Anàlisi de José María Mena: ‘¿Adéu, Garzón?’

El Periódico de dia 15 de maig publica una anàlisi de José María Mena, exfiscal cap de Catalunya, sobre la suspensió provisional del jutge Baltasar Garzón.

El jutge Varela, en el seu acte de l’11 de maig, va obrir la porta del judici oral, i va col·locar el Consell en una situació inevitable que no sabem si algun dels vocals lamenta. Aquest acte és un text que retrata el seu autor. Egocèntric i orgullós, ferit pel precedent recurs del fiscal, que discrepava de la seva actuació persecutòria, dedica bona part del seu escrit a escarnir el fiscal en relació amb altres assumptes precedents. De Garzón se n’ocupa, gairebé incidentalment, en tres línies. Tot el que diu és que «es formulen fets que podrien ser constitutius del delicte de l’article 446.3 del Codi Penal, de manera que és procedent obrir el judici oral». O sigui, que es remet al que diguin ML i FE (em resisteixo a escriure els noms d’aquests indesitjables col·lectius).

A continuació diu: «Disposo: que és procedent ordenar i ordeno l’obertura del judici oral pels fets objecte d’acusació, ja que són constitutius del delicte de prevaricació». Tots, sense ser experts en lleis, poden observar que es permet ordenar, un terme que és una expressió de supèrbia desafortunada i insòlita, però simptomàtica, ja que el destinatari d’aquesta inoportuna ordre és el Tribunal Suprem, al qual ell, naturalment, no li pot ordenar res. Cal observar, a més, que ara els fets ja no «podrien ser constitutius de delicte», sinó que són constitutius de delicte. Amb aquesta afirmació enterra la seva imparcialitat, més profundament encara que com ja ho havia fet fins a aquell 11 de maig.

El paper històric d’aquesta patètica història interpretat per aquest jutge d’instrucció em fa pensar en Luis de Góngora. A la pregunta de «¿qui va matar el comte?», hi va respondre: «El matador va ser Bellido, i l’impuls, sobirà». El Bellido del cas de Garzón seria el jutge Varela, i el sobirà de l’impuls serien els feixistes, els corruptes i els buròcrates. En termes de segle XXI, no hi ha cap traducció millor, adaptada al cas que ens ocupa, que la que ha dit Millás fa una estona a la ràdio: a Garzón li han trencat les cames, però han fet que sembli un accident. Ara diuen que, almenys, en un caritatiu exercici d’interpretació legal funambulesca, és possible que el deixin marxar a l’Haia. Però serà com si, després de trencar-li les cames, li regalessin una cadira de rodes. No obstant,Garzón és Garzón, i la independència de la justícia és una necessitat democràtica. Amb rodes es pot tornar.

Accediu al text complet al següent enllaç.

  1. Encara no hi ha cap trackback.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: