Arxiu de la categoria ‘ Memorial democràtic ’

Desenterrem el silenci al Castell de Montjuic, Sergi Bernal

Sergi Bernal
Inaugurem la mostra el dimarts dia 11 de desembre a les 11 hores, organitza el Memorial Democràtic , la mostra romandrà exposada fins al 22 de març i serà visitable de dilluns a diumenge de 10 a 18:30 h.

Una exposició fotogràfica en memòria de les víctimes de la repressió franquista.
Agost de 2010, el Grup de Ciències Aranzadi localitza uns casquets de bala i unes restes humanes a un indret dels “Montes” de La Pedraja. Es tracta d’una fossa comuna de desapareguts l’any 36. En exhumar la fossa, hi van trobar 104 restes. Sergi Bernal va documentar fotogràficament aquell treball. A peu de fossa, gràcies a un testimoni, es recupera la figura d’un mestre català desaparegut l’any 36 en aquelles terres, l’Antoni Benaiges, mestre d’escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. Bernal va seguir la pista a aquest mestre progressista i innovador, molt estimat pels seus alumnes, que va ser torturat i assassinat pocs dies després de la sublevació feixista.
L’exposició consta de 32 fotografies, una reproducció de part de la fossa de 20 m2, facsímils i un audiovisual. L’exposició és gratuïta i l’entrada és lliure.
En contra de la política de l’oblit de l’actual Govern d’Espanya: Desenterrem el silenci. + informació del projecte.

Anuncis

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic

En la reunió que van mantenir el 18 de juliol, les entitats memorialistes de la lluita antifranquista van decidir fer públic un comunicat sobre l’actual situació del Memorial Democràtic arran de la Llei Òmnibus, que modifica el decret del Memorial. A més, a hores d’ara no existeixen òrgans de govern del Memorial i no han estat convocades ni la Junta de Govern ni el Consell de Participació.

Aquest comunicat posa de manifest la marginació d’aquestes entitats i la manca d’activitat dels organs de govern del Memorial Democràtic

Feu clic per veure el comunicat: De com fer passat el futur del Memorial Democràtic.

Vegeu aquí l’acta de la reunió de 18 de juliol de 2011 .

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió. Exposició al Museu d’Història de Catalunya

Seat 1950-1977, l’arquitectura de la repressió és una mostra que gira entorn del model de control i repressió de l’empresa SEAT sobre la població obrera, així com el nou sindicalisme nascut a la fàbrica, que esdevingué un model de lluita antifranquista per a la classe treballadora. L’exposició, comissariada per Josep Puigsech, inclou fotografies, objectes i plànols arquitectònics. El disseny de l’espai ha anat a càrrec de Lluís Danés. Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic i pel Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat.

L’exposició es va inaugurar a l’Espai Memorial Democràtic el 24 de febrer de 2011. El tancament de l’Espai l’endemà va impedir que fos vista pel públic interessat. El 3 de maig es va reinaugurar al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 de Barcelona), on es podrà visitar fins al 12 de juny.

En el marc de l’exposició s’han programat diverses activitats, entre elles:

Dijous, 19 de maig, a les 19 h. Projecció del curtmetratge Seat 600, símbol d’una època’ i del documental ‘El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600′
Es projectaran el curtmetratge Seat 600, símbol d’una època i el documental de TV3 El retrovisor. 50 anys de l’aniversari del 600, de Montse Armengou i Mireia Pigrau, que parla de la importància social del 600 com a símbol del desarrollismo que va fer anar sobre rodes milers d’espanyols i el mateix règim franquista. La presentació anirà a càrrec de Francesc Prieto, historiador, Paco Ruiz, director de cinema, i Montse Armengou, periodista i realitzadora de televisió.

Dijous, 26 de maig, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposicióSeat 1950-1975. L’Arquitectura de la repressió’.
Es presentarà el catàleg de l’exposició. Hi participaran Marià Hispano, de l’empresa Dos Punts Documentació i Cultura, Josep Puigsech, comissari de la mostra i professor d’història Contemporània de la UAB, Lluís Danés, director de cinema i productor cultural i Carles Vallejo, treballador de Seat i president del Memorial Democràtic de Seat.

Més informació al web del Memorial Democràtic.

Jornades “El camp de la Bota”, 3 i 4 de novembre de 2010 a St. Adrià de Besòs

Les Jornades de treball “El camp de la Bota: història, art i memòria”, organitzades pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, se celebraran els dies 3 i 4 de novembre de 2010 a l’Auditori del Centre Cultural Font de la Mina, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs.

Presentació

El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952.

Alhora que espai de repressió també era un important nucli barraquista, dividit en dos barris o sectors: el de Pequín, que s’estenia al voltant del castell de les Quatre Torres o caserna militar, al costat de Barcelona, i el del Parapet al costat adrianenc, just al indret on s’executaven les víctimes del règim.

Així doncs, trobem al Camp de la Bota dues tipologies ben diferenciades de grups socials exclosos per la dictadura: els presos condemnats a mort i els barraquistes. Dues categories de persones expressament abocades a la violència directa estatal i a la violència estructural, sotmesos a la mort i a la repressió els uns, i a l’explotació i la marginació els altres. Dos col·lectius desocialitzats, que constituïen un conjunt de ciutadans i ciutadanes de 2ª categoria a l’Espanya de Franco.

Aquesta doble condició de violència (directa i estructural) exercida pel règim al Camp de la Bota, i legitimada per la violència cultural, que emprava de forma tendenciosa llengua i religió, converteix aquest lloc en un dels més importants espais de memòria que des de Catalunya podem retornar a la ciutadania com un indret des del qual la memòria pugui treballar, bloquejant l’efecte de l’oblit i retent homenatge a les seves víctimes.

Cal convertir aquest indret en un exemple de Memòria Democràtica, anorreant qualsevol vestigi de violència que hi pugui quedar encara ara.

Però el repte no deixa de ser notable: al costat barceloní del Camp de la Bota, on fins a principis dels anys setanta s’alçaven els murs militars del castell, ara hi tenim el Fòrum de les Cultures, i al costat adrianenc, on hi havia el Parapet ara es troba el Port Fòrum-Sant Adrià. Fins i tot el litoral es troba a més de cinquanta metres d’on estava als anys quaranta.

Els dos ajuntaments han senyalitzat llurs extrems del Camp de la Bota, i mantenen amb comptades marques (una cartellera explicativa on era el Parapet, i un monument a la plaça del Fòrum) certs puntals de dignificació, ubicats a espais on ara es transita quotidianament. Però amb això no n’hi ha prou perquè el Camp de la Bota esdevingui un autèntic Espai de Memòria, un indret on la memòria pugui assolir materialitat i es transformi en un vehicle al servei del treball subjectiu i de l’acció col·lectiva, un lloc doncs, material i simbòlic, on la memòria pugui cristal·litzar en un seguit d’eines contra l’oblit al servei de tothom.

Encara resta molta feina per fer, i és per això que proposem aquestes Jornades de treball, el títol de les quals és “El Camp de la Bota: història, art i memòria”. Està previst que es celebrin els dies 3 i 4 de novembre d’enguany, al Centre Cultural Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, dins el mateix barri que va reallotjar la majoria dels barraquistes del Camp de la Bota entre els anys setanta i noranta del segle passat.

Programa

3/11/2010. Història del Camp de la Bota (1885-1989). De l’acadèmia d’artilleria als afusellaments, les barraques i la por.

10.00 – 10.30 h. / Inauguració
Jesús Mª Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs
Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

10.30 – 11.15 / Història del Camp de la Bota (1885-1989)
Manel Risques, professor titular d’Història Contemporània a la UB

11.15 – 11.45 / Pausa Cafè

11.45 – 12.30 / Els Consells de Guerra sota el franquisme
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i exfiscal en cap de la Fiscalía especial anticorrupció

12.30 – 14.00 / Taula rodona: Del Camp de la Bota al Fossar de la Pedrera: mort, repressió i dol
Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Fernando Hernández (per confirmar), historiador
Moderador: Ricard Conesa, historiador

16.00 – 16.45 / Immigració i barraquisme al Camp de la Bota
Imma Boj, directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs

16.45 – 17.30 / Lluita veïnal i pedagogia social a El Camp de la Bota
Montse Pujol, mestra i pedagoga a l’antic Patronato de Suburbios
Josep Mª Monferrer, mestre, pedagog i veí de la Mina

17.30 – 18.00 / Pausa Cafè

18.00 – 20.00 / Taula rodona: Viure al Camp de la Bota
Judit Pujadó, historiadora i escriptora
Adela Villena, antiga barraquista al Camp de la Bota
Maria Antonia Reyes, antiga barraquista al Camp de la Bota
Rafael Perona, director del Centre Cultural Gitano de la Mina
Moderador: Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

4 / 11/ 2010. El Camp de la Bota: art i memòria

9.30 – 11.30 / Taula rodona: L’art com a eina pedagògica de memòria
Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Gernika Gogoratuz (Centre d’Investigació de la Pau de Gernika)
Ana Marín Gálvez, escultora i especialista en escultura tàctil
Josep Cerdà, escultor i catedràtic d’Escultura a la UB
José Luis Montero, artista i músic, cofundador de l’associació Proamina
Mª Angels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes
Moderadora: Mila Lozano, pintora i gestora cultural

11.30 – 12.00 / Pausa Cafè

12.00 – 14.00 / Taula rodona: Museografia inclusiva als Espais de Memòria
Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Gernika
Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera
Xavier Ros, director del Museu del Traginer-Col·lecció Antoni Ros d’Igualada
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria al Memorial Democràtic
Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs
Moderador: Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya

16.00 – 17.00 / L’audiovisual com a compromís
Coni Docolomansky i Laura Arau, realitzadores d’audiovisuals
(Inclou el passi d’un documental)

17.00 – 17.30 / Pausa Cafè

17.30 – 19.30 / Teatre de l’oprimit: El Camp de la Bota
Aida de Prada i Manuela Fernández, directores del taller l’Aranya Creació
(Inclou una sessió de teatre de l’oprimit en directe)

19.30 – 20.00 / Cloenda
Mª Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya
Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria (Memorial Democràtic)
Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Procés d’inscripció: Les Jornades són gratuïtes, però les places són limitades. Cal, doncs, que les persones que hi vulguin assistir s’inscriguin, abans del 31 d’octubre, enviant un correu electrònic a campdelabota@gmail.com on hi consti el seu nom, edat, lloc de procedència i professió.

Podeu consultar el programa complet en el següent enllaç.

II Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic “La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures”

LogoEl II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, que va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de juny a Barcelona, respon a un dels objectius preferents del Memorial Democràtic i de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates: la recerca sobre la repressió franquista i, alhora, la revisió jurídica de les actuacions judicials de la dictadura contràries a l’Estat de dret, als drets fonamentals i a les llibertats públiques.

Amb la convocatòria d’aquest II Col·loqui s’ha pretès avançar en l’anàlisi interdisciplinària de l’acció repressiva de la dictadura i en la comparació amb la fi d’altres règims dictatorials, particularment pel que fa a la revisió jurídica i l’exigència de responsabilitats.

Podeu trobar tota la informació sobre les ponències i les activitats d’aquest esdeveniment, al Bloc del Col·loqui!

Quaderns del Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic edita una nova revista de periodicitat anual, l’objectiu de la qual és actuar com a espai de diàleg rigorós i participatiu sobre diferents aspectes relacionats amb la memòria, la història, els drets humans i la democràcia, amb les aportacions de diversos especialistes en la màteria. Així com a ser el mitjà de comunicació del Memorial Democràtic per a explicar les activitats que porta a terme.

Aquest primer número de Quaderns del Memorial Democràtic compta amb:

  • Un editorial del director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal.
  • Una introducció del cap de Projectes i Espais de Memòria, Jordi Guixé.
  • La secció “Debats de memòria” inclou sengles articles del jurista i exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i de l’historiador italià Enzo Traverso.
  • La secció “Passat i present” conté diversos articles escrits pels historiadors Manel Risques i Montserrat Duch, per la filòsofa Fina Birulés i per Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili.

Aquesta es publica i distribueix a través de L’Avenç. Podeu consultar en línia el primer volum al web del Memorial.

%d bloggers like this: