Entrades etiquetades com a ‘ Plaça Sant Jaume ’

Vint-i-quatrena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació de la Mesa de Catalunya. Barcelona, 26 de novembre

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 24a concentració per exigir veritat, justícia i reparació sota el lema de “No a les lleis d’impunitat”. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 26 de novembre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

24a concentració per la veritat la justícia i la reparació, Mesa de Catalunya

Us convoquem a una nova concentració amb les mateixes reivindicacions de Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de que van optar per posar rostres i veus a les nostres demandes en forma de concentració pública les coses no han deixat d’empitjorar per a la Memòria per culpa del canvi de rumb dels diferents governs. La nostra tasca és i continuarà sent necessària perquè és una exigència de democràcia i de respecte pels drets humans sense la defensa del quals cap estat pot posar-se l’etiqueta de democràtic. El fet de que políticament hi hagi hagut un gir a posicions que no respecten, sinó que més aviat menyspreen, la memòria històrica democràtica i antifeixista, ens encoratja a continuar amb aquesta tasca de denúncia pública. Denúncia de les actituds vulneradores de les diferents administracions i poders de l’estat. Perquè és a la vida real, al carrer, als espais públics comuns on ens hem d’apropar a la gent per donar les lliçons d’història, de democràcia i de drets bàsics que no es donen a les escoles, instituts, ni universitats, ni als mitjans de comunicació, ni per part de les institucions públiques. Molta gent se n’assabenta els finals de mes a Sant Jaume de que el franquisme viu i perviu barrant-nos el pas a la justícia, i es queden bocabadats perquè donaven per fetes i satisfetes les nostres reivindicacions. Aquestes persones ens donen suport i les gràcies per la nostra tasca de difusió.

I per què hem d’estar a la plaça amb la pancarta i les fotos dels nostres familiars que esperen justícia? Per què no satisfer les nostres peticions emparades en la universalitat dels drets humans? Per què a altres països es fa i aquí no és possible?

Aquí no és possible perquè no hi voluntat política per part d’una classe de polítics, que majoritàriament encara diuen que la transició va ser modèlica i no una trampa per a la democràcia. Polítics ancorats en un passat de naftalina que veneren la Constitució com un llibre sagrat, que puja als altars la figura d’un monarca que està per sobre de qualsevol súbdit, figura indiscutible i no jutjable per cap instància. Llibre que en un article et pot emparar per desemparar-te al següent, que menteix quan diu que tenim dret a treball, habitatge digne quan els que més aferrissadament defensen el seu articulat neguen aquesta realitat al poble. La Constitució conjuntament amb la Llei d’Amnistia són un blindatge de la impunitat del feixisme i dels seus crims de lesa humanitat. Blindatge també de la figura d’un rei, que va presidir consells de ministres durant el franquisme, que va jurar lleialtat a una dictadura sagnant i va ser ordenat successor a un Regne d’Espanya creat pel cap del criminal nacionalcatolicisme. (Ley de la Sucesión en la Jefatura del Estado (1947): Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”)

Ens van dir per activa i per passiva que aquesta Constitució no es podia modificar, però quan va venir la supraestructura financera, únic poder real, sí es va fer. Així no s’havia gosat modificar ni per abolir la llei Sàlica, ni per treure el punt del servei militar quan ja no existia des de feia molt de temps, totalment ridícul. Si no es podia fer perquè quedava oberta la capsa de Pandora, s’ha demostrat que el món no s’enfonsa per modificar el llibre on dorm la nostra democràcia el somni etern. Si no posem sobre la taula la transició, la constitució i la monarquia i posem en evidència que no són cap avenç democràtic no podrem arribar a satisfer les nostres reivindicacions de veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. No podrem donar per honorada la seva memòria fins que aquella fita per la qual les lluitadores i lluitadors antifeixistes van donar el millor de si mateixos no es faci realitat, perquè l’actual realitat és un obstacle per a les nostres demandes i el panorama s’enfosqueix cada dia més als diferents parlaments. Pel contrari, cada dia brillen més les peticions de justícia i democràcia als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, i allà estarem nosaltres amb les cares dignes i valents de les nostres víctimes mirant als ulls dels que encara protegeixen els seus botxins.

El 20-N de 1975, per un moment, el món va ser un lloc millor, va morir l’assassí Franco. Amb el seu enterrament al Valle de los Caídos, aixecat amb el suor i la sang dels seus esclaus físics, no va ser enterrat el seu llegat, que va deixar lligat i tan ben lligat que encara ens barra el pas. Amb el dictador es va soterrar encara més dolorosament la nostra Memòria, perquè es feia en nom de futures democràcies, de reconciliacions i progrés. En un acte sàdic la memòria antifeixista va ser enterrada viva, quan una vegada mort Franco, que no el franquisme, començava a treure el cap de la terra buscant la llum de la veritat. Ara s’apropa un altre 20-N, fita electoral, on la Memòria té presència només als programes dels considerats petits partits d’esquerra. Passi el que passi el 21-N no llençarem la tovallola, per això el dissabte 26 t’esperem a la plaça Sant Jaume per plantar cara a tanta injustícia i per a dir que per sobre de la nostra lluita i la nostra dignitat: No passaran!

Vintena concentració per a la Veritat, la Justícia i la Reparació. Barcelona, 28 de maig

El proper dissabte 28 de maig de 2011 la Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza, a la plaça de Sant Jaume a les 12 hores,  una concentració per a continuar amb les nostres dignes exigències de Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme i l’anul·lació dels judicis de la dictadura franquista.

20a concentració per a la Veritat, la Justícia i la Repació a plaça St. Jaume

Aquesta reivindicació de justícia és un deure moral democràtic de tota la societat i és un homenatge imprescindible per a honorar la memòria dels nostres lluitadors antifeixistes i la seva defensa, fins les darreres conseqüències, de la legalitat democràtica republicana, així com la seva valenta i compromesa actuació per a combatre el feixisme a Europa.

Per ells, per nosaltres, pel compliment dels drets humans, us hi esperem!

Celebració del 80è aniversari de la proclamació de la II República. Barcelona, 14 d’abril

invitació 14 d'abril de 2011

Ens tornem a convocar el proper dijous 14 d’abril a una festa reivindicativa en el 80è aniversari de la proclamació de la República. Volem compartir amb totes i tots vosaltres un acte de memòria i commemoració però sobre tot, i més important, un acte de futur i de conquesta de les llibertats robades. Una festa ciutadana oberta a tothom que senti la necessitat de moure’s per a canviar l’actual situació de desencís.

Volem viure una jornada republicana i antimonàrquica a la Plaça de la República. Una vesprada d’esclat d’ilusió i de força on totes les banderes, que representin l’esperit de lluita per arribar a una societat més justa, dibuixin un sol mar onejant d’esperança i d’unitat contra el neoliberalisme salvatge i les seves tisores retalladores de drets polítics i econòmics. Una tarda on tots els colors seran un de sol, el de l’antifeixisme. Tots som imprescindibles per a recuperar el llarg camí perdut i avançar sense por i amb empenta cap a un horitzó veritablement democràtic. Lluny d’impunitats i transicions servils al capital, prop de les ciutadanes i ciutadans que volen lluitar per unes condicions laborals i socials dignes, sense donar ni un pas enrere. Lluny del diccionari del Sistema amb paraules com mercats, parquets, crisi, atur, ajustos, reformes. Mots que només signifiquen beneficis pels que mai van pagar, ni van deixar els seus llocs de privilegi, i pels seus fills amb diferents collars però els mateixos cànids. La mateixa existència de la monarquia hereva de la dictadura és la constatació del continuisme i constitueix, en aquest estat, el paraigua on es refugien tots els mals d’una Espanya en blanc i negre.

Fem d’aquesta situació en negatiu una realitat en positiu, fem de la seva manca de respecte pels nostres drets el combustible per a guanyar aquesta partida i fer escac i mat al rei.

Republicans, progressistes, gent d’esquerra, antimonàrquics, anticapitalistes, independentistes, hem de mirar més enllà, sense por a cap paraula, al debat, a la diferència, perquè ens uneixen més coses que no ens separen. El nostre enemic és poderós, viu tranquil al sistema que ha fet a imatge seva, i que nosaltres no hem de contribuir a garantir amb la manca d’unitat. És el nou feixisme, el de sempre amb vestit i maletí, que extorsiona, reprimeix, tortura, discrimina, engarjola, trepitja, imposa la seva doctrina i espolia el dissident, a aquell que es rebel·la, continuant la seva dictatorial tradició.

Creix la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme i el poder de la jerarquia catòlica, els retalls socials, la corrupció, la indiferència, la desmobilització entre el gruix dels ciutadans progressistes proporcionalment al creixement de la mobilització dels grups de la més extrema dreta. Hem de dir prou.

Un 17 de juliol del 36 un cop d’estat sagnant i genocida ens va condemnar a viure set dècades després en la manca de democràcia i llibertats, en la pèrdua constant dels drets conquerits amb la lluita i la vida de gent que va envair dels seus somnis les places i carrers un 14 d’abril de 1931. El proper 14 d’abril fem honor a aquells somiadors i honorem-nos a nosaltres mateixos fent nostra la plaça de la República, enlairant ben fort les nostres veus amb les nostres reivindicacions en l’epicentre polític de Catalunya. Fem una festa de drets i llibertats. Celebrem República, la de la separació església-estat, la del dret inalienable a decidir de persones i pobles, la dels drets humans, la de tots els ciutadans siguin d’on siguin, la de la justícia per les víctimes del feixisme espanyol, la de la radical democràcia en la que governi el poble i no els interessos dels de sempre.

Sens dubte ens necessitem, per això ens hem de trobar i que millor punt de trobada que el 14 d’abril a les 18:45 h. a la plaça Sant Jaume, plaça de la República.

Més informació al bloc http://14abrilrepublica.blogspot.com o al correu electrònic 14abrilrepublica@gmail.com.

Et pots descarregar aquí el manifest.

%d bloggers like this: