Vint-i-tresena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació “Companys de lluita”. Barcelona, 29 d’octubre de 2011

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 23a concentració per exigir veritat, justícia i reparació per homenatjar les víctimes, i entre elles el president Companys. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 29 d’octubre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

veritat justícia reparació anul·lació judicis

Octubre és un mes de revolució, mort i dignitat, de gran significat polític al nostre país, és el mes Companys, és el mes del reconeixement a totes les víctimes sepultades al Fossar de la Pedrera, lloc de memòria per excel·lència a Barcelona. Al Fossar està el president Lluís Companys esperant l’anul·lació del seu judici i també els dels seus companys de lluita. Allà no descansen, perquè no poden, els anònims defensors de la legalitat republicana, totes les seves vides importants per a la nostra història, de la primera a l’última, mereixedores d’homenatges i honors però sobretot de justícia i reparació.

L’octubre de 1934 va esclatar una revolució contra la injustícia de segles d’opressió. Repressió sobre els nous ciutadans i sobre els pobles de la República durant el bienni negre, avantsala del feixisme que més tard donaria un cop d’estat contra la democràcia. Una revolució esclafada per la força de les armes: morts al carrer i milers d’empresonats fins l’amnistia del Front Popular dos anys després.
Gent valenta i polítics valents, que arriscaven la seva llibertat i la vida per les llibertats del poble, uns polítics dels que ja no en queden. Avui es pensen que estan per sobre de tots nosaltres com una casta d’intocables que manen i no reten comptes, alguns encara emparats en l’escut d’impunitat de la llei de punt final del 77. Fins ara els diferents governs han sentit però no han escoltat les legítimes reivindicacions de les víctimes del franquisme, ni la de les seves hereves i hereus. S’ha fet una política de memòria de mínims dins de l’esperit d’una reconciliació nacional construïda amb materials febles i defectuosos sobre la renúncia de les víctimes i el perdó als botxins. Ara el nou govern de Catalunya dóna un pas enrere en aquesta política fins ara insuficient per espoliar-nos els drets adquirits, ignorant a associacions i protagonistes de la defensa de la legalitat republicana, basant-se en la mateixa cançó que porta des de la mort del dictador sonant dins el nostre cap: tot sacrifici és poc per a un nou futur, que passa com sempre per sobre del passat dels més febles, dels perdedors, com piconadora que esclafa els ossos dels nostres morts i que ens vol lligar les mans per barrar l’aspiració a la veritat, la justícia i la reparació. Volen que ens autocensurem, que claudiquem tot col·locant-nos l’etiqueta de rancuniosos, revengistes, obsessionats amb un temps que molts volen superar, però això sí, que el preu ho pagui el de sempre, com passa amb les crisis, el més necessitat, en aquest cas de justícia. Mentre quedi una espurna del foc d’esperança, que van alimentar els combatents per les llibertats en els seus néts o besnéts no ens deixarem trepitjar per aquest discurs, no els deixarem passar.

L’octubre és també el més dels companys de lluita internacionals, dels joves brigadistes que van venir d’arreu del món a defensar la democràcia, la República. Gent que va pagar molt cara la seva solidaritat i generositat perquè van deixar la seva vida a les terres dels pobles de l’estat espanyol lluitant contra el feixisme. Visionaris que van veure que la república era la primera víctima de les forces feixistes que assolarien Europa. Dones i homes, alguns del quals després van lluir amb nom propi, altres van morir, sense nom, a camps de batalla més llunyans, a camps de concentració o en mans dels seus compatriotes quan van tornar als seus països, cosa que no tots van poder fer, convertits en apàtrides. El 28 d’octubre de 1938 Barcelona va retre un emotiu i multitudinari homenatge a les Brigades Internacionals, nosaltres també ho fem. Ells cantaven el seu himne:

Els germans d’Espanya són a les barricades,
els germans d’Espanya són pagesos i obrers.
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!

Nosaltres buscarem aires de llibertat i justícia on fer onejar aquesta bandera de solidaritat antifeixista.

Per a recordar i honorar les víctimes del franquisme des del president Companys a l’última de les víctimes del feixisme espanyol i la transició monàrquica. Per a reivindicar i exigir els drets d’aquestes víctimes, que van patir tot tipus de vulneració dels drets humans i van ser víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Per a continuar difonent la dignitat dels lluitadors antifeixistes seguim amb les nostres concentracions per la veritat, la justícia i la reparació. Per a denunciar l’atac que està patint la Memòria Democràtica de Catalunya ens reunirem a la plaça Sant Jaume el proper 29 d’octubre a les 12 del migdia.

Us convidem a aquest exercici de memòria i dignitat.
Anuncis

Homenatge als 1717 republicans afusellats a El Camp de la Bota, 16 d’octubre al Fossar de la Pedrera, Barcelona

La Plataforma contra la impunitat fa extensiva la invitació de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Us convidem a l’homenatge que tradicionalment venim celebrant cada any a la memòria dels 1717 homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, que foren condemnats a la pena de mort per ordre d’uns tribunals militars il·legals i afusellats a el Camp de la Bota, sense el dret universal a poder-se defensar dels fets pels que foren jutjats, i que després de més de trenta – cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco, autor de tots aquells crims contra la humanitat, amb la col·laboració directa i venjativa de l’Església catòlica; la actual democràcia els hi continua negant la rehabilitació jurídica amb l’aprovació de la covarda Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, per les Corts Generals espanyoles a proposta del Govern espanyol.

Sentim INDIGNACIÓ per la manifesta manca de coratge polític i de voluntat en no voler tancar unes ferides que encara estan obertes, malgrat tenir una suposada democràcia, i que cada dia que passa són més profundes.

Se celebrarà el proper diumenge dia 16 d’octubre a les 12 hores del matí, al FOSSAR DE LA PEDRERA del Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

La Junta Directiva

Vint-i-dosena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparacio. Barcelona, 17 de setembre de 2011

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 22a concentració per exigir veritat, justícia i reparació, per tal de protestar contra el tancament del Memorial democràtic. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 17 de setembre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

No al Memorial Democràtic al castell. No a l’equiparació de víctimes i victimaris, que tants anys de gloria han tingut i que van ser tan ben pagats. No a la tergiversació de la història. No a la discriminació de les víctimes antifeixistes i la seva divisió en acceptables i criminals. Per això el 17 de setembre ens concentrarem a la plaça Sant Jaume i us convidem a totes i a tots per a mostrar la nostra indignació i continuar exigint veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes del franquisme.

No al tancament del Memorial Democràtic

Més informació al bloc de la Mesa.

Desenterrant el silenci, inauguració de l’exposició de Sergi Bernal. Mataró, 9 de setembre de 2011

El proper divendres 9 de setembre, a les 20 h., tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, un mestre català a una fossa de Burgos” al Casal de barri Les Esmandies (Ronda O’Donnell, 94 de Mataró).

Exposició Sergi Bernal Mataró setembre 2011

“Desenterrant el silenci “ és un projecte fotogràfic del fotògraf documental i de viatges Sergi Bernal que comença a cobrar vida el juny de 2010, després que el georadar del Grup de Ciències Aranzadi localitzés uns casquets de bala i unes restes humanes en una zona de les Muntanyes de la Pedraja, a Burgos.

Es tracta d’una fossa comuna que ha estat amagada durant 74 anys, els familiars i alguns veïns sabien que en aquell lloc hi havia centenars d’assassinats pel feixisme, assassinats per ser persones reinvindicatives, d’esquerres, sindicalistes, republicans…

Entre ells hi havia un mestre, un mestre català, Antoni Benaiges, fundador de l’escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. El 25 de juliol del 36 va ser assassinat i enterrat a La Pedraja pels seguidors del cop feixista que va posar en el poder al general Franco, allà es va quedar oblidat durant massa temps, ara s’exhuma aquesta fossa comuna i al seu costat s’hi han trobat 104 represaliats més.

Aquesta història intenta rescatar una vella memòria, una veritat amagada per la por i per les represàlies és la història d’Antonio Benaiges, mestre, però també les d’en Rafael, en Segundo, en Damián, en Plácido, n’Andrés i de tants d’altres abandonats a les cunetes de les carreteres i que esperen ser recuperats pels seus familiars abans que morin tots aquells que els van conèixer.

Més informació a http://www.obtura.org/sergi-bernal-desenterrando-el-silencio/.

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic

En la reunió que van mantenir el 18 de juliol, les entitats memorialistes de la lluita antifranquista van decidir fer públic un comunicat sobre l’actual situació del Memorial Democràtic arran de la Llei Òmnibus, que modifica el decret del Memorial. A més, a hores d’ara no existeixen òrgans de govern del Memorial i no han estat convocades ni la Junta de Govern ni el Consell de Participació.

Aquest comunicat posa de manifest la marginació d’aquestes entitats i la manca d’activitat dels organs de govern del Memorial Democràtic

Feu clic per veure el comunicat: De com fer passat el futur del Memorial Democràtic.

Vegeu aquí l’acta de la reunió de 18 de juliol de 2011 .

Concentració en record de les víctimes de la guerra civil a Barcelona, 19 de juliol

El proper dimarts 19 de juliol del 2011 farà 75 anys de l’esclat de la guerra civil a Barcelona. Diverses entitats de la ciutat han convocat una concentració al Cinc d’Oros per recordar les víctimes de la guerra civil i fer un exercici de memòria col·lectiva per fer visible aquella tràgica situació.

S’ha previst fer diverses ofrenes de flors, que es dipositaran en aquell mateix indret.

Dia i hora: dimarts 19 de juliol del 2011 a les 19.36 h

Punt de trobada: Còrsega/Passeig de Gràcia (davant del Palau Robert).

Entitats organitzadores: Associació Cultural Roig, Associació catalana d’expresos polítics del franquisme, Consell d’Associacions de Barcelona, Coordi­nadora d’Entitats del Poble Sec, Coordinadora d’Entitats de Nou Barris, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, Moviment Laic i Progressista, Plataforma Contra la impunitat, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Unió d’Entitats de la Marina.

Cartell de la convocatòria

LA Nit de la Memòria Històrica 2011i Premis Dignitat 2010. Barcelona, 14 de juliol de 2011

El proper dia 14 de juliol a les 19,30 h es celebrarà a la sala d’actes de lOrfeó Martinenc, Avgda Meridiana 97 de Barcelona la Nit de la Memòria Històrica 2011, organitzada per la Comissió de la Dignitat, en reivindicació del retorn definitiu i immediat de tots els papers de Salamanca que després de cinc anys de l’aprovació de la llei encara no s’ha completat.

Cartell Nit de la Memoria Historica i Premis Dignitat 2010

En el transcurs de l’acte s’atorgaran els premis Dignitat 2010  a Josep Pàmies i Bertran, espoliat, Teresa Rovira i Comes, filla d’Antoni Rovira i Virgili, espoliat i Odina Capo Parera, filla de Nicolás Capo, espoliat. També a la revista “Sàpiens”  per la seva contribusió a la divulgació de la nostra història.

En el transcurs de l’acte es farà públic el manifest “Cinc anys d’escarni, ja n’hi ha prou!” pel retard injustificable del retorn a Catalunya dels Papers de Salamanca.

En l’acte actuarà el cantant PEP SALA  Entrada lliure.

Podeu confirmar t’assistència a comunicacio@comissiodeladignitat.cat o al tel. 934537207. Transports. Estació Clot Metro línies L1  i Rodalies de Catalunya.

%d bloggers like this: