Entrades etiquetades com a ‘ Rosa Regàs ’

Concentració Contra la impunitat de la dictadura franquista. Barcelona, 26 de març de 2011

La Plataforma contra la impunitat  promou la concentració cívica unitària “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”, prevista pel passat 12 de març i anul·lada per la pluja, que s’ha convocat per aquest dissabte 26 de març de 2011 a les 18 h a plaça Sant Jaume de Barcelona. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat. Aquest acte inicia la campanya “Solidarios con Garzón” que ha començat amb diversos actes a Madrid i continuarà durant la celebració del judici.

L’acte serà presentat per l’actriu Rosa Andreu i comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Jaume Saura, professor titular de Dret internacional i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. A més a més hi haurà les actuacions musicals dels cantautors Lucho RoaDuffy; llegiran cartes i textos l’escriptora Rosa Regàs i les actrius Carme ElíasMariona CasanovasMónica López. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de l’escriptora i presidenta de Plataforma contra la impunitat, Carmen Domingo, i Toni Marín, locutor de Radio Nacional de España-Ràdio 4.

Volem sumar a la causa la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Així mateix des del col·lectiu de franconohamuerto estan portant a terme una convocatòria de disseny per a la recuperació de la memòria i per la fi de la impunitat del franquisme, dissenys que podeu descarregar i immprimir des del web http://www.flickr.com/photos/franconohamuerto/sets/72157626141744543/with/5531943603/ i fer-ne cartells, pancartes, etc. per participar en la concentració.

Flyer

Anuncis

Presentació de la novel·la La Fuga a Barcelona, 31 de març de 2011

El dijous 31 de març a les 19:30 h. a la Fnac de l’Illa Diagonal de Barcelona tindrà lloc la presentació de la novela “La Fuga”, de l’escriptora Carmen Domingo.

Acompanyaran a l’autora l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i l’escriptora Rosa Regás.

Sinopsi

El 22 de maig de 1938 es va produir la fugida de gairebé 800 presos republicans reclosos al penal de San Critóbal, a Pamplona. Aquest fet constitueix el tema central de La Fuga, una novel·la de ritme ràpid i de prosa àgil, en la qual es plasma la duresa del dia a dia al penal, es descriuen les condicions lamentables en què sobrevivien els presos: els afusellaments de matinada, la fam,  la misèria, la brutícia i els abusos. La desesperació portarà als presos a seguir a Leopoldo Pic en el seu pla de fuga.

Els 2.500 presos que hi havia allí el 22 de maig de 1938 suportaven unes condicions d’amuntegament, malnutrició i maltractaments diversos. Tots van poder escapar aquest dia de la presó però la majoria no va gosar sortir del penal.

Can ser 795 presos que van decidir jugar-se la vida i la llibertat a cara i creu. Només 3 van aconseguir escapar dels soldats franquistes. Els altres o van morir durant la fugida o van ser capturats de nou.

Més informació sobre la novel·la i sobre la fuga de San Cristóbal i els recents enderrocaments en aquest penal, denunciats per Autobús de la memoria com un intent d’emmurallar la memòria.

Contra la impunitat de la dictadura franquista. Concentració a pl. St. Jaume, 12 de març de 2011

Hem arribat ja a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.

Aquests dies ens ha colpit la malaurada notícia del tancament “temporal” i trasllat del personal del Memorial Democràtic de Catalunya oficialment per l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat. Tanmateix tot indica que darrera aquesta decisió hi ha una voluntat política de reduir el Memorial a la més mínima expressió. Per la qual cosa volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquest tancament que pretén començar a desmuntar la recuperació de la memòria de forma institucional.

Per tot això la Plataforma contra la impunitat promou la concentració cívica unitària de dissabte 12 de març de 2011 a les 12 h a plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón”. La mobilització és convocada conjuntament per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, el Centre de Treball i Documentació (CTD), la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa, la Fundació Alfons Comín, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Nous Horitzons, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i la Plataforma contra la impunitat.

L’acte comptarà amb les intervencions de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, Teresa Duerto, fiscal de la Fiscalia TS de Catalunya, i David Bondía, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). A més a més hi haurà actuacions musicals i llegiran textos les actrius Carme Elías, Mariona Casanovas i Mónica López; i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Es finalitzarà amb la lectura del manifest ”Contra la impunitat de la dictadura franquista” a càrrec de les escriptores, i membres de la Plataforma contra la impunitat, Rosa Regás i Carmen Domingo.

Les entitats convocants denunciem la paradoxal situació judicial que si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època. Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul•lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.

Flyer Plataforma contra la impunitat

Des de la Plataforma contra la impunitat i atesa la inexplicable situació judicial i el retrocés en la recuperació de la nostra memòria històrica impulsem un nou manifest per a denunciar la manca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme. Sota el títol “Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón” s’ha redactat un manifest que ja han signat més d’un centenar de ciutadans i representants del món polític, social i cultural. Han donat el seu suport a la iniciativa exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i l’exmagistrat i exprofessor de l’Escola Judicial Antonio Doñate, ambdós membres del grup d’experts encarregat de la recerca de fosses comunes i la identificació de les víctimes en el sumari contra els crims del franquisme promogut pel jutge Baltasar Garzón. Així com, entre d’altres, les escriptores Rosa Regàs i Carmen Domingo; els actors i actrius Joan Potau, Jordi Dauder, Mariona Casanovas i Rosa Nicolás; múltiples professionals del món universitari com ara Alejandro Andreassi, professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB; Joan Baucells, professor titular de Dret penal i coordinador de l’ensenyament de Dret i ADE+Dret de la UAB; Joaquim Lleixà, professor titular de ciència política de la UB; José Luis Gordillo, professor de Filosofia del dret de la UB; Juan Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del dret, moral i política de la UB; o Neus González, professora de Didàctica de les Ciències socials de la UAB.

També s’hi han adherit diverses associacions, principalment de l’àmbit de la recuperació de la memòria, republicanes o sindicals, com l’Amical de Mauthausen, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), l’Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, l’Associació Sabadell per la República, Ciutadans per la República, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, el Memorial Democràtic Treballadors de SEAT i l’associació argentina H.I.J.O.S. Barcelona.

Tant el manifest com el llistat de signataris s’enviaran al Tribunal Suprem per tal de fer palesa la nostra disconformitat amb una acusació de prevaricació que només podria argumentar-se jurídicament en contra del TS pel seu menyspreu a les víctimes del franquisme.

Així mateix volem comunicar-vos que gràcies a la predisposició i suport desinteressats de nombroses persones i associacions recentment s’ha formalitzat la Plataforma contra la impunitat com a associació després d’un any de treball per mitjà de la seva inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat mitjançant resolució de 26 de gener de 2011.

 

Nota de premsa, en català.

Nota de prensa, en castellano.

L’oblit es un insult a la dignitat col·lectiva, per Rosa Regàs

L’oblit es un insult a la dignitat col·lectiva

Texto en castellano

Text de Rosa Regàs amb motiu de l’acte “Investigar crims contra la humanitat no és delicte” que va tenir lloc a Plaça Sant Jaume de Barcelona el dia 24 d’abril de 2010.

Quan es va produir la “immodèlica transició”, com la defineix Vicenç Navarro, hi va haver un vell republicà que havia estat exiliat durant molts anys i que, en veure que el règim nascut del cop d’estat passava amb pau franciscana a la democràcia esborrant la memòria de tanta injustícia i sofriments, deixant la República legalment constituïda en una via morta, se li va omplir l’anima d’amargura i decepció, es va tancar en si mateix i no va tornar a parlar mai més. Va morir cinc anys després, al 1983.

Foren molts els que l’acusaven de falta de diàleg, de quedar-se en el passat i de no voler mirar a un futur democràtic que la transició, deien, ens assegurava.

Han passat els anys i de mica en mica, la por als feixistes i als seus crims que havia mantingut el país en un ordre sinistre durant 40 anys, ha anat desapareixent i no només les famílies dels centenars de milers de víctimes de la dictadura sinó una bona part de la societat, reclama per les víctimes del feixisme espanyol la justícia i la memòria que pretenien ser anul·lades amb una llei d’amnistia decretada fins i tot abans de ser promulgada la Constitució. Una amnistia per tant preconstitucional però a més a més, no aplicable als crims contra la humanitat (com genocidi i desaparicions) en virtut de la Declaració dels Drets Humans i de diversos convenis internacionals subscrits i ratificats tots per Espanya i que segons la Constitució formen part del nostre ordenament.

Però també ha desaparegut tota la cautela amb la que la majoria de franquistes van rebre la democràcia de la que s’havien mofat i havien prohibit durant 40 anys, potser per no revoltar una societat que, tot i saber que eren culpables, els havia inclòs en la nova forma de govern sense tenir en compte la seva historia.

Com tots sabem la seva reacció no s’ha fet esperar. El pseudosindicat Manos limpias i Falange Española, un partit lligat als delictes contra els quals les víctimes del franquisme demanen reparació i justícia, han presentat querelles contra el jutge Garzón que el Tribunal Suprem ha acceptat a tràmit i per elles el jutjarà, perquè es va atrevir a investigar aquests crims, convertint-se en la primera persona jutjada en relació als centenars de milers d’assassinats i desapareguts durant la guerra civil i la postguerra, però NO acusada de cometre’ls ni de pretendre castigar-ne als culpables, sinó per haver intentat ajudar a les famílies de les víctimes a trobar-los i a desenterrar-los, fent visibles els delictes a la societat i a la Història. Aquest el es crim pel que se’l jutja.

Tantes vegades, i ara un cop més, ens hem preguntat com era possible que la anomenada justícia hagués prohibit partits polítics perquè es negaven a condemnar actes de terrorisme i mai no s’ha plantejat prohibir-ne un que ha practicat el terrorisme d’Estat durant tants anys.

Però el Constitucional no només defensa el silenci davant de les ignomínies comeses per la dictadura, sinó que aprofita per pretendre inhabilitar el Jutge Garzón per tal de que les investigacions fetes en relació al cas Gürtel siguin anul•lades per defecte de forma i tota la corrupció que afecta als alts càrrecs del PP quedin esborrats de la memòria i de la justícia, igual que els crims del franquisme.

Així queda confirmat, per qui no ho sabia encara, el que va veure el vell republicà en el moment de la transició, que la nostra justícia i la nostra democràcia acaba on comencen els crims del franquisme i els delictes dels qui els hi on fidels, i que qui s’atreveixi a passar aquesta frontera, serà anul•lat de la vida pública i professional i condemnat. El poder a Espanya segueix defensant el franquisme, potser per no desmentir les paraules del dictador, el seu estimat líder, que va assegurar que ho deixava tot “atado y bien atado”. Se’ns acusa d’anar contra la Transició, que potser sí, però ¿es que uns jutges que varen jurar fidelitat a los inamovibles principios del movimiento, tenen res a veure amb aquesta Transició?

No estem aquí només per donar suport a Garzón per la persecució de la que està sent objecte. Estem aquí per defensar les víctimes del franquisme i de la Falange, però també per lluitar contra la supervivència d’aquest franquisme en les institucions de l’Estat, per reivindicar una forma de pensar i de creure i de lluitar, per recuperar la nostra Història i la nostra Memòria, per reclamar Justícia, i per aconseguir un Democràcia complerta. Sobre tot estem aquí com a ciutadans per protestar contra allò que no es ni ètic ni racional i participar així en una vida pública més digne.

Rosa Regàs, escriptora

El olvido es un insulto a la dignidad colectiva

Text en català

Texto de Rosa Regàs con motivo del acto “Investigar crímenes contra la humanidad no es delito” que tuvo lugar en Plaça Sant Jaume de Barcelona el día 24 de abril de 2010.

Cuando se produjo la  “inmodélica transición” como la define  Vicenç Navarro, un viejo republicano que había vivido en el exilio durante muchos años al ver que el régimen  nacido de un golpe de estado se convertía en democracia con paz franciscana, borrando la memoria de tanta injusticia y tantos sufrimientos y dejaba a la República legalmente constituida en vía muerta, se le llenó el alma de amargura y decepción, se encerró en sí mismo y no volvió a hablar nunca más. Murió cinco años después, en 1984.

Fueron muchos los que lo acusaron de no querer dialogar, de quedarse en el pasado y de no volver a mirar hacia un futuro democrático que la transición, decían, nos aseguraba.

Han pasado los años y poco a poco, el miedo a los fascistas y a sus crímenes que habían mantenido el país en un orden siniestro durante 40 años, ha ido desapareciendo y no solo las familias de los centenares de miles de víctimas de la dictadura sino  buena parte de la sociedad, reclama para ellas, las victimas del fascismo español, la justicia y la memoria que pretendían ser anuladas con una ley de amnistía decretada incluso antes de ser promulgada la Constitución. Una amnistía, pues, pre constitucional pero además, no aplicable a los crímenes contra la Humanidad (como el genocidio y las desapariciones)  en virtud de la Declaración de los Derechos Humanos y de diversos Convenios Internacionales suscritos i ratificados todos por España que según la Constitución forman parte de nuestro ordenamiento.

Pero también ha desaparecido toda la cautela con la que la mayoría de franquistas recibieron la democracia, de la que se habían mofado y habían prohibido durante 40 años, quizá para no levantar a una sociedad que, incluso sabiendo que eran culpables, los había incluido en la nueva forma de gobierno sin tener en cuenta su nefasta historia.

Como bien sabemos todos, su reacción no se ha hecho esperar. El pseudo sindicato Manos limpias y Falange Española, un partido vinculado a los delitos contra los cuales las víctimas del franquismo piden reparación y justicia, han presentado querellas contra el Juez Garzón que el Tribunal Supremo ha aceptado a trámite y por las que será juzgado, por atreverse a investigar estos crímenes,  convirtiéndose en la primera persona juzgada en relación con los centenares de miles de asesinatos y desaparecidos durante la guerra civil y la posguerra, pero NO acusada por cometerlos ni por pretender castigar a los culpables, sino por haber intentado ayudar a las familias de las víctimas a encontrarlos y desenterrarlos,  haciendo visibles sus delitos a la sociedad y a la Historia. Este es el crimen por el que se lo juzga.

Tantas veces, y ahora una vez más, nos hemos preguntado como era posible que la llamada justicia hubiera prohibido partidos políticos por el hecho de no condenar al terrorismo y nunca se hubiera planteado prohibir el partido que practicó el terrorismo de Estado durante tantos años,

Pero el Constitucional no solo defiende el silencio ante las ignominias cometidas por la dictadura sino que aprovecha para pretender inhabilitar al Juez Garzón a fin de que sus investigaciones llevadas a cabo en relación con el caso Gürtel  sean anuladas por defecto de forma y toda la corrupción que afecta a altos cargos del PP quede borrada de la memoria y de la justicia, igual que los crímenes del franquismo.

Así queda confirmado, por si alguien no lo sabía aún, lo que vio el viejo republicano en el momento de la Transición: que nuestra justicia y nuestra democracia acaban donde comienzan los crímenes del franquismo y los delitos de quienes le son fieles y que quien se atreva a pasar esta frontera será marginado de la vida pública y profesional y condenado. El poder en España sigue defendiendo el franquismo, tal vez por no desmentir las palabras del dictador, su amado líder, quien aseguró que lo dejaba todo  “atado y bien atado”.

Se nos acusa de actuar contra la Transición, lo que quizá sea cierto, pero ¿acaso unos jueces que juraron fidelidad a los inamovibles principios del movimiento tienen algo que ver con esa Transición?

No solo estamos aquí para apoyar a Garzón por la persecución de la que es objeto. Estamos aquí para defender a las víctimas del franquismo y de la Falange, pero también para luchar contra la supervivencia del franquismo en las Instituciones del Estado, para reivindicar una forma de pensar i de creer i de luchar, para recuperar nuestra Historia y nuestra Memoria, para reclamar Justicia y para conseguir una Democracia plena. Sobre todo estamos aquí como ciudadanos para protestar contra lo que no es ni ético ni racional  y participar así en una vida pública más digna.

Rosa Regàs, escritora

Acte de dia 24 d’abril de 2010 a la plaça Sant Jaume

L’acte, que es va celebrar el dissabte 24 d’abril de 2010 a la plaça Sant Jaume, va ser presentat per dos dels organitzadors de la plataforma ciutadana “Investigar crims contra la humanitat no és delicte” i alhora familiars de represaliats al franquisme: Jordi Torres i Delphine Crespo, néta d’exiliats a França.
En primer lloc, vam comptar amb la participació de l’escriptora Rosa Regàs que va explicar clarament quins eren els motius que ens porten a movilitzar-nos:

“Ens han empès a manifestar-nos. El detonant ha estat el judici injust a Garzón, però la gent és aquí per moltes altres raons. Volen que s’acabi la impunitat, que els expliquin per què Falange segueix sent un partit legal, que es busquin els seus desapareguts. Després de molts anys de por, per fi s’atreveixen a sortir al carrer i a expressar-se “.

L’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ens va encoratjar a continuar i a discrepar, cosa que en paraules seves “reforça l’Estat democràtic de dret”, constatant que les manifestacions a favor de Garzón havien obtingut una primera conquesta perquè hem aconseguit avergonyir al jutge Varela que ha retirat la Falange de la causa contra Garzón. Villarejo fins i tot va posar al servei d’aquesta causa la creu de Sant Jordi que acaba de rebre.
També hi van participar les associacions de memòria històrica amb testimonis de Manuel Perona, president de l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya; de l’Associació d’Expresos Polítics de Catalunya, amb la participació d’Enric Pubill, president i membre en el Consell Participatiu del Memorial Democràtic, i Lluís Martí Bielsa, el seu secretari –podeu veure els vídeos de la seva participació a continuació–; i de la Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes i l’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat lque ens van recordar la seva lluita per a l’anul·lació del judici a Lluís Companys, l’únic president democràtic d’Europa condemnat a mort i afusellat; i els testimonis de Paquita Cruz o Paquita Dinamitera i el seu marit Juan.
En l’any del centenari del naixement de Miguel Hernández li vam retre el nostre petit homenatge amb el poema “Rosario, dinamitera” cantat per Paquita Cruz i amb els poemes que van recitar els actors Fernando Guillén i Vicky Peña.
Finalment l’acte va acabar amb la lectura del manifest de la plataforma a càrrec de l’escriptora Carmen Domingo i l’actor Jordi Dauder, al text complet del qual podeu accedir i signar-lo en el següent enllaç: https://contralaimpunitat.wordpress.com/manifest/.
%d bloggers like this: