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme. Sota el títol “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón” s’ha redactat un manifest que ja han signat més d’un centenar de ciutadans i representants del món polític, social i cultural. Han donat el seu suport a la iniciativa exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i l’exmagistrat i exprofessor de l’Escola Judicial Antonio Doñate, ambdós membres del grup d’experts encarregat de la recerca de fosses comunes i la identificació de les víctimes en el sumari contra els crims del franquisme promogut pel jutge Baltasar Garzón. Així com, entre d’altres, les escriptores Rosa Regàs i Carmen Domingo; els actors i actrius Joan Potau, Jordi Dauder, Mariona Casanovas i Rosa Nicolás; múltiples professionals del món universitari com ara Alejandro Andreassi, professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB; Joan Baucells, professor titular de Dret penal i coordinador de l’ensenyament de Dret i ADE+Dret de la UAB; Joaquim Lleixà, professor titular de ciència política de la UB; José Luis Gordillo, professor de Filosofia del dret de la UB; Juan Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del dret, moral i política de la UB; o Neus González, professora de Didàctica de les Ciències socials de la UAB.

També s’hi han adherit diverses associacions, principalment de l’àmbit de la recuperació de la memòria, republicanes o sindicals, com l’Amical de Mauthausen, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), l’Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, l’Associació Sabadell per la República, Ciutadans per la República, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, el Memorial Democràtic Treballadors de SEAT i l’associació argentina H.I.J.O.S. Barcelona.

Tant el manifest com el llistat de signataris s’enviaran al Tribunal Suprem per tal de fer palesa la nostra disconformitat amb una acusació de prevaricació que només podria argumentar-se jurídicament en contra del TS pel seu menyspreu a les víctimes del franquisme.

Així mateix volem comunicar-vos que gràcies a la predisposició i suport desinteressats de nombroses persones i associacions recentment s’ha formalitzat la Plataforma contra la impunitat com a associació després d’un any de treball per mitjà de la seva inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat mitjançant resolució de 26 de gener de 2011.

 

Nota de premsa, en català.

Nota de prensa, en castellano.

Prohibido recordar/Debekatuta dago oroitzea: estrena del documental a Barcelona i xerrada amb els directors

Ha plogut molt des de 1944, any en què es va tancar la presó de dones de Saturraran, i malgrat això molt pocs coneixen la cruenta història d’aquesta presó. Tot i que a poc a poc es van aclarint alguns dels punts foscos de la Guerra civil i la dictadura, el silenci segueix regnant. Encara són molts els oblidats i queda molt per recordar…

Un antic balneari de luxe, convertit en seminari i finalment en presó, situat a la platja de Saturraran (Mutriku-Biscaia), va albergar una de les més grans i més cruels presons del Règim franquista. Per decret del general Franco, Saturraran es va convertir en presó de dones qualificades com a “extremadament rebels i perilloses” per al “nuevo orden de España “. Unes dues mil dones republicanes d’edats compreses entre els 16 i els 80 anys provinents de tots els llocs d’Espanya, van ser-hi empresonades entre 1937 i 1944. Avui dia no queda cap vestigi dels edificis que van albergar la presó, que van ser derruïts el 1987.

El documental es va estrenar el passat 22 de setembre de 2010 a la 58a edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià. Gràcies al documental “Prohibido recordar” es dóna veu a algunes de les últimes supervivents d’aquell cruel internament i a algunes de les filles de les dones allà internades. Tal com afirmen els joves directors Josu Martinez i Txaber Larreategi, el documental es titula “Prohibido recordar / Debekatuta Dago oroitzea” perquè aquestes dones van ser silenciades no només durant la dictadura sinó que foren silenciades per segona vegada en la Transició, i des de llavors han passat més temps en silenci que durant la dictadura.

La presó de Saturraran era gestionada per monges mercedàries, que tractaven amb extrema crueltat a les preses, aplicant una disciplina fèrria i sotmetent-les a tortures i càstigs inhumans. Moltes de les mares van ser separades dels seus fills que van anar a parar al Auxili social i es van donar en adopció. Les presoneres es trobaven amuntegades, ja que tot i que la presó tenia una capacitat per a 700 preses, el nombre d’internes mai va baixar dels 1.500. No es pot saber amb exactitud el nombre de morts al penal ja que en molts casos es van traslladar les recluses i els nens malalts de gravetat a hospitals propers, si bé segons el registre allà hi van morir 116 dones i 56 nens.

La Plataforma Contra la Impunitat —en la seva voluntat de recuperar la memòria dels oblidats de la Guerra Civil i la dictadura— organitza, amb la col·laboració de Films59, l’estrena a Barcelona del documental “Prohibido recordar”. La projecció tindrà lloc el proper divendres 17 de desembre de 2010 a les 19 h. a la sala Mompou de la seu del Grup SGAE a Catalunya (passeig de Colom, 6).

Comptarem amb la presència dels directors del film Josu Martinez i Txaber Larreategi, i amb la intervenció de Ricard Vinyes, professor d’Història Contemporània de la UB i de l’escriptora Carmen Domingo, que reflexionaran sobre les presons franquistes i sobre la repressió de les dones republicanes durant la guerra i la posterior dictadura.

Projecció del documental i xerrada

Prohibido recordar
Data: divendres 17 de desembre de 2010
Lloc: sala Mompou, seu del Grup SGAE a Catalunya. Passeig Colom, 6. Barcelona
Hora: 19.00 hores

Documents relacionats:
Invitació
Nota de premsa (català)
Nota de premsa (castellà)

Projecció del documental “Prohibido recordar”, divendres 17 de desembre

La Plataforma Contra la Impunitat, amb la col·laboració de Films 59, organitza la  projecció d’aquest documental sobre la terrible presó franquista de dones de Saturraran.

Comptarem amb la presència dels directors Josu Martinez i Txaber Larreategi, i amb la intervenció de Ricard Vinyes, professor d’Història Contemporània de la UB i de l’escriptora Carmen Domingo.

Us convidem a assistir-hi.

 

SINOPSI

Un antic balneari de luxe, convertit en seminari i finalment en presó, situat a la platja de Saturraran (Mutriku), va albergar una de les més grans i més cruels presons del Règim franquista. Per decret del general Franco, Saturraran es convertí en presó de dones classificades com a “extremadament rebels i perilloses”. Dues mil donesrepublicanes d’edats compreses entre 16 i els 80 anys, i provinents d’arreu d’Espanya, hi estigueren empresonades entre 1937  i 1944.

Data:  divendres 17 de  desembre de 2010
Hora:  19  h.
Lloc:   Sala Mompou de la seu del Grup SGAE a Catalunya, passeig de Colom, 6. Barcelona

Podeu veure  el programa complet aquí.

Encara queden moltes persones sota la sorra – Público 15/9/2010 (via Blog de Carmen Domingo)

Iraq, Ingusetia, Txad, Iemen, Bòsnia Hercegovina, Nepal, El Salvador, Mèxic… molts són els països dels que es va parlar el passat 30 d’agost quan es commemorava El dia internacional dels desapareguts. Fins i tot Amnistia Internacional va publicar un comunicat on explicava —a tort i a dret de tota la geografia mundial— fil per randa tots els que no hi són i hauríem de buscar i solucionar el que és, sens dubte, una “grave violación de derechos huma … Read More

via Blog de Carmen Domingo

%d bloggers like this: