Concentració Cívica Contra la impunitat del franquisme i Contra la corrupció. Barcelona, 25 de febrer

 

El proper dissabte 25 de febrer, un conjunt d’entitats hem convocat una Concentració Cívica Contra la impunitat del franquisme i Contra la corrupció, a les 17 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per reivindicar justícia per a les víctimes i l’absolució del jutge Garzón.

Es demana als participants que portin espelmes, flors i pancartes.

Entre d’altres, les entitats convocats d’aquesta Concentració Cívica son:
Assocciació Catalana d’Expresos Polítics, Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Asociación de la Memoria Social y Democràtica, Associació ProMemòria als Immolats per la LLibertat a Catalunya, ARMHC, ATTAC-ACordem, CTD, FAVB, Fundació Alfonso Comin, Fundació Cipriano Garcia-CCOO de Catalunya, Fundació l’Alternativa, Fundació Nous Horitzons, IDHC, Memorial Democràtic Treballadors de SEAT, Plataforma contra la imppunitat, Terra de fraternitat-Brigades Internacionals, UGT

També podeu adherir-vos al manifest 2012.

 

Anuncis

Contra la impunitat del franquisme, contra la corrupció “Justícia per a les víctimes, absolució de Garzón!”. Barcelona, 7 de febrero

Xerrada-debat, el proper dimarts 7 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de CCOO (via Laietana, 16, Barcelona).

Amb:
Miquel Caminal i Badia,  catedràtic de ciència política de la UB
Montserrat Armengou, periodista i directora de documentals històrics
José María Mena, ex fi scal del TSJC

CONVOCANTS: Associació Catalana d’Expresos Polítics-Associació Catalana de Juristes Demòcrates-Asociación de la Memoria Social y Democrática-Associació ProMemòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya-ARMHC-ATTAC/ACORDEM-CTD-FAVB-Fundació Alfonso Comín-Fundació Cipriano García/CCOO de Catalunya-Fundació l’Alternativa-Fundació Nous Horitzons-IDHC-Memorial Democràtic Treballadors de SEAT-Justicia i Pau-Plataforma contra la impunitat-Terra de fraternitat/Brigades Internacionals-UGT

4 de Diciembre de 2011: 70 aniversario de la ley de desapariciones infantiles de Franco, por Miguel Ángel Rodríguez Arias

4 diciembre 2011 por emigro

En el caso argentino denunciado por las Abuelas de Plaza de Mayo se trató de una instrucción secreta de la cúpula militar de aquel País.
En el caso español, en cambio, como en el caso australiano de las “generaciones robadas”, o desapariciones forzadas de niños aborígenes entre 1910 y 1970, se trató de toda una legislación publicada en el Boletín del Estado la que articuló el sistema de desaparición de miles de niños, y selló su destino bajo falsos pretextos.
Ese fue el caso de la “Ley de 4 de Diciembre de 1941 sobre inscripción de niños repatriados y abandonados”, (BOE n. 350 de 16/12/1941, pág. 9819-9820), que habría de suponer la pieza de cierre del sistema de desaparición previamente iniciado por Orden de 30 de marzo de 1940 dictando normas sobre la permanencia en las prisiones de los hijos de las reclusas (BOE n. 97 de 6/4/1940, pág. 2354) y Decreto de 23 de noviembre de 1940 sobre protección a huérfanos de la revolución y de la guerra (BOE n. 336 de 1/12/1940, pág. 8253- 8255).
La ley franquista de 4 de diciembre es de una crueldad y una hipocresía verdaderamente siniestra propia de otras actuaciones de esos responsables para encubrir sus actos, en un día como hoy de hace 70 años el régimen franquista selló el sistema de cambio de apellidos de miles de niños robados a sus madres – detenidas masiva y sistemáticamente ilegalmente y sin otro “cargo penal” que su parentesco familiar – en los “Conventos-Prisión”, en muchos casos arrebatados de sus brazos inertes, golpeadas hasta la inconsciencia para poder arrancarselos de sus brazos, como muchos testimonios recogen y entregados a “piadosas monjitas-guardianas” sin que se volviera a saber de ellos.
Pero también selló el destino de los cientos de niños robados en los paritorios a los familiares de guerrilleros antifranquistas, como en el caso de Emilia Girón y otros, o los cientos de niños de las colonias infantiles de Victoria Kent, secuestrados por toda Europa y América por encargo directo del Gobierno de Franco.
“La resolución del Consejo de Europa de 17 de marzo de 2006 condenó todo ello sin paliativos pero hasta la fecha el Gobierno de España no ha reconocido nada ni ha emprendido ni una sola medida para buscar a esos niños, a diferencia del australiano cuyo Primer
Ministro Kevin Rudd pidió perdón a todas esas familias en un acto solemne en el parlamento de aquel país.
Dicha importante resolución internacional de Condena del “Balance de Crímenes” de Franco y  de la que se ha hablado más fuera de España que dentro era taxativa en sus más de 100 puntos:
“72. Los “niños perdidos” son también parte de las víctimas del franquismo se trata de hijos de presas cuyos apellidos fueron modificados para permitir su adopción por familias adictas al régimen. (…).
73. Varios miles de hijos de obreros fueron también enviados a instituciones del Estado porque el régimen consideraba su familia republicana como “inadecuada” para su formación.
74. Niños refugiados fueron también secuestrados en Francia por el servicio exterior de “repatriación” del régimen y situados posteriormente en instituciones franquistas del Estado.
75. El Régimen franquista invocaba la “protección de menores”, pero la idea que aplicaba de esta protección no se distinguía de un régimen punitivo. Los niños debían expiar activamente los “pecados de su padre” y se les repetía que ellos también eran irrecuperables. Frecuentemente, eran separados de las demás categorías de niños internados en las instituciones del Estado y sometidos a malos tratos físicos y psicológicos.[1]
Esos eran los niños perdidos “abandonados” o “repatriados” de la ley de 4 de Diciembre de 1941 de la que hoy se cumplen 70 años, y que había que inscribir en los registros bajo un nombre falso y entregárselos a las “familias adecuadas”, señala Rodríguez Arias.
Todo ello resulta mucho más chocante todavía, cuando tan solo 3 días después de un día como hoy de hace 70 años, el 7 de Diciembre de 1941, Hitler dictaba la Conocida orden de desapariciones forzadas “Noche y Niebla”, para que las SS hiciesen desaparecer “en la noche y la niebla” a toda persona sospechosa de colaborar con la resistencia en el este de Europa, cuando no existiese la certeza de quede ser sometidos a un Consejo de Guerra iban a poder ser condenados a muerte. Y ese mismo Decreto nazi, del que en sólo tres días cumpliremos el 70 aniversario también, sí que fue enjuiciado en Nuremberg, condenándose al Mariscal Keitel por ello.
En España se nos ha pretendido decir que los crímenes de nuestra dictadura están fuera del alcance temporal de la jurisprudencia de Nuremberg, con solo tres días de diferencia. Es inaceptable jurídica y democráticamente.
En España, el circulo de la desaparición se cerraría con esta ley de 4 de Diciembre de 1941, que es necesario que sea recordada hoy, porque además una vez creados los mecanismos de la impunidad, inicialmente con fines de persecución de los vencidos, continuaría posteriormente con fines cambiados, igualmente espureos, de “tráfico o compra-venta de personas”; en uno y otro caso, incontestablemente, “crímenes contra la humanidad” imprescriptibles e inamnistiables, en tanto que unas y otras son conductas sistemáticas llevadas a cabo bajo la promoción y la aquiescencia de la dictadura. No existen distinción entre unos y otros, ni niños robados A y niños robados B, unos y otros, y sus familias que continúan esperando que nuestro país cumpla sus deberes internacionales y los busque a todos, son víctimas de “crímenes contra la humanidad”.

Vint-i-quatrena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació de la Mesa de Catalunya. Barcelona, 26 de novembre

La Mesa de Catalunya d’entitats memorialistes organitza la 24a concentració per exigir veritat, justícia i reparació sota el lema de “No a les lleis d’impunitat”. Aquesta se celebrarà aquest dissabte 26 de novembre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

24a concentració per la veritat la justícia i la reparació, Mesa de Catalunya

Us convoquem a una nova concentració amb les mateixes reivindicacions de Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de que van optar per posar rostres i veus a les nostres demandes en forma de concentració pública les coses no han deixat d’empitjorar per a la Memòria per culpa del canvi de rumb dels diferents governs. La nostra tasca és i continuarà sent necessària perquè és una exigència de democràcia i de respecte pels drets humans sense la defensa del quals cap estat pot posar-se l’etiqueta de democràtic. El fet de que políticament hi hagi hagut un gir a posicions que no respecten, sinó que més aviat menyspreen, la memòria històrica democràtica i antifeixista, ens encoratja a continuar amb aquesta tasca de denúncia pública. Denúncia de les actituds vulneradores de les diferents administracions i poders de l’estat. Perquè és a la vida real, al carrer, als espais públics comuns on ens hem d’apropar a la gent per donar les lliçons d’història, de democràcia i de drets bàsics que no es donen a les escoles, instituts, ni universitats, ni als mitjans de comunicació, ni per part de les institucions públiques. Molta gent se n’assabenta els finals de mes a Sant Jaume de que el franquisme viu i perviu barrant-nos el pas a la justícia, i es queden bocabadats perquè donaven per fetes i satisfetes les nostres reivindicacions. Aquestes persones ens donen suport i les gràcies per la nostra tasca de difusió.

I per què hem d’estar a la plaça amb la pancarta i les fotos dels nostres familiars que esperen justícia? Per què no satisfer les nostres peticions emparades en la universalitat dels drets humans? Per què a altres països es fa i aquí no és possible?

Aquí no és possible perquè no hi voluntat política per part d’una classe de polítics, que majoritàriament encara diuen que la transició va ser modèlica i no una trampa per a la democràcia. Polítics ancorats en un passat de naftalina que veneren la Constitució com un llibre sagrat, que puja als altars la figura d’un monarca que està per sobre de qualsevol súbdit, figura indiscutible i no jutjable per cap instància. Llibre que en un article et pot emparar per desemparar-te al següent, que menteix quan diu que tenim dret a treball, habitatge digne quan els que més aferrissadament defensen el seu articulat neguen aquesta realitat al poble. La Constitució conjuntament amb la Llei d’Amnistia són un blindatge de la impunitat del feixisme i dels seus crims de lesa humanitat. Blindatge també de la figura d’un rei, que va presidir consells de ministres durant el franquisme, que va jurar lleialtat a una dictadura sagnant i va ser ordenat successor a un Regne d’Espanya creat pel cap del criminal nacionalcatolicisme. (Ley de la Sucesión en la Jefatura del Estado (1947): Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”)

Ens van dir per activa i per passiva que aquesta Constitució no es podia modificar, però quan va venir la supraestructura financera, únic poder real, sí es va fer. Així no s’havia gosat modificar ni per abolir la llei Sàlica, ni per treure el punt del servei militar quan ja no existia des de feia molt de temps, totalment ridícul. Si no es podia fer perquè quedava oberta la capsa de Pandora, s’ha demostrat que el món no s’enfonsa per modificar el llibre on dorm la nostra democràcia el somni etern. Si no posem sobre la taula la transició, la constitució i la monarquia i posem en evidència que no són cap avenç democràtic no podrem arribar a satisfer les nostres reivindicacions de veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. No podrem donar per honorada la seva memòria fins que aquella fita per la qual les lluitadores i lluitadors antifeixistes van donar el millor de si mateixos no es faci realitat, perquè l’actual realitat és un obstacle per a les nostres demandes i el panorama s’enfosqueix cada dia més als diferents parlaments. Pel contrari, cada dia brillen més les peticions de justícia i democràcia als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, i allà estarem nosaltres amb les cares dignes i valents de les nostres víctimes mirant als ulls dels que encara protegeixen els seus botxins.

El 20-N de 1975, per un moment, el món va ser un lloc millor, va morir l’assassí Franco. Amb el seu enterrament al Valle de los Caídos, aixecat amb el suor i la sang dels seus esclaus físics, no va ser enterrat el seu llegat, que va deixar lligat i tan ben lligat que encara ens barra el pas. Amb el dictador es va soterrar encara més dolorosament la nostra Memòria, perquè es feia en nom de futures democràcies, de reconciliacions i progrés. En un acte sàdic la memòria antifeixista va ser enterrada viva, quan una vegada mort Franco, que no el franquisme, començava a treure el cap de la terra buscant la llum de la veritat. Ara s’apropa un altre 20-N, fita electoral, on la Memòria té presència només als programes dels considerats petits partits d’esquerra. Passi el que passi el 21-N no llençarem la tovallola, per això el dissabte 26 t’esperem a la plaça Sant Jaume per plantar cara a tanta injustícia i per a dir que per sobre de la nostra lluita i la nostra dignitat: No passaran!

Jornades “Catalunya iItàlia. Memòries creuades, experiències comunes (1936-1977)”. Barcelona, 25 i 26 de novembre

Les jornades “Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes.  Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la Transició (1936-1977)” organitzades pel Grup Memòria Històrica, Associació AltraItalia, volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques de Catalunya i Itàlia. L’objectiu és cercar l’enfortiment mutu en l’articulació dels necessaris camins de memòria dins l’àmbit europeu compartit. Tindrán lloc els dies 25 i 26 de novembre al Museu d’Història de Catalunya.

cartell

Entre d’altres, hi participaran els historiadors Giovanni Cattini, Marco Puppini, Claudio Venza, Andy Durgan, Lucia Ceci, Javier Tébar, Andrea Tappi, Flavio Guidi, Paola Lo Cascio, Laura Zenobi, Xavier Domènech i Giuseppe Aragno; els escriptors Xavier Vinader, Saverio Ferrari, l’exdiputat Alberto Tridente, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, l’advocat Jaume Asens i el president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, Carles Vallejo. La conferència inaugural la impartirà l’historiador Joan Villarroya.

 Programa en pdf:  Jornades_Catalunya_Italia / a Facebook / descarregueu fullet

Més informació al web del Grup Memòria Històrica, Associació AltraItalia http://www.altramemoria.org/

Desenterrant el silenci. Explicar-ho després de l’oblit: les fosses de Franco. Barcelona, 3 de novembre

En el marc de l’exposició “Desenterrant el silenci” del fotògraf Sergi Bernal, sobre l’exhumació de 104 cossos de la fossa de la Pedraja (Burgos), tindrà lloc el proper dijous 3 de novembre la xerrada “Explicar-ho després de l’oblit: les fosses de Franco” al Centre Cívic Can Basté (Pg. Fabra i Puig, 274, de Barcelona). Hi intervindran Sergi Bernal, autor del projecte, Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, i Delphine Crespo, familiar d’assassinats per la repressió, i aquests dos últims membres de la Plataforma contra la impunitat.

Xerrada Desenterrant el silenci, explicar-ho després de l'oblit: les fosses de Franco

L’exposició “Desenterrant el silenci”, que pot visitar-se fins al 12 de novembre, és de rabiosa actualitat, ja que durant aquest pont es realitzarà l’exhumació d’una de les altres fosses que es troben en la zona on s’esperen trobar una treintena de desapareguts més.

Desenterrant el silenci i Almazuela from TERRA de NINGÚ on Vimeo.

Per a més informació al respecte, vegeu el web del Centre Cívic Can Basté .

Congrés Internacional de l’Antifeixisme combatent, des de les brigades internacionals a la “Resistència”. Barcelona, 27, 28 i 29 d’octubre

Del 27 al 29 d’octubre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Internacional de l’Antifeixisme combatent,  des de les brigades internacionals a la “Resistència”, que ha organitzat la Fundació Cipriano García per a commemorar el 75e aniversari de la creació de Brigades Internacionals (1936-2011) i  del 70e  aniversari de la creació de la Lluita Armada Antifeixista dels republicans espanyols a França i Europa  (1941-2011).

Cartell

Sota la direcció de Josep Sánchez Cervelló (URV) i amb la participació d’especialistes de primer ordre en la matèria, de Catalunya, Espanya i diversos països europeus, el Congrés investigarà el que va suposar la creació de les Brigades Internacionals i el  que  va  succeir amb aquests Brigadistes i amb els republicans espanyols  en acabar la Guerra Civil Espanyola.

El congrés tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 d’octubre, a CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16 (Sala d’actes) de Barcelona.

Coincidint amb el Congrés, es celebra l’acte d’Homenatge a les Brigades Internacionals que tindrà lloc a Barcelona el dissabte 29 d’octubre a les 11 del matí, a la boca nord del túnel de la Rovira/Rambla del Carmel.

En commemoració del 75è aniversari

 Per tenir més informació podeu consultar el web de la Fundació Cipriano García:  www.fciprianogarcia.ccoo.cat

%d bloggers like this: