“A El Camp de la Bota al menys van afussellar 1.717”, article de Carmen Domingo al diari Público del 16/06/2010

Sembla mentida, però som molt a prop de complir els mateixos anys de democràcia que de dictadura. I, malgrat això. encara es nega el govern espanyol a seguir investigant totes les desaparicions –moltes- i els assassinats –moltíssims- que van tenir lloc aquells funestos anys a l’Estat Espanyol. Arribats a aquest punt, tampoc podem oblidar que han passat 70 anys des de la guerra civil i que Espanya és el segon país del món amb major nombre de desapareguts a un conflicte bèlic intern, només situada rere Cambodja. Gens malament la nostra posició al rànking.

Per sort sembla que això només s’oblida aquí, però que la resta del mon no ho oblida. Aquest maig passat, a l’Examen Periódico Universal d’Espanya, un mecanisme existent a l’ONU per vigilar el respecte de la totalitat dels Drets Humans, al qual els seus membres han de sotmetre’s una vegada cada quatre anys, va instar a Espanya de la següent manera: “De conformidad con sus obligaciones internacionales (España debe) investigar, sancionar y reparar delitos de desaparición forzada de personas, sin importar el tiempo en que haya iniciado su comisión en atención al carácter continuo del delito”. Es pot dir més alt, però no més clar. També es pot fer cas o no. Quina penseu que ha estat la resposta del Govern espanyol?: postergar fins al setembre el seu pronunciament sobre les recomanacions de l’ONU.

Per això nosaltres, els espanyols d’estar per casa, des de la Plataforma contra la Impunitat, creiem que hem de donar una resposta popular, sense esperar que els governs reaccionin, per veure si, entre tots, els ajudem una mica a no oblidar-se del que va passar a Espanya no fa tants anys, a no deixar en l’oblit aquells que van sofrir la repressió franquista. Aquest va ser el germen de les manifestacions de l’abril passat a tota Espanya, i de les lectures de noms dels afusellats als cementiris del l‘Almudena a Madrid o a Granada, per això des de Barcelona vam pensar, entre d’altres llocs d’assassinats massius del franquisme, en recordar el afusellat a El Camp de la Bota.

Allà on ara es troba el Fòrum de les cultures, on es va a passar una estona de diversió amb amics o amb la família, un lloc a prop del mar i a prop de la desembocadura del riu Bessos, lloc de concerts i festivals, durant els anys més durs del franquisme va agafar una trista fama. De fet, la seva ubicació, a les rodalies de la ciutat va facilitar molt que duguessin a terme la seva feina més que tranquil·lament. Un lloc que l’amnèsia de modernez de la Barcelona del 2004 va esborrar del mapa i on només queda un monument i una placa que recordi les víctimes. Allà hi havia un arenal amb un parapet de tres metres d’alt per quaranta de llarg –que ja havien posat els francesos fa un parell de segles- que va ser utilitzar com a lloc d’afusellament pels franquistes. Allà arribaven els camions militars de matinada, plens de persones lligades amb cordes de dos en dos, els tiraven a terra i una vega allà eren afusellats. Sense més embolics.

Allà van ser afusellats 1.717 persones, de les quals al menys onze van ser dones: Carme Claramunt, Eugenia Ramos, Cristina Fernández, Ramona Peralba, Dolors Giorla, Magdalena Nolla, Elionor Malich, Virginia Amposta, Assumpció Puigdelloses, Inés Giménez i Neus Bouza. Totes (com els seus companys) amb un certificat de defunció en el qual es llegia: “hemorragia interna”. Sarcasme?, doncs no, era una fórmula legal establerta a partir de 1870, segons la qual al Registre Civil havia de figurar tan sols la causa immediata de la mort, però no la mediata ni la inicial. Feta la llei…?

Dit això només resta preguntar-nos si encara queden còmplices del franquisme, i sí, n’hi ha molts –per la falta d’implicació política que es veu- però també hi ha molts defensors dels drets humans i de la democràcia i la prova de que la memòria històrica segueix viva són les diferents reivindicacions. Per això us convidem a tots i a totes, des de la Plataforma contra la Impunitat (https://contralaimpunitat.wordpress.com) a acompanyar-nos a l’acte d’homenatge a aquells 1.717 afusellats pel franquisme el 22 de juliol a les 19,30 de la tarda aEl Camp de la Bota. Perquè entre tots aconseguirem que la memòria de tots els que van ser impunement assassinats pel franquisme continuï viva fins que recuperin la seva dignitat. Han passar molts anys, sí, però no podem deixar-los en l’oblit.

Carmen Domingo

Podeu accedir a la notícia al blog de Carmen Domingo.

  1. Encara no hi ha cap trackback.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: