Manifest 2011
Contra la impunitat de la dictadura franquista.
Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón
Ja hem arribat a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.
Atenent la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes, el 16 d’octubre de 2008 el jutge Baltasar Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. Aleshores va iniciar un procés d’investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió franquista, aplicant els progressos del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals.
Segons el Dret penal internacional, s’estableix la prohibició de tota impunitat i prescripció dels crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi. Delictes que, per tant, no poden ser objecte d’amnistia, oblit o perdó. Resta així desautoritzat aquell Estat que adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d’aquesta magnitud.
Per això es va anul·lar la “Ley de punto final y obediencia debida” a l’Argentina; i l’Audiència Nacional va poder processar Pinochet i jutjar Scilingo, entre d’altres. Per això, també, la Llei d’Amnistia espanyola de 1977, com ho ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, no pot emparar la impunitat i la falta d’investigació d’aquests delictes.
Malgrat tot, quan la mirada de la justícia espanyola s’ha posat en el nostre passat històric recent la resposta ha estat una altra. D’aquí que la demanda de Manos Limpias, hereva directa del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme hagi estat acceptada pel Tribunal Suprem. Cosa que, de moment, ha suposat la interrupció d’aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.
Si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època.
Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul·lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.
En resum, una brillant contribució per a reforçar la impunitat de la que ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista, i un gran desconeixement de l’Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola.
Els que entenem la democràcia com un procés que ha d’avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí del tot imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualificada com a democràtica.
Per això demanem
Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestrats del franquisme, d’acord amb el dret penal internacional!
Associacions adherides:
Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme
Associació Catalana d’Expresos Polítics
Associació per la recuperació de la memoria histórica de Catalunya (ARMHC)
Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL)
Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Associació Sabadell per la República
Asociación de hijos y nietos del exilio republicano, Barcelona
Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica de Coria del Río (ASREMEHCO)
Barcelona és d’esquerres
Centre de Treball i Documentació (CTD)
Ciutadans per la República
Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa
Comissió per a la recuperació de la memòria històrica de la UGT de Catalunya
Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC)
Fundació Alfons Comín
Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
H.I.J.O.S. Barcelona
Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
Memorial Democràtic Treballadors de SEAT
Plataforma contra la impunitat
SEL – Barcelona (Sinistra Ecologia Libertà – Esquerra Ecologia Llibertat)
Solidarios con Garzón
UGT de Catalunya
Unidad Civica por la República
Alguns dels signants:
Alejandro Andreassi Cieri, professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB
Alfons Bech Peiró, Partit Obrer Revolucionari (POR)
Alfons Cánovas Puig, fill de milicià de la columna Durruti desaparegut des de 1938
Alicia Dueñas Estevez, ciutadana
Anna Miñarro, Fundació Congrés Català de Salut mental
Antonia Benítez Mediavilla, ciutadana
Antònia Jover del Olmo, Àrea de Cultura Associació de Veïnes i Veïns Sagrada Familia, Vicepresidenta Associació Catalana d’Expresos Polítics Del Franquisme
Antonio Doñate Martín, magistrat jubilat i exprofessor de l’Escola Judicial
Assumpta Roura, escriptora
Carlos Aguila Campoy, ICV Rubí (Iniciativa per Catalunya Verds). Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i de Rubí Neus Català
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció
Carme Guimerà Ravina, jubilada
Carmen Domingo, escriptora
Conchi San Martín, professora i investigadora de la facultat de Psicologia de la UB
Corinne García Flores, néta de Bartolomé Flores Cano, milicià antifranquista i membre de la Resistència francesa
Delphine Crespo, familiar de represaliats del franquisme
Elena Linares Mates, ciutadana
Elisabet García Moreno, ciutadana
Eliseo Sanabria Esteban, vicepresident de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, educador social
Emili Chalaux i Ferrer, president d’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Esther Boixadera Baulenas, Secretària de Relacions Institucionals i Coordinació de Direcció de CCOO de Catalunya
Esther Flaquer Garcia, ciutadana
Eva Mª Durán Blanco, periodista
F. Xavier Menéndez i Pablo, cap de la Secció de Patrimoni Cultural de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Representant de la FMC al Consell de Participació i al Comité de Fosses del Memorial Democràtic
Francisco Martínez Molero, familiar d’assassinats pel franquisme
Gabriel García Ruiz, ciutadà
Gemma Mumbru i Moline, advocada i regidora (PSC) del Districte de Sant Andreu a l’Ajuntament de Barcelona
Genoveva Biosca, professora d’Història
Guillermo Lusa Monforte, professor jubilat de la UPC
Jesús Hernández Pellejero, professor
Joan Baucells Lladós, professor titular de Dret penal, coordinador de l’ensenyament de Dret i ADE+Dret de la UAB
Joan Herrera, secretario general de ICV
Joan Manel Gutiérrez i Albentosa, jurista
Joaquim Lleixà Chavarria, professor titular de ciència política de la UB
Jordi Dauder, actor
José Luis Gordillo Ferré, professor de Filosofia del dret de la UB
José Luis Ruiz Castillo, ciutadà
Josefa Bauló Domènech, publicista
Josefa García Megías, ciutadana
Josep Torrell Jordana, historiador i critic de cinema
Josep Viana Crespo, ciutadà
Juan Potau Martinez, guionista i actor
Juan Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del dret, moral i política de la UB
Julio Martínez, ciutadà
Krmen Freixa Zurita, psicòloga i periodista
Leopoldo Espuny Carrillo, advocat laboralista jubilat
Luisa Alvarez Auñón, fisioterapeuta
M. Cristina Vaquer Suñer, bibliotecària-documentalista
Mª Dolores Cerdá Sureda, ciutadana
Mª Encina Cendón García, directora de l’Asociación de Estudios sobre la Represión en León (AERLE)
Mª Isabel García de Jalón, llevadora
Manel Perona, president de l’Associació per la recuperació de la memoria histórica de Catalunya (ARMHC) entitat denunciant davant de l’Audiència Nacional, el 14 de desembre de 2006
Mara E. Martínez Morant, professora d’Antropologia
María José del Rio Pérez, professora de Psicologia de la UB
Maria Masip Amorós, professora de Geografia i Història, jubilada
María Titos Sánchez, estudiant
Mariona Casanovas i Olivé, actriu
Marisol Tolòs Luengo, ciutadana
Marta Anguera Díaz, empresària
Mercedes Belchí Arévalo, professora jubilada
Mery Franco Carrión, néta d’afusellats per falangistes
Montse Armengou i Martín, periodista
Montse Giné i Giné, presidenta de l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT)
Montse Milà Estrada, treballadora social, vocal de l’AVV Poblenou
Montse Nájera Álvarez, ciutadana
Montserrat Fenosa Choclán, secretària d’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Montserrat Munté, Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Neus González Monfort, professora de Didàctica de les Ciències socials de la UAB
Nuria Blanco Pérez, ciutadana
Óscar Chamorro, ciutadà
Pedro Izquierdo Rodríguez, delegat sindical d’UGT
Pere Fortuny i Velázquez, president de l’Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Quim Capdevila Anfruns, pastisser i xocolater
Raquel Guaita, ciutadana
Ramón Molina Corral, ciutadà
Ramon Vague Guasch, ciutadà
Rosa Andreu, actriu
Rosa M. Puig-Serra i Santacana, periodista
Rosa Nicolás Gràcia, actriu
Rosa Regàs, escriptora
Rosa Solé Pla, ciutadana
Sara Clavijo Losada, editora
Sergi Bernal Ferrando, geògraf
Sergi Salgado i Formatger, mestre d’adults i amic d’ICV
Sergio Pons Ibañez, actor
Sonia Subirats Silvestre, filla d’exiliats a Mèxic
Teresa Navés i Nogués, professora de la UB
Teresa Ortega Vidal, vicepresidenta de la Fundació L’Alternativa
Vicky Bolaños, periodista
William Girard, entrenador personal
—
Si vols signar el manifest només has de deixar un un comentari a continuació, incloent el teu nom i cognoms i un correu electrònic de contacte -que en cap cas es publicarà en el bloc- i l’associació a la qual pertanys o la teva professió. També pots enviar-nos aquesta informació al correu electrònic contralaimpunitat@gmail.com.
Pots descarregar-te aquí la versió en pdf del manifest, que pots imprimir o enviar als teus contactes.
Plataforma contra la impunitat del franquisme 
Signarem tans cops con sigui necessari ( i quina llàstima que sigui necessari)
Josefa Bauló Domènech
publicista
M’adhereixo al manifest en defensa del jutge Garzón. El seu judici és una proba de força de les restes del feixisme, més enllà de que tots i totes els jutges, personatges i mitjans de comunicació que participen en el linxament, ho siguin. Malgrat no estic d’acord amb totes les actuacions del jutge Garzón, com a comunista no puc fer més que donar suport a la lluita contra la impunitat i a la seva lluita per jutjar els crims del règim franquista. Ho hem de fer i ho farem plegats.
Estimats companys i companyes,
Des de Ciutadans per la República, us donem tot el nostre suport contra aquest atac a la memòria històrica i la de milers de lluitadors antifeixistes que van donar la vida per una societat millor. No esteu sols.
Ens veiem el 12 a la plaça Sant Jaume.
Salut!!!
No al terrorisme franquista dels seus hereus.
Delegat sindical d’UGT
Sense memòria no hi ha justícia ni hi ha res. LEs persones i els pobles han de tenir memòria per a entendre el present i construir el futur.
HOY es más necesario que nunca, reivindicar la memoria de cuantos sufrieron represión por defender los valores demo-
cráticos y el gran avance en la conciencia progresistas,
especialmente en las mujeres, en la segunda República.
Recordar los siniestros 40 años del franquismo.
No permitir que manden a un rincón del Museo de Historia de
C. el MEMORIAL DEMOCRÀTICO o cambiarle de nombre y que nos
incapaciten para la relación con otros MEMORIALES que han
sufrido parecida historia. Es lo que pretende la Sra.
Ortega con su CALIDAD DEMOCRATICA…
Saludos y adelante
Antoni Jover: (Area de CUltura, A.sso. de V. Sda. Familia
(Vicepresidenta Asso. Ex.P.P. DEL Franquismo.
Estic totalment d’acord amb el manifest. Ja està bé de tanta vergonya. Sento pena que en aquest país encara s’hagin de fer coses com aquestes, és una pena, perque encara hi ha gent emperrada en tapar una jústicia que és de tot legítima. Per aixó fan callar al Jutge Garzón. Repeteixo, de vergonya. I poden sortir les meves dades, no m’he d’amagar de res.
Compteu amb el meu suport!
Ànims
Ens veiem el 12 a la plaça Sant Jaume
M’adhereixo plenament al contingut del manifest.
Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la.
Hay que conocer y reconocer nuestro pasado, sin el podemos perdernos por el camino.
Ens trobarem a la Plaça St Jaume avui dissabte a les dotze.
Esperem nova convocatòria sense pluja!
M’adhereixo al manifest com a ciutadà i com a advocat laboralista ja jubilat.
M’adhereixo com a ciutadana i com a empresària. I ho faré les vegades que siguin necessàries.
Todo mi apoyo a la lucha contra la impunidad y para juzgar los crímenes del régimen franquista. Comparto el Manifiesto.
Profesora de antropología
M’adhereixo, es clar!
Hem de seguir lluitant contra el feixisme, sense defallir!
En aquest Estat la impunitat encara es una veritable Institució d’Estat. Es indispensable el camí cap a la veritat i la justicia per lent, dificultós i ple de preguntes sense respostes.
El olvido va a ser imposible, ahí están algunos para recordarnos con tesón lo que son y lo que quieren hacer en este país. Ellos son nuestra memoria histórica.
El meu pare va morir,lluitan per Catalunya, el Nadal del 1938 a Tremp,estaba amb la columna Durruti del Ejercito del ESTE y mai mes vem saver dell.Nitan sols ,una noticia de la seva mort. no y pogut mai saber on va caure, per portarli un ram de flors,y mi cansat de demanar,!cuan i aura justicia per condemnar a aquetr asesins tan soberbis, que sen riuen de nosaltres!
Mi abuelo paterno fue fusilado en el Campo de la Bota en 1.939, su hijo , mi padre murió sin conocer las causas que determinaron a su asesinato. Yo quiero respuestas, quiero justicia, para mi abuelo y para los más de 197.000 víctimas del franquismo, y firmaré todas las veces que sean necesarias
Necesitem la llibertat com l’aigua i el reconeixement per part dels feixistes que han anat aturant el judici contra els crims fets contra tanta gent que defensava la democràcia. Ja és arribada l’hora de fer justícia i sentar als criminals a la banqueta dels acussats i netejar aquesta ignomínia histórica, capgirar aquesta mena de dictadura dels hereus més rancis i casposos de la cultura espanyola.
adhesion de Unidad Civica por la República.
CONTRA LA IMPUNIDAD DEL FRANQUISMO:”VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN”
Recordar,hacer justicia,poder dormir tranquilos.
No podemos borrar lo que sucedió sin antes conocer la verdad.
La ignorancia y la covardía no son buena herencia para
nuestros hijos.
Signar es obligatori per qui sap historia i sap que aquesta historia, encara que algunes persones estan entosudides a fer-ho oblidar, no es un tema ni molt menys tancat i que cal repondre el que en 30 anys de democracia no s’ha volgut fer.
Des d’Anglaterra, on visc actualment, m’adereixo al vostre manifest. No es pot consentir que segueixi la impunitat dels crims comesos durant la dictadura feixista de Franco.
Endavant