Entrades etiquetades com a ‘ Investigar crims contra la humanitat no és delicte ’

L’oblit es un insult a la dignitat col·lectiva, per Rosa Regàs

L’oblit es un insult a la dignitat col·lectiva

Texto en castellano

Text de Rosa Regàs amb motiu de l’acte “Investigar crims contra la humanitat no és delicte” que va tenir lloc a Plaça Sant Jaume de Barcelona el dia 24 d’abril de 2010.

Quan es va produir la “immodèlica transició”, com la defineix Vicenç Navarro, hi va haver un vell republicà que havia estat exiliat durant molts anys i que, en veure que el règim nascut del cop d’estat passava amb pau franciscana a la democràcia esborrant la memòria de tanta injustícia i sofriments, deixant la República legalment constituïda en una via morta, se li va omplir l’anima d’amargura i decepció, es va tancar en si mateix i no va tornar a parlar mai més. Va morir cinc anys després, al 1983.

Foren molts els que l’acusaven de falta de diàleg, de quedar-se en el passat i de no voler mirar a un futur democràtic que la transició, deien, ens assegurava.

Han passat els anys i de mica en mica, la por als feixistes i als seus crims que havia mantingut el país en un ordre sinistre durant 40 anys, ha anat desapareixent i no només les famílies dels centenars de milers de víctimes de la dictadura sinó una bona part de la societat, reclama per les víctimes del feixisme espanyol la justícia i la memòria que pretenien ser anul·lades amb una llei d’amnistia decretada fins i tot abans de ser promulgada la Constitució. Una amnistia per tant preconstitucional però a més a més, no aplicable als crims contra la humanitat (com genocidi i desaparicions) en virtut de la Declaració dels Drets Humans i de diversos convenis internacionals subscrits i ratificats tots per Espanya i que segons la Constitució formen part del nostre ordenament.

Però també ha desaparegut tota la cautela amb la que la majoria de franquistes van rebre la democràcia de la que s’havien mofat i havien prohibit durant 40 anys, potser per no revoltar una societat que, tot i saber que eren culpables, els havia inclòs en la nova forma de govern sense tenir en compte la seva historia.

Com tots sabem la seva reacció no s’ha fet esperar. El pseudosindicat Manos limpias i Falange Española, un partit lligat als delictes contra els quals les víctimes del franquisme demanen reparació i justícia, han presentat querelles contra el jutge Garzón que el Tribunal Suprem ha acceptat a tràmit i per elles el jutjarà, perquè es va atrevir a investigar aquests crims, convertint-se en la primera persona jutjada en relació als centenars de milers d’assassinats i desapareguts durant la guerra civil i la postguerra, però NO acusada de cometre’ls ni de pretendre castigar-ne als culpables, sinó per haver intentat ajudar a les famílies de les víctimes a trobar-los i a desenterrar-los, fent visibles els delictes a la societat i a la Història. Aquest el es crim pel que se’l jutja.

Tantes vegades, i ara un cop més, ens hem preguntat com era possible que la anomenada justícia hagués prohibit partits polítics perquè es negaven a condemnar actes de terrorisme i mai no s’ha plantejat prohibir-ne un que ha practicat el terrorisme d’Estat durant tants anys.

Però el Constitucional no només defensa el silenci davant de les ignomínies comeses per la dictadura, sinó que aprofita per pretendre inhabilitar el Jutge Garzón per tal de que les investigacions fetes en relació al cas Gürtel siguin anul•lades per defecte de forma i tota la corrupció que afecta als alts càrrecs del PP quedin esborrats de la memòria i de la justícia, igual que els crims del franquisme.

Així queda confirmat, per qui no ho sabia encara, el que va veure el vell republicà en el moment de la transició, que la nostra justícia i la nostra democràcia acaba on comencen els crims del franquisme i els delictes dels qui els hi on fidels, i que qui s’atreveixi a passar aquesta frontera, serà anul•lat de la vida pública i professional i condemnat. El poder a Espanya segueix defensant el franquisme, potser per no desmentir les paraules del dictador, el seu estimat líder, que va assegurar que ho deixava tot “atado y bien atado”. Se’ns acusa d’anar contra la Transició, que potser sí, però ¿es que uns jutges que varen jurar fidelitat a los inamovibles principios del movimiento, tenen res a veure amb aquesta Transició?

No estem aquí només per donar suport a Garzón per la persecució de la que està sent objecte. Estem aquí per defensar les víctimes del franquisme i de la Falange, però també per lluitar contra la supervivència d’aquest franquisme en les institucions de l’Estat, per reivindicar una forma de pensar i de creure i de lluitar, per recuperar la nostra Història i la nostra Memòria, per reclamar Justícia, i per aconseguir un Democràcia complerta. Sobre tot estem aquí com a ciutadans per protestar contra allò que no es ni ètic ni racional i participar així en una vida pública més digne.

Rosa Regàs, escriptora

El olvido es un insulto a la dignidad colectiva

Text en català

Texto de Rosa Regàs con motivo del acto “Investigar crímenes contra la humanidad no es delito” que tuvo lugar en Plaça Sant Jaume de Barcelona el día 24 de abril de 2010.

Cuando se produjo la  “inmodélica transición” como la define  Vicenç Navarro, un viejo republicano que había vivido en el exilio durante muchos años al ver que el régimen  nacido de un golpe de estado se convertía en democracia con paz franciscana, borrando la memoria de tanta injusticia y tantos sufrimientos y dejaba a la República legalmente constituida en vía muerta, se le llenó el alma de amargura y decepción, se encerró en sí mismo y no volvió a hablar nunca más. Murió cinco años después, en 1984.

Fueron muchos los que lo acusaron de no querer dialogar, de quedarse en el pasado y de no volver a mirar hacia un futuro democrático que la transición, decían, nos aseguraba.

Han pasado los años y poco a poco, el miedo a los fascistas y a sus crímenes que habían mantenido el país en un orden siniestro durante 40 años, ha ido desapareciendo y no solo las familias de los centenares de miles de víctimas de la dictadura sino  buena parte de la sociedad, reclama para ellas, las victimas del fascismo español, la justicia y la memoria que pretendían ser anuladas con una ley de amnistía decretada incluso antes de ser promulgada la Constitución. Una amnistía, pues, pre constitucional pero además, no aplicable a los crímenes contra la Humanidad (como el genocidio y las desapariciones)  en virtud de la Declaración de los Derechos Humanos y de diversos Convenios Internacionales suscritos i ratificados todos por España que según la Constitución forman parte de nuestro ordenamiento.

Pero también ha desaparecido toda la cautela con la que la mayoría de franquistas recibieron la democracia, de la que se habían mofado y habían prohibido durante 40 años, quizá para no levantar a una sociedad que, incluso sabiendo que eran culpables, los había incluido en la nueva forma de gobierno sin tener en cuenta su nefasta historia.

Como bien sabemos todos, su reacción no se ha hecho esperar. El pseudo sindicato Manos limpias y Falange Española, un partido vinculado a los delitos contra los cuales las víctimas del franquismo piden reparación y justicia, han presentado querellas contra el Juez Garzón que el Tribunal Supremo ha aceptado a trámite y por las que será juzgado, por atreverse a investigar estos crímenes,  convirtiéndose en la primera persona juzgada en relación con los centenares de miles de asesinatos y desaparecidos durante la guerra civil y la posguerra, pero NO acusada por cometerlos ni por pretender castigar a los culpables, sino por haber intentado ayudar a las familias de las víctimas a encontrarlos y desenterrarlos,  haciendo visibles sus delitos a la sociedad y a la Historia. Este es el crimen por el que se lo juzga.

Tantas veces, y ahora una vez más, nos hemos preguntado como era posible que la llamada justicia hubiera prohibido partidos políticos por el hecho de no condenar al terrorismo y nunca se hubiera planteado prohibir el partido que practicó el terrorismo de Estado durante tantos años,

Pero el Constitucional no solo defiende el silencio ante las ignominias cometidas por la dictadura sino que aprovecha para pretender inhabilitar al Juez Garzón a fin de que sus investigaciones llevadas a cabo en relación con el caso Gürtel  sean anuladas por defecto de forma y toda la corrupción que afecta a altos cargos del PP quede borrada de la memoria y de la justicia, igual que los crímenes del franquismo.

Así queda confirmado, por si alguien no lo sabía aún, lo que vio el viejo republicano en el momento de la Transición: que nuestra justicia y nuestra democracia acaban donde comienzan los crímenes del franquismo y los delitos de quienes le son fieles y que quien se atreva a pasar esta frontera será marginado de la vida pública y profesional y condenado. El poder en España sigue defendiendo el franquismo, tal vez por no desmentir las palabras del dictador, su amado líder, quien aseguró que lo dejaba todo  “atado y bien atado”.

Se nos acusa de actuar contra la Transición, lo que quizá sea cierto, pero ¿acaso unos jueces que juraron fidelidad a los inamovibles principios del movimiento tienen algo que ver con esa Transición?

No solo estamos aquí para apoyar a Garzón por la persecución de la que es objeto. Estamos aquí para defender a las víctimas del franquismo y de la Falange, pero también para luchar contra la supervivencia del franquismo en las Instituciones del Estado, para reivindicar una forma de pensar i de creer i de luchar, para recuperar nuestra Historia y nuestra Memoria, para reclamar Justicia y para conseguir una Democracia plena. Sobre todo estamos aquí como ciudadanos para protestar contra lo que no es ni ético ni racional  y participar así en una vida pública más digna.

Rosa Regàs, escritora

Anuncis

Acte a la Facultat de Dret de la UB “Investigar els crims del franquisme no és delicte”

L’acte se celebrarà el dimarts 25 de maig de 2010 a les 12 h. a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Av. Diagonal, 684) sota el lema “Investigar els crims del franquisme no és delicte”.

El convoquen l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i la Plataforma Contra la impunitat del franquisme, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates,  i comptarà amb la participació de:
José Luis Gordillo, professor de Filosofia del Dret
Carmen Domingo, escriptora i col·laboradora en mitjans de comunicació
Antonio Doñate, magistrat i professor de l’Escola Judicial
David Bondia, professor de Dret Internacional i Director de l’IDHC

Per a intentar donar una millor explicació a la irracionalitat de l’enjudiciament del magistrat Baltasar Garzón, és necessari atendre una sèrie de qüestions jurídiques que determinen, per dir-ho d’alguna manera, la innocència del jutge. Ja han passat 35 anys des del final de la dictadura, temps suficient per plantejar-nos si realment és convenient, entre d’altres, que la Llei d’Amnistia de 1977 encara estigui en vigor, o que uns quants magistrats del Tribunal Suprem que mitjançant una interpretació de la legislació que afavoreix la impunitat dels crims del franquisme, puguin exercir i “ordenar” en la justícia d’un país democràtic i membre de la Unió Europea. Sovint es fa notar com està d’allunyat el Dret Internacional de la ment de molts jutges espanyols, i com en són de lluny els ciutadans de conèixer els seus drets com a éssers humans.

La concentració de plaça St. Jaume a la televisió

Vídeo a BTV

Carlos Jiménez Villarejo Antena 3

Vídeo a TV3

Justícia universal per a acabar amb la impunitat

Compartim amb molts de vosaltres si més no les controvèrsies i reserves que susciten algunes de les actuacions del magistrat Baltasar Garzón. Per bé que no oblidem que baix l’empara del principi de Justícia universal, que parteix de la base que els crims de lesa humanitat no prescriuen i poden ser jutjats en qualsevol lloc del món, va jutjar repressors argentins i xilens que varen culminar amb la detenció d’Augusto Pinochet l’octubre de 1998 a Londres i que van ajudar a Argentina, Uruguai i Brasil a lliurar-se de les cadenes que constrenyien la seva justícia que suposaven les seves respectives lleis d’amnistia.
Això no obstant, molts no enteníem perquè no es jutjaven els genocidis comesos durant la guerra i la repressió franquistes i el que succeeix al Tribunal Suprem ens mostra que el motiu és que l’extrema dreta a l’Estat espanyol té encara un poder immens que estén els seus tentacles en tots els àmbits, cosa impensable a països realment democràtics i que han sabut acabar d’arrel amb el feixisme per exemple a Alemanya on els partits d’ideologia nazi o neonazi no són legals. Però és clar aquí no hi ha hagut uns judicis com els de Nuremberg…

CCOO de Catalunya convoca els seus afiliats i afiliades a participar en els actes de suport al jutge Baltasar Garzón

CCOO de Catalunya dóna suport a la convocatòria unitària que ha sorgit, a tot l’Estat, de la iniciativa ciutadana que s’aplega sota el lema “Investigar els crims contra la humanitat no es delicte. Jo recolzo a Garzón”.

Grup de ciutadans i ciutadanes “Investigar crims contra la humanitat no és delicte”

Arran de la causa contra el jutge Garzón i perquè creiem que investigar crims de lesa humanitat no és delicte, els ciutadans indignats ens auto-convoquem a través de les xarxes socials d’Internet.

Aquest fet només ha despertat la consciència col·lectiva de què no s’ha reparat el dany a les víctimes i s’ha volgut deixar els fets en l’oblit. Els ciutadans tenim dret a expressar la nostra opinió de manera lliure, pacífica i democràtica, perquè la sobirania l’exerceix el poble.

No volem obrir ferides, volem tancar-les.

Iniciativa ciutadana

Tot va començar per la indignació ciutadana que va provocar la decisió del Tribunal Suprem d’acceptar a tràmit les querelles contra el magistrat Baltasar Garzón presentades per el sindicat ultradretà de funcionaris Manos Limpias, la Falange Española y de las JONS i l’entitat Libertad e Identidad les quals considerem que són organitzacions feixistes que haurien de ser il·legalitzades.

Aquest fet va provocar l’aparició de nombrosos grups a les xarxes socials de rebuig a la decisió del TS i en suport de Garzón, entre ells “Por la verdadera Justicia”. A la xarxa es va convocar una concentració unitària a les principals ciutats arreu de l’Estat espanyol, i en aquest marc s’inscriu la concentració convocada a Plaça Sant Jaume de Barcelona.

%d bloggers like this: